| Edifici de la FOEG, CC.OO. i UGT al Carrer Bonastruc de Porta a Girona |
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL
09/11/2016 Girona
(Gironès).-
Llegim al portal ARIET.CAT el fet que el projecte escolar
‘Jo de gran vull ser com tu’, promogut per Federació d'Organitzacions
Empresarials de Girona (FOEG) és una iniciativa, autoconsiderada pionera
a Catalunya, que pretén apropar la figura de l'empresari a les escoles
de primària i reivindicar el seu paper en la creació de llocs de treball
i de benestar col·lectiu.
Va arrancar el curs passat i des de llavors prop
de 800 alumnes de vint escoles diferents han descobert els secrets de
l'èxit empresarial.
El projecte es divideix en quatre fases. Primer
cal respondre un qüestionari sobre el món dels negocis. Els resultats
acostumen a ser desoladors. La majoria d'alumnes no saben què fan els
empresaris i quan se'ls pregunta quines empreses coneixen tan sols poden
citar grans multinacionals. A continuació, un patró es presenta a
l'escola per exposar la seva experiència. El curs passat, alumnes de
cinquè i sisè de primària van conèixer figures molt rellevants del món
empresarial gironí, com Gemma Coll, manager del Centre Internacional de
Negocis de Catalunya (CINC), o Xavier Recoder, director general de
Xocolates Torras. Seguidament, la classe visita in situ una fàbrica o un
centre de producció. El projecte conclou amb un altre qüestionari que
avalua els coneixements adquirits i l'interès de la canalla per
l'emprenedoria.
La majoria d'activitats complementàries que
organitzen les escoles, com les visites als museus, són de pagament. El
projecte Jo de gran vull ser com tu, en canvi, no implica cap cost per
les famílies. “El cost ha de ser mínim. Si féssim pagar, les escoles que
realment ho necessiten no vindrien”, explica Mireia Santamaria, gerent
de la FOEG. “Hi ha escoles que estan més familiaritzades amb el món
empresarial que altres, i no els sorprèn el que els puguem explicar”.
Aquestes paraules no només descriuen la polarització del sistema
educatiu català, sinó també la ideologia que impulsa el projecte. La
idea de fons és que l'èxit o el fracàs depenen del comportament
individual i que qualsevol persona, si hi posa enginy i entusiasme, pot
controlar el seu destí. Des d'aquest punt de vista, l'empobriment de les
classes treballadores s'interpreta com el resultat de la ignorància o
la incapacitat. D'aquí la importància de la formació empresarial.
Però si el cost no l'assumeixen les famílies,
aleshores qui ho fa? La resposta es troba en l'administració pública,
que comparteix les preocupacions i el plantejament neoliberal de la
patronal. El curs passat l'Agència per a la Competitivitat, un organisme
dependent del Departament d'Empresa i Ocupació, va subvencionar el
projecte amb 30.000 euros. Enguany, la Diputació de Girona hi aporta
20.000 euros, que se sumen als 20.000 dels curs anterior. Aquestes
ajudes, que no han passat per cap concurs públic, serveixen per pagar
els autobusos amb els quals es desplaça l'alumnat i la feina de la FOEG.
El Departament d'Ensenyament, per la seva banda, promociona l'activitat
i exerceix d'intermediari entre les escoles i la patronal.
Aparentment, els resultats són molt positius.
“Hem constatat que, després de fer el projecte, hi ha més nens que volen
ser empresaris”, comenta amb satisfacció Santamaria. Enguany, la
formació podria arribar a un miler d'alumnes. Algunes escoles fins i tot
podrien dissenyar i comercialitzar un producte, per posar en pràctica
els coneixements adquirits. Dependrà del finançament. Fins ara, Jo de
gran vull ser com tu s'ha sostingut exclusivament amb fons públics. "Les
empreses no hi han posat diners, però n'hi ha que s'han mostrat
disposades a col·laborar en cas que en faltin", explica Santamaria. És
clar que, mentre pagui l'administració, per què ho haurien de fer les
empreses?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada