 |
| Cova del Tabac, Camarasa |
Atac neonazi a la Cova del Tabac, patrimoni de la UNESCO.
Apareixen pintades i una esvàstica sobre les pintures rupestres neolítiques.
L’Ajuntament de Cambrils defensa les representacions sobre el Setge dels atacs i insults unionistes.
La regidora de Cultura ha presentat una denúncia als Mossos d'Esquadra pels atacs rebuts a Twitter.
Mesures coercitives que preveu la Constitució, com ara la suspensió de l’autonomia catalana.
[Barcelona (República Catalana) 11/12/2016]
L’AMIC DEL POBLE
La
Cova del Tabac, situada al poble de Camarasa (Noguera) i que alberga
pintures rupestres declarades Patrimoni Mundial de la UNESCO i
considerada, també, Bé Cultural d'Interès Nacional-Zona Arqueològica
(BCIN) és un punt habitual per a senderistes, turistes i amants dels
paratges naturals a les Terres de Ponent. Les JERC han denunciat que la
cova ha estat objecte de diferents actes descerebrats de papanates que
han embrutat el lloc, a més de deixar pintades a les parets, entre
elles, la d'una esvàstica.
Aquestes
accions descerebrades de papanates han estat denunciades per entitats
com Espai Orígens, centre dedicat a dinamitzar el territori a través del
seu patrimoni històric i natural i la JERC, la branca juvenil
d'Esquerra.
La
JERC ha reclamat al Consell Comarcal de la Noguera i la Diputació de
Lleida que ajudin al municipi de Camarasa a preservar aquest espai
"perquè continuï sent la Cova del Tabac i no passi a ser la Cova de la
vergonya", segons un comunicat de aquesta organització juvenil. La Cova
del Tabac és un dels paratges més interessants del terme municipal de
Camarasa ja que compta amb un conjunt de pintures rupestres
esquemàtiques que daten del neolític. L'alcaldessa de Camarasa, Elisabet
Lizaso, va denunciar ja fa unes setmanes l'increment de pintades i
brutícia a la cova i va lamentar que el difícil accés a aquest
enclavament i la manca de recursos compliqui la seva protecció. Per
aquest motiu, l'edil ha demanat ajuda a les administracions públiques
per millorar la seguretat a la zona.
L’Ajuntament de Cambrils defensa les representacions sobre el Setge dels atacs i insults unionistes
 |
| Representació de ‘L’auca del Setge de Cambrils’ |
L’Ajuntament
de Cambrils (Baix Camp) defensa el programa que fa arribar la història
sobre el Setge de 1640 a les set escoles del municipi. Diu que no preveu
de fer cap canvi en aquesta iniciativa, que és pas nova d’enguany, sinó
que va començar el 2009.
La denúncia de Ciutadans
La
diputada de Ciutadans Sònia Sierra va denunciar per Twitter, amb un
vídeo enregistrat l’any passat, que en una classe uns infants recitaven
frases com ara “anem a destrossar aquest exèrcit espanyol”, després
d’haver-los-ho dit el mestre. Ciutadans demana al govern municipal que
condemni les representacions teatrals fetes durant l’horari escolar quan
facin “exaltació de la violència”.
Ciutadans
també ha criticat l’espectacle ‘L’auca del Setge de Cambrils’ que la
companyia Bigolis Teatre va representar entre el 28 de novembre i el 2
de desembre davant uns 1.500 alumnes de 6è de primària de set escoles
del municipi. Segons aquest partit, a l’espectacle es cridaven proclames
contra “l’enemic espanyol”, com ara “no volem pagar, fora el rei
d’Espanya”
La resposta de l’equip de govern municipal
Arran
de la denúncia de Ciutadans, la primera tinent d’alcalde, Mercè Dalmau,
ha recordat que fins ara no hi havia hagut cap problema, però que
semblava que enguany algú tenia interès que n’hi hagués. Dalmau ha dit
que s’havien barrejat coses diferents intencionadament i ha defensat la
representació de ‘L’auca del Setge de Cambrils’: “Totes les escoles la
demanen i és adequada a l’edat dels nens que la van veure”, sigui amb
titelles, màscares o teatre. “Explica un fet concret de Cambrils, un
setge de què va ser objecte la nostra població i que, per tant, forma
part de la nostra història. Els fets històrics són els que són, ens
poden agradar o no, però s’han d’explicar perquè si la gent no té
història, perdem la identitat”. Sobre el vídeo de l’escola, se n’ha
desvinculat i ha recordat que l’Ajuntament no controla els continguts
que ensenya cada professor ni té el dret d’opinar-ne.
Aquest
cap de setmana, Cambrils ha rememorat el Setge de 1640, un esdeveniment
que se celebra des del 1983 i que ha transcorregut amb tota normalitat a
la plaça del Setge, amb la presència del jutge i senador d’ERC Santiago
Vidal.
Denúncia pels piulets
Dalmau
ha explicat que havia denunciat cinc piulets que contenien insults i
més paraules ofensives i ha afegit que encara ara en continuava rebent.
La denúncia la va presentar divendres als Mossos, on hi ha una unitat
especial que s’encarrega d’aquestes qüestions. ‘Més enllà de l’evolució
de la denúncia, no es pot tolerar un seguit d’insults a la xarxa per
haver mostrat una opinió’, ha dit.
Mesures coercitives que preveu la Constitució, com ara la suspensió de l’autonomia catalana
Una
de les teories que pren força entre alguns dels principals
intel·lectuals de l’espanyolisme és que el govern de Rajoy ha vist que
ja havia fet tard a Catalunya, que l’independentisme havia anat massa
lluny, i que abans de fer ús obertament i declarada de les eines de
coerció, el Govern espanyol havia de carregar-se de raons i havia de
cremar una última temptativa d’això que ha anomenat “diàleg”. Qui ha
expressat millor aquesta tesi ha estat el periodista José Antonio
Zarzalejos, un dels més acostats a la Moncloa i dels més ben assabentats
d’allò que s’hi fa i s’hi desfà en relació amb Catalunya. En un article
publicat aquest cap de setmana a ‘El Confidencial’, parla del rerefons
d’aquesta “operació diàleg· del PP i adverteix sobre allò que anomena
“la independència per via de fet”: considera que el Govern espanyol ha
fet tard, si més no per a una reforma de la Constitució espanyola que
veu impossible per la manca de consens polític en un parlament espanyol
fragmentat; pot haver fet massa tard i es pot trobar obligat a haver
d’aplicar mesures coercitives que preveu la Constitució, com ara la
suspensió de l’autonomia catalana. Però abans, diu Zarzalejos, hi ha
aquesta “operació diàleg”: com es pot convèncer de res una Catalunya
immergida en un procés independentista? Què pot oferir l’estat si no és
possible ni una mínima reforma de la constitució? Segons ell, ja que no
es pot esmenar la Constitució, sí que es pot esmenar l’Estatut català
del 2006, “i per aquesta via evitar el principi d’efectivitat
independentista i eludir la coerció indesitjable del 155 [suspensió de
l’autonomia de facto]”. Aquest diu que és l’objectiu de Sáenz de
Santamaría.
El principi d’efectivitat
El
periodista basa la seva teoria en les declaracions de la catedràtica de
dret internacional Araceli Mangas, una de les acadèmiques més
prestigioses d’Espanya, en una entrevista a ‘El Mundo’ de fa uns quants
dies. Mangas és partidària de la reforma de la Constitució espanyola:
“Hem de reformar aquesta constitució de manera que trobem un projecte
atractiu per als catalans i les joves generacions d’espanyols, un
projecte col·lectiu de nació que pugui anul·lar el seu i que els
catalans puguin decidir amb la resta d’Espanya”. Ella veu que aquest
hauria de ser el camí del diàleg. Però també veu que potser és massa
tard. “Ja som en una fase molt aguda en què el Govern [espanyol] s’ha
amagat rere els fiscals i el sistema judicial”, diu.
I
avisa: “Jo vull prevenir: és possible que Catalunya acabi essent un
estat ple si no es posen límits als seus excessos estatitzants”. D’això
en diu “principi d’efectivitat”, és a dir, “Catalunya ha actuat ja de
facto en massa ocasions. I el dret internacional confirma que un estat
és producte de fets”.
Zarzalejos
subscriu aquesta tesi, i adverteix també d’una manera de fer del Govern
català, que exemplifica en Junqueras. En destaca el “calladisme”,
equivalent al “principi d’efectivitat”. Ho explica: “Junqueras és
contingut en les grans declaracions, limita dràsticament l’èpica verbal
del secessionisme, negocia amb un cert pragmatisme (vegeu la relació
cordial que té amb la vice-presidenta del Govern [espanyol]) i espera
que els esdeveniments vagin passant”. I per això ho veu perillós, perquè
preveu que l’Estat espanyol no tingui més remei que actuar per la via
coercitiva: “La creació d’una situació de fet que exclogui l’estat de la
vida pública catalana i en què la Generalitat i tots els seus
organismes es comportin de manera sobirana. El gran risc que corre
aquesta praxi és que l’Estat [espanyol], sobrepassat, faci ús de les
facultats legals coercitives, cosa que en última instància també és un
resultat calculat del “calladisme”: si hi hagués la coerció de l’Estat,
l’independentisme resultaria víctima de l’exercici de la força per part
d’Espanya”.
Tanmateix,
la jurista preveu: “És probable i possible que, arribat el moment,
l’Estat hagi d’utilitzar totes les mesures coercitives amb què dota de
legalitat interna i internacional qualsevol estat, però abans ha d’haver
cobert les caselles prèvies: dialogar”.
L’estat de setge?
I
no és pas l’única que ho diu. Aquest mateix cap de setmana Francesc de
Carreras, catedràtic de dret constitucional i fundador de Ciutadans,
deia que la Constitució espanyola preveu que es pugui declarar l’estat
de setge “quan es posi en perill la integritat del territori”. Segons
ell, es pot arribar a aplicar a Catalunya: “No podem oblidar, encara que
soni fatal, soni a cop d’estat, però no ho és, que l’estat de setge és
previst en la llei d’estat d’alarma, excepció i setge en els articles
116 i 55 de la Constitució i que es va fer immediatament després del
23-F per dir que, davant d’un altre cop d’estat hem de fer això”. I
explica: “L’estat de setge és pràcticament com l’estat d’excepció i se
suspenen uns determinats drets, i una de les causes de l’estat de setge
és posar en perill la integritat del territori”. Però creu que si
s’arribés a una situació com aquesta el Govern espanyol aplicaria a
Catalunya l’article 155 de la Constitució, pel qual, diu De Carreras, el
Govern espanyol “pot donar ordres a les autoritats catalanes perquè
compleixin la llei”.
Pérez Royo: “Potser juguem amb foc”
Tant
Mangas com Zarzalejos com De Carreras coincideixen en una cosa: el
Govern espanyol ha fet tard, i ara la situació se li pot escapar de les
mans. Un altre referent acadèmic espanyol, ideològicament molt allunyat
d’aquests tres, el catedràtic de dret constitucional Javier Pérez Royo,
en fa un diagnòstic no pas gaire diferent. En una entrevista a VilaWeb
diu: “A Espanya no es formalitzarà cap reforma de la Constitució. I
potser juguem amb foc, perquè les constitucions que no es reformen
acaben esclatant”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada