Per una educació gratuïta i comunitària

Posicionament de la FEA per la vaga del 17-N 

Una nova vaga s’ha engegat dins del moviment estudiantil. Aquesta vegada, la reivindicació fonamental està orientada cap a la gratuïtat de la universitat. Des de la FEA (Federació d’Estudiants Anarquistes) recolzem aquesta reivindicació tal i com hem defensat des de la nostra fundació. Tot i que considerem un gran avenç l’assimilació d’aquesta demanda bàsica, creiem que el discurs no pot quedar-se únicament aquí. Nosaltres apostem per una educació 100% gratuïta i equitativa, on hi hagi beques salari per tal que els sectors amb menys recursos que hagin de treballar tot i la gratuïtat de la universitat, tinguin les mateixes oportunitats que els altres. A més, demanem la gratuïtat del transport, material escolar, excursions o habitatge; per això, moltes de nosaltres vam okupar la REA (Residència d’Estudiants Autogestionada) per tal de suplir les carències del sistema. D’altra banda apostem per una educació comunitària on el model assembleari estudiantil supleixi el sistema estamental i jeràrquic de la universitat en la presa de decisions, de manera que tota la comunitat educativa pugui escollir d’igual a igual des del finançament de la universitat, fins els plans d’estudi o la creació de cooperatives ’estudiants als serveis externalitzats de la universitat com la cafeteria o la copisteria. Si creus en una educació lliure i crítica d’igual a igual, uneix-te a la dissidència estudiantil.

FEA (Federació d‘Estudiants Anarquistes)

[asamblealibertariaraval@riseup.net]

[al.diagonal@riseup.net]  

PER UNA EDUCACIÓ GRATUÏTA I COMUNITÀRIA 

Durant el mes d'octubre el CEUCAT, organisme de màxima representació estudiantil institucional de les universitats catalanes, va convocar una manifestació per demanar el compliment de la moció aprovada al Parlament de Catalunya que instava al Govern a baixar un 30% les taxes universitàries com a pas previ a la gratuïtat de l'educació superior. En un principi tant AEP com SEPC van donar suport a la manifestació i van convocar una vaga a la qual també s'hi han sumat les diferents assemblees de base del moviment estudiantil. D'aquesta manera, el dia 17 de novembre hi ha convocada una vaga que s'ha fet extensiva a secundària i cicles formatius a favor de la moció com a pas previ a la gratuïtat.

Des de la FEA (Federació d'Estudiants Anarquistes) aplaudim les demandes en pro de la gratuïtat, ja que considerem que és el mínim indispensable pel qual ha de lluitar el moviment estudiantil. Des de la nostra fundació, sempre hem apostat per un moviment estudiantil de base i combatiu que lluiti per una educació gratuïta en tots els nivells, doncs considerem que l'exclusió econòmica és un dels punts més importants, ja que afecta directament a les classes més desafavorides de l'extrarradi. En contra de les consignes clàssiques d'"Universitat Pública i de Qualitat" que varen ressonar dins del moviment anti-Bolonya, en els anys de la pujada de taxes del 66% i en els anys de la LEC, LOMCE i el 3+2, ens alegrem profundament que la gratuïtat s'hagi posat en escena fins i tot per part de rectors i de la representació vertical dels estudiants (CEUCAT).

Però nosaltres, com a Federació, no ens conformem únicament amb una universitat gratuïta, sinó que les nostres reivindicacions giren entorn dos pilars fonamentals: l'educació comunitària i la gratuïtat equitativa de tota l'educació com la millor alternativa en l'àmbit educatiu dins d'una societat estatal.

Com a anarquistes sembla redundant explicar que estem en contra dels Estats, però a la vegada això no significa que no vulguem aconseguir millores substancials per als diferents col·lectius. Per això apostem, com a pas transitori, per unes consignes dins d'una lògica pública i estatal per poder administrar la misèria que ens ofereixen. En aquest sentit apostem no únicament per una universitat gratuïta sinó per l'educació sencera. Aquesta gratuïtat ha d'anar acompanyada de diferents ajudes econòmiques, com les beques salari per als col•lectius amb menys recursos; encara que la universitat fos gratuïta això no derivaria en una igualtat real, doncs si algú amb menys recursos ha de compaginar la feina amb els estudis es trobarà en pitjors condicions per la seva situació econòmica. En aquest mateix sentit, apostem també per la gratuïtat del transport, habitatge, material escolar, excursions... és a dir, tot allò que derivi de la condició d'estudiants. De la mateixa manera que volem acabar amb les barreres econòmiques, també volem acabar amb les barreres acadèmiques; la selectivitat i les revàlides neguen l'accés al coneixement per un mecanisme de qualificacions que premia la memorització per davant de tot. Existeixen diferents tipus d'intel•ligència i, per això, avui dia no es pot quantificar la saviesa de cada persona; entenem que totes les persones són vàlides en diferents aspectes, de manera que aspirem a un model educatiu que promogui la cooperació en comptes de la competitivitat entre estudiants.

 D'altra banda, en sentit estrictament econòmic, no ens fiem de certs arguments que s'estan donant des d'institucions i altres organitzacions polítiques sobre la gratuïtat. En conseqüència del procés que s'està vivint a Catalunya, s'està plantejant que amb la independència tindrem un estat nació nou on tot serà idíl·lic, tot culpant al Govern central de la impossibilitat de baixar les taxes o de l'assoliment de la gratuïtat a les universitats catalanes, entre altres temes. S'ha de recordar que les grans retallades socials les ha tirat endavant l'antiga CIU, i no en solitari, tractant-se d'un dels partits més neoliberals de l'Estat espanyol. D'altra banda, no podem oblidar la complicitat d'ERC amb CIU, ni el seu pas pel tripartit, doncs van ser qui van implantar el pla Bolonya i van enviar a la policia contra els estudiants conjuntament amb els seus socis de govern: PSC i ICV. Nosaltres ens posicionem clarament a favor del dret d'autodeterminació de qualsevol poble però a la vegada, com a anarquistes, no veiem amb bons ulls la construcció de nous Estats, ja que aquests són la causa de la societat de classes i de l'exclusió social. Per això, apostem per la independència de classe, que és l'única que pot garantir la plena autonomia del poble català, no només de l'Estat espanyol sinó de la mateixa oligarquia catalana i de la resta de poders econòmics de la globalització. Donat això, nosaltres aplaudim que les institucions i sectors independentistes apostin per la gratuïtat però mai sota un argument de país, sinó de classe, i per això busquem que sigui el moviment estudiantil de base qui porti la iniciativa d'aquesta lluita i que sigui qui elabori i consensuï les propostes en relació a la gratuïtat i a altres qüestions d'índole educativa.

L'altre pilar que defensem és el que anomenem educació comunitària. El que reclamem, a grans trets, és traslladar l'estructura assembleària i horitzontal del moviment estudiantil a la institució universitària per a suplantar-la. El moviment estudiantil funciona a través d'assemblees de facultat i aquestes es coordinen amb la resta d'assemblees de facultat i de diferents universitats mitjançant portaveus amb mandat d'assemblea. Plantegem que la universitat funcioni de manera assembleària amb diferents nivells, on el més bàsic seria l'assemblea de classe, passant pel curs, carrera, facultat, universitat i una coordinació entre aquestes. En certa mesura, part de les estructures actuals tenen nivells semblants però la gran diferència és que aquestes són representatives i estan basades en un sistema jeràrquic.

Aquest sistema que plantegem seria el que decidiria, amb tota la comunitat educativa i la societat activa, totes les activitats de la universitat: els plans d'estudi, les carreres, l'organització, els pressupostos, etc. Respecte a aquest últim punt referent als pressupostos, la nostra lluita es desenvoluparia en reclamar més finançament i en saber distribuir-lo entre totes les universitats segons les necessitats dels integrants de la comunitat educativa. D'altra banda, els serveis externs que operen dins la universitat, com cafeteria i copisteria, passarien a mans de cooperatives d'estudiants per tal que aquests poguessin guanyar-se la vida, així com per establir uns preus justos.

Tot i així, el sistema comunitari no es basa únicament en l'organització, sinó en entendre l'educació d'una altra manera; és a dir, una altra metodologia d'aprenentatge.

 L'educació és un bé immaterial de la humanitat i ha de ser lliure tant el seu accés com el seu gaudir. És per això que els estudiants, junt amb els professors, han de poder decidir què és el que volen aprendre. En aquest sentit, el rol de professor autoritari desapareixeria tot esdevenint en una figura de facilitador d'eines per a l'aprenentatge. L'educació no ha de buscar de forma exclusiva formar quadres tècnics, sinó formar persones crítiques. A més d'eliminar els rols autoritaris, també s'han d'eliminar els rols masclistes generadors de situacions d'opressió dins les aules, apostant per una educació transfeminista.

En resum, busquem una educació de totes i per a totes, lliure de masclisme, dogmatismes, autoritarismes i en servei de les classes més desfavorides. Una educació que ens faci lliures de manera crítica i que busqui el plaer del saber per davant d'allò material. Una educació que ens eduqui en l'assemblearisme com a model més equitatiu i en l'autogestió com a model econòmic al qual aspirar. Una educació rebel, compromesa i lluitadora que ens permeti forjar un món nou per a les noves generacions. En poques paraules, una educació anarquista al servei de les classes desfavorides.

En últim lloc, enviem una salutació a les estudiants de Brasil que porten 3 setmanes mobilitzant-se en contra de l'Estat per la congelació de la despesa pública en el país durant 20 anys. L'ocupació de més de 1000 centres escolars d'educació secundària i superior ens mostra el camí a seguir per aconseguir els nostres objectius. I aquests són una lluita des de la base, que busqui aliats en diferents sectors socials i que sigui radical no únicament per les seves formes sinó, sobretot, pel contingut de les seves demandes.