 |
| Empuriabrava edificada en els aiguamolls de l'Alt Empordà |
La
majoria estan a les desembocadures del Ter i la Muga però també n'hi ha
a la conca del Tordera i a àrees urbanes com la ciutat de Girona.
El Govern anuncia una partida de 62 milions d'euros en sis anys per prevenir futures riuades i fer-hi front.
Als
terrenys que envolten les desembocadures del Ter i de la Muga el perill
d'inundacions és molt més elevat i abraça grans àrees.
Als
Aiguamolls la zona de risc s'estén com una taca i arriba a
Empuriabrava, probablement el nucli poblacional amb un major risc.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 15/12/2016
Castelló d’Empúries (Alt Empordà).-
La
demarcació de Girona té una àrea aproximada de 200 quilòmetres
susceptible de patir fortes inundacions. El Pla de Gestió de Risc
d'Inundacions té aquestes zones comptabilitzades i repartides en un
total de 31 trams. Aquest pla és el document al qual recorren organismes
del Govern de la Generalitat com l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) o
Protecció Civil a l'hora de gestionar potencials aiguats a Catalunya i
fer-hi front.
El
text estableix diferents classificacions en funció de la freqüència en
què es produeixen els aiguats, i també del seu abast. Així, els terrenys
adjacents al riu Ter sumen 74 dels 200 quilòmetres inundables,
pràcticament tota la seva conca fluvial. Els principals punts es
concentren en tres grans zones: en municipis de les capçaleres dels rius
com Ripoll, Camprodon i Campdèvànol; a la ciutat de Girona i els camps i
municipis de la desembocadura.
Un
total de 56 quilòmetres de terrenys que envolten els rius Muga i
Mugueta també estan fixats pel Pla de Gestió com zones de risc. Aquí la
major incidència és la que es dóna a Empuriabrava i als Aiguamolls de
l'Empordà. I a la costa diverses poblacions figuren al document de
manera aïllada, principalment a causa de les rieres i dels condicionants
marítims. El Pla de Gestió classifica la probabilitat de patir
inundacions en tres grans escenaris o «períodes de retorn»: inundacions
amb un retorn de 10, 100 i 500 anys. I també ho fa segons el grau o
«calat d'inundació». Per exemple a la ciutat de Girona un aiguat amb un
període de retorn de 10 anys podria deixar inundacions de més d'un metre
de calat a les zones més properes als rius Ter, Onyar i Güell, i calats
de 40 centímetres a la Devesa. En canvi, un aiguat amb un període de
retorn d'un segle podria deixar àmplies zones de Fontajau, del Barri
Vell, del Mercadal, de Sant Narcís, de Santa Eugènia i de l'Eixample
negats d'aigua amb calats entre 40 centímetres i un metre. Quan la
inundació té un retorn de 500 anys, l'àrea inundada no creix però sí que
ho fa el calat, superant el metre en la major part de la seva
extensió.
Als
terrenys que envolten les desembocadures del Ter i de la Muga el perill
d'inundacions és molt més elevat i abraça grans àrees. Als Aiguamolls
de l’Empordà la zona de risc s'estén com una taca i arriba a
Empuriabrava, probablement el nucli poblacional amb un major risc. Aquí
una inundació amb un període de retorn de 10 anys ja provocaria aiguats
de gran calat.
Més de mil milions en pèrdues
El
director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Jordi Agustí, va
anunciar ahir una inversió de 62 milions d'euros en els propers sis anys
per prevenir inundacions.
Al
Principat de Catalunya entre els anys 1995 i 2011 els danys per aiguats
es van quantificar en més de mil milions d'euros. I en àmbit global, el
Pla de Gestió de Risc d'Inundacions té identificats 446 quilòmetres amb
risc potencial significatiu d'inundacions (ARPSI), agrupats en 72 trams
de cursos fluvials. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada