Homenatge a la Mònica

Moviment social a Banyoles 

Amics de Mònica van plantar una olivera a la Plaça de la  Pau del barri de la Farga de Banyoles 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 20/12/2016 

Banyoles (Pla de l’Estany).- 

Acció a la sucursal a Banyoles del Banc Popular 

Llegim a ARIET.CAT que la plaça de la Pau s'amaga entre els blocs de pisos de la Farga, un barri obrer que ha estat l’epicentre de l’estafa immobiliària a Banyoles (Pla de l’Estany) i, per això mateix, de l’acció de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). Dissabte al matí hi feia un fred humit, que la gent combatia amb un got de xocolata desfeta, música càlida i l'escalf de tothom, que tan important ha estat aquests dies per mirar de fer suportable la tristesa per la mort de  Mònica. Amb pales, trepant i soldador, les seves companyes van plantar un monòlit metàl·lic, gravat amb estel i poema, i una olivera, que creixerà arrelada a una llibreta que conserva la memòria de Mònica en els mots de totes les que hi van voler escriure. Algú va dir que aquest seria l'arbre més ben cuidat de la plaça, i ho serà: d’això se n’encarreguen les veïnes de la Farga.

Passada la ratlla del migdia, engegava una cercavila d'homenatge a Mónica, que tenia la primera parada a la plaça del Teatre, el mateix lloc on el vespre del 8 de març de 2013 es va presentar públicament el col·lectiu feminista Les Heretges. Membres del col·lectiu van rellegir la intervenció que va fer la Mònica aquell dia i tot seguit van representar amb titelles i un munt de purpurina un conte feminista. Tot seguit la gent va enfilar en direcció a l'Estany amb la PAH tot inflant globus del color verd. Vam aturar-nos a Cal Drac, seu de les assemblees de la PAH Banyoles, on van penjar la pancarta ‘Tu lucha, nuestro camino’ mentre parlaven de Mònica, que va estrenar-se en una assemblea de la PAH per explicar amb timidesa que tenia una hipoteca impagable i que no sabia què fer, i que va acabar convertint-se en aquella Mònica enorme, que va donar-ho tot i molt més en la seva lluita i en la de totes.

La següent parada va ser davant de l'ajuntament, a la sucursal del Banc Popular que va atenallar la Mònica fins que amb l’ocupació reiterada d’oficines i la campanya #DacióPerMònica galopant les xarxes, el monstre es va haver de doblegar i alliberar-la del deute. L'acció s'obria amb la intervenció que les seves companyes de militància a Endavant van preparar per al seu funeral, un text valent que no es limitava a glossar la seva immensa figura i comprometre's a seguir la lluita, sinó que encarava, fent autocrítica, la perplexitat per la seva absència. Ens va sacsejar la veu de Mònica sortint amb tota la força d’un altaveu, per espolsar la por i prometre al Banc Popular que s’hi tornaria. I s’havia tornat, amb un gran cartell amb el rostre i els punys de Mònica que les seves camarades van enganxar als vidres a cop d'escombra encolada, mentre un violinista arrencava les notes de La Internacional.

El migdia avançava amb un bateig de foc per presentar el mural ‘El teu estel roig’ ens guiarà fins a la victòria, mentre nenes de l’associació de dones subsaharianes Legki Yakaru llegien, megàfon en mà, textos escrits per recordar la Mònica. Tot seguit una pancarta gegant ‘El millor homenatge: la victòria’ es despenjava des del terrat d'un edifici molt proper al que havia estat la seu de l’Estel Roig, que des de dissabte llueix una placa que el recorda. De l’Estel Roig, amb Mònica sempre darrera la barra, se’n va parlar com d’un oasi per a tota una generació de jovent banyolí. En el carreró de l'Estel es va brindar per mentre un duo interpretava ‘Cançó de fer Camí’, del poema de Maria Mercè Marçal. La cercavila va acabar al Casal Popular Independentista del Pla de l'Estany, on hi havia fotografies de Mònica i, a la pantalla, el darrer discurs del ‘Gran dictador de Chaplin’. Tot seguit l'Associació de Dones Nour va recitar un poema en català i àrab, i tant elles com Legki Yakaru van recordar que és gràcies a Mònica que s'havien acostat al Casal Popular i s'havien fet seu l'espai per a les més diverses activitats, des de classes per a infants a les sessions de cafeta. I, per si algú havia sucumbit per un moment a la tristesa, els infants i joves d'Àfrica Dansa van arribar per fer-la esclatar amb el seu ritme i una alegria incontenible.

Abans de dinar, la persiana del Gimnàs Popular del Pla de l'Estany va tornar pujar reconvertida en la del Gimnàs Popular Estel Roig. Una marea de gent es va treure les sabates per trepitjar el tatami, i les persones més agosarades, sota la mirada mig cofoia mig condescendent de les companyes de boxa de Mònica, es van calçar els guants per provar de colpejar els sacs.

Eren quasi les 5 de la tarda quan en un Casal Popular en què era difícil encabir-hi ningú més, va fer entrada l’arròs melós de verdures, i va deixar pas a la música, que va encetar El pastisser i va continuar tot el vespre. Mentrestant, al sofà, un ancià d'aspecte venerable, amb barba blanca i un bastó treballat a mà, que havia mostrat els dots de comandament mentre les companyes plantaven l'olivera a la Farga i que remugava amb un somriure descalçant-se al gimnàs perquè ens feien anar de bòlit, no amagava gens el dolor per la pèrdua de Mònica i es lamentava que ara els falta la líder. Algú altre, amb el mateix dolor, mirava de convèncer-lo que entre totes, tot.