La Policia Local
NEGREVERD
La
Policia Local, la Guardia Urbana, la Policia Municipal... i a pobles
petits els Vigilants, son tot noms diferents per una mateixa institució,
els cossos armats dels municipis, que en determinats moments van estar
formats per els “ciutadans honrats” (posseïdors, propietaris, dominadors
i explotadors) i que hores d’ara estan professionalitzats i son, fins
un cert punt, subalterns de la “policia de veritat”, sols cal veure la
discriminació dels estudiants de les policies locals dins del recinte de
la Acadèmia de Policia de Catalunya (actualment Institut de Seguretat
Pública de Catalunya).
El
perfil de comprador de la policia local és notòriament diferent del de
la policia de la Generalitat, cosa que no ens ha d’estranyar, sols en el
cas de la GU de Barcelona la cosa no és tan diferent.
Per
començar la contractació municipal està lògicament dispersa en molts
contractes (malgrat l’esforç de l’AMC per fer contractació conjunta de
vehicles i altres materials), així mentre que els Mossos en el període
2014/2016 van fer 76 contractes per valor de 60 milions, per contra les
policies locals van fer 176 contractes per valor de 11 milions.
El
paquet més gran (igual que en els mossos) és el dels vehicles amb 96
contractes i uns 4,9M€, el segon paquet és el del vestuari amb 26
contractes i 2,3M€ de pressupost, el paquet de les comunicacions és
especialment important en la policia local, 18 contractes amb 0,63M€, un
6% del total (en el cas dels mossos és del 4%).
Per
contra l’apartat d’armes pròpiament dites és molt petit, sols la GU del
Prat de Llobregat ha comprat 55 pistoles semiautomàtiques per 31.900€.
Val a dir que si mantenim el mateix cost unitari, per l’import d’un
contracte menor (18.000+IVA) podríem comprar més de 30 pistoles sense
haver de fer un concurs, aquest és el cas de la majoria de municipis.
Les
policies locals també han invertit recursos en protecció per els seus
agents, concretament en més de 900 armilles antibala per un valor de
502.107€.
El cas de la Guardia Urbana de Barcelona
La
GU de Barcelona és, lògicament un cas apart de les altres policies
locals de Catalunya, més semblant als Mossos que a policies de
municipis, fins i tot grans. Així la GU de Barcelona en aquest període, a
part vehicles (alguns elèctrics que és un municipi molt sostenibilista)
és l’únic que ha adquirit munició i roba de paisà per les feines
“encobertes” dels seus agents.
La
munició de la Guardia Urbana de Barcelona adquirida aquest any, ha
estat de 200.000 unitats de cartutxos de 9mm Pb Luger, punta encamisada,
forma cònica semi blindada... deu ni do, i com que l’Ajuntament de
Barcelona és molt sostenible i ecològic han de ser lliures de mercuri.
El
cas de la robà de paisà és calcat al sol·licitat per els mossos
d’esquadra, en aquest cas “casual” es transforma en informal i a més hi
ha d’haver de l’estil de vestir i esportiu.
El
cas de les “defenses extensibles” (porres extensibles) és especialment
cridaner... color negre, 196mm plegades, 510 desplegades, puny
antilliscant... el “normal” en una porra, el que fa esgarrifar és la
descripció dels 12 sacs d’entrenament que han de ser “de material intern
(...) el qual haurà de simular la densitat del cos humà, capaç
d’absorbir els impactes de les defenses sense produir lesions”...
Les pistoles elèctriques
Les
pistoles elèctriques donen un indici de les diferències en els
equipaments de les diverses policies. Els mossos i els seus caps frisen
per disposar de Tasers, però es troben amb la oposició social (i com a
resultat política) a permetre la compra, desprès del que ha passat amb
les llançadores de pilotes i amb l’equilibri parlamentari actual sembla
que la cosa anirà per llarg... encara que mai es pot dir res de segur...
Per
contra les desitjades armes “semi letals” elèctriques, estan
relativament esteses entre els policies locals. Segons un informe de
març del 2016 del Síndic de Greuges, s’han adquirit 54 pistoles
elèctriques en 31 municipis de les que 40 estan “actives” a 21
municipis, hi ha municipis de tots els colors, a la taula que segueix
podem veure un resum de l’informe del Síndic.
Les
pistoles elèctriques son un indicador de com les policies locals
donades les seves dimensions i pressupostos més reduïts poden eludir
controls social i polítics i dotar-se d’eines de les que no disposen els
seus “germans grans”.
Primera part:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada