divendres, 9 de desembre del 2016

Arriben les Bagaudes

Escenari de la Bagauda Tarraconense 
Neix un ateneu a Ripoll  








 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 09/12/2016 
Ripoll (Ripollès).-  

L'ateneu és un espai autogestionat i organitzat de forma assembleària, un espai polític, de treball, d’oci i de trobada, un altaveu de la lluita diària de diversos col·lectius i del veïnat crític de la comarca. Treballem al marge de les institucions i volem fomentar la participació directa, el suport mutu i la solidaritat partint de relacions horitzontals i no jerarquitzades. 
Després de molts mesos de debat i feina, amb molta il·lusió obrim l’Ateneu Bagauda a Ripoll, al carrer Pirineus nº7.
 És un espai autogestionat i organitzat de forma assembleària, un espai polític, de treball, d’oci i de trobada, un altaveu de la lluita diària de diversos col·lectius i del veïnat crític de la comarca. Treballem al marge de les institucions i volem fomentar la participació directa, el suport mutu i la solidaritat partint de relacions horitzontals i no jerarquitzades.
 Volem que l’Ateneu sigui un espai de trobada per a persones i col·lectius que lluiten en diversos àmbits polítics i socials com: lluites laborals, de gènere i antipatriarcals, en defensa del territori, per l’accés a l’habitatge digne, la lliure circulació de les persones, contra el racisme, el feixisme i la repressió de l’estat… Hi caben diversos projectes i activitats com: xerrades, exposicions, tallers, espai per a contrainformació, distribuïdora de material no-comercial… Volem fugir de l’oci consumista i buit de contingut, fomentant una cultura participativa, lliure i no dictada pel mercat.
Ens reunim tots els dijous a les 19h a l’Ateneu i aquesta és una assemblea oberta a tothom qui vulgui aportar el seu granet de sorra per caminar cap a una societat més justa, donant idees, proposant activitats…
L’horari de l’Ateneu de moment per començar és: Dimecres i Dijous (De 18 a 22h), divendres de 18 a 24h i dissabte de 11 a 16h i de 18 a 24h. Us convidem a venir qualsevol dia a conèixer-nos i llegir un fanzine, fer un cop d’ull a la distri, fer la tassa en bona companyia i musiqueta…
L’ Ateneu no rep ni vol rebre subvencions institucionals, per poder assumir les despeses del local i el desenvolupament de les diferents activitats que es vulguin dur a terme necessitem tenir socis. Els diners de les quotes dels socis s’invertiran en l'espai i en diverses lluites populars i diferents projectes, ja que som una associació sense afany de lucre. Sent conscients de la precarietat laboral a la que estem sotmesos, proposem tres quotes mensuals diferents: 5, 10 o 20 euros perquè tothom pugui participar en el projecte segons les seves possibilitats. Es pot pagar en efectiu a l’Ateneu o, si ho preferiu, podeu facilitar-nos el vostre número de compte i us girarem el rebut mensualment. Properament distribuirem les butlletes de subscripció. Si ens deixeu el vostre correu electrònic rebreu la informació de les activitats que es realitzin.
 Esperem que compartiu amb nosaltres la il·lusió de tenir un nou espai a Ripoll, que gaudiu de l’Ateneu i que trobeu interessants i participeu de les activitats programades.

Per Què Bagaudes? 
Viuen sota la llei natural. Allà no hi ha dolor. Les sentències capitals es pronuncien sota els roures i estan gravades als ossos. Allà inclús els rústics parlen i els particulars emeten judicis. Pots fer el que et plagui.
LAR a Querolus (anònim)
L’imperi Romà està en decadència, les seves lleis amb prou feines es compleixen i els poderosos, atents a les seves arques, ofeguen a la gent. La poderosa hisenda sobrevola tot el que brilla i la corrupció dels poders públics fa que la ciutadania fugi o es reveli. Les classes oprimides renuncien a la ciutadania, que ofereix més problemes que avantatges, i marxen a les muntanyes.
 Així neixen les bagaudes, comunitats sense disciplina ni lleis, formades per esclaus fugitius, bandolers, pagesos sense terra, que es revelen contra el poder establert. Són habitants dels boscos, rodamóns, a qui s’afegeixen propietàries lliures arruïnades, desertors de l’exèrcit, delinqüents escapats de la justícia i, en algunes ocasions, inclús ciutadanes abans respectables i ara descontentes del creixent autoritarisme del poder central, legalment desobedients i perseguides per això. N’hi havia que fugien de la justícia i la sangria del fisc; altres preferien fugir per unir-se a la revolta bagauda, però en tots els casos s’organitzaven fora de la llei i, sobretot, fora del sistema. Aquelles masses de revoltoses que es llançaven al bosc, aconseguien una certa llibertat real, es feien amos de si mateixos, sovint col·lectivament...Avui potser se’ls anomenaria bandolers, o potser, segons la terminologia actual, antisistemes.
 No exercien un domini polític, però mantingueren el pols als exèrcits romans, encarant-se violentament als latifundis i a l’imperi, arribant a assetjar pobles i ciutats importants i destruir grans propietats. El seu exèrcit, per anomenar-lo d’alguna manera, era d’una organització molt rudimentària, amb un armament bàsic d’elements recollits d’aquí i d’allà, incloent-hi estris de camp com forques i falç. Llauradors, pastores i ciutadans no podien fer altra cosa per més que s’hi haguessin afegit alguns militars desertors.
 La revolta de les bagaudes va ser una subversió social que s’entengué entre l’element indígena i una bona part de la societat romana provincial, entre els segles III i V. Els focus més forts de la revolta foren a la vall de l’Ebre i, a l’altra banda del Pirineu, al migjorn de la Gàl·lia; però amb menys intensitat es propagà també per altres territoris com els que ara són les terres catalanes i al llarg del Pirineu.
Qui adhetec bacaudae non sunt, esse cognatur (els qui encara no són bagaudes es veuen obligats a ser-ho) ...infeliços els quals els governadors i jutges han pres els béns, la llibertat i la vida, i els han obligat forçosament a prendre l’odiós nom de bagauda. ...prefereixen viure lliures sota una aparença d’esclavitud que no pas d’ésser esclaus sota una aparença de llibertat.
Salviano 
Ateneu Bagauda, desembre 2016 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada