Molt
actiu en el passos de frontera de l’Albera i la Cerdanya, ha viscut
al Rosselló a Cervera de la Marenda i Pontellà així com regentà
la Llibreria Espanyola de Perpinyà
Enric
Mèlich Gutiérrez:
El 5 de novembre de 1925 neix a Esplugues de
Llobregat (Baix Llobregat) l’anarquista, passador de frontera,
resistent antifranquista i difusor de publicacions llibertàries
Enric Mèlich Gutiérrez, també conegut com Henri Mélich. Fill del
militant anarquista i anarcosindicalista Enric Mèlich Rodes, la seva
infantesa la passà al barri de la Torrassa de l'Hospitalet de
Llobregat (Barcelonès) i els anys bèl·lics a Pi de Llobregat, nou
nom de Sant Joan Despí (Baix Llobregat).
Durant
la Retirada de febrer de 1939 creuà el Pirineu amb la seva família
i va ser enviat a un refugi a Pena d'Agenés (Òlt i Garona
Aquitània, Occitània). Després treballà com a llenyataire als
boscos de l'alta vall de l'Aude.
En
1943, amb el socialista Pedro Pérez i Miguel González, col·laborà
en una xarxa d'evasió que traslladava resistents, jueus i perseguits
cap a Andorra. En 1944, i fins la derrota alemanya, va combatre en el
«Grup Jean Robert» dels Franctiradors i Partisans Francesos (FTPF)
de la vall de l'Aude contra l’ocupació nazi i el govern de Vichy,
sota el nom de Caporal Sanz. Mentre seguia la guerra s’integrà a
la desastrosa guerrilla de la Unió Nacional, liderada pel PCE des
d’Occitània, com ara l’ocupació efímera de la Vall d’Aran
l’octubre de 1944 --que acabà amb la retirada, 129 guerrillers,
cents de ferits, detinguts i condemnats a mort pel franquisme--.
participant en un grup armat de penetració a l’Interior des de la
base de Vallcebollera (Alt Cerdanya) i anant per Er cap el Puigmal
vers el Ripollès, per Queralbs, fins arribar als entorns de Ripoll
(«Operació RdE»). Abandonà la Unió Nacional i perseguit pels
stalinistes s’enrolà en les forces franceses d’ocupació
d’Alemanya i al final de la Segona Guerra Mundial interinperialista
rebutjà ser militar francès.
S’instal·là
a Cervera de la Marenda (Rosselló), a la ratlla de la frontera, on
entre altres anarquistes connectà amb el passador Pedro Soto, que li
ensenyà una ruta per arribar a la frontera des de la banda de mar
del coll de Banyuls (Rabós, Albera, Alt Empordà), per on el 1940
havia passat Walter Benjamin de camí a Portbou (Albera marítima,
Alt Empordà). Entre 1948 i 1949 ajudà a passar fugitius i premsa
clandestina realitzant diversos viatges, sobretot amb l’ajuda de
l’anarcosindicalista Mora, des Cervera per Banyuls de la Marenda i
l’Alt Empordà.
A
finals de 1950 s'establí a Tolosa de Llenguadoc (Occitània) on
treballà en una llibreria.
Milità
en les Joventuts Llibertàries i en 1953, arran de la reconstitució
de la Federació Anarquista francesa (FA) participà en el grup de
Tolosa aquesta organització amb Jean Galy (Lyg), René i Marcelle
Clave i Marc Prévotel, entre d'altres. A finals de 1960 va ser
nomenat secretari de Cultura i Propaganda de la Comissió de
Relacions de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries a
l’exili (FIJL), el secretari general del qual era Marcelino
Boticario Sierra.
En
una reunió secreta el 1959 a tocar el Canal, prop de la estació
ferroviària de Montabiau, a Tolosa de Llenguadoc participà en la
formació del Moviment Popular de Resistència (MPR) conjuntament amb
Liberto Sarrau Royes, el seu oncle Salvador Sarrau Español, César,
Luis Sos, Attentiste i dos anarquistes arribats de Perpinyà
(Rosselló). Dins l’MPR Mèlich s’havia d’encarregar de la
formació de joves resistents. Finalment la seva tasca fou rebre
algunes circulars de Liberto Sarrau i recuperar alguna arma curta. El
grup de Tolosa el 1960 també s’encarregà una vegada de fer
arribar doners del Front d’Alliberament d’Argèlia (FLN) a
Suïssa. Aquell temps a la seu del Secretariat Intercontinental de la
CNT-AIT (4 rue de Belfort, de Tolosa) a l’exili arribà un carta de
l’OAS amenaçant de mort Caballeira, Boticario, Borràs, Olaya i
Mèlich.
Després
de deixar l’MPR, entre 1962 i 1963 participà activament en Defensa
Interior del Moviment Llibertari (DI) contra el franquisme.
En
1970 representà l'editorial Ruedo Ibérico al Midi i en 1974 creà a
Perpinyà la Llibreria Espanyola, que patí un atemptat el 14 de
juliol de 1976. Després de les diverses excisions que patí la CNT
durant el franquisme tardà, col·laborà en els Grups de Defensa
Confederal, distribuí Ferente Libertario i finalment participà en
un grup anarcosindicalista que actuava al marge del Secretariat
Intercontinental (Rue de Belfrot, de Tolosa) i de l’organització
de la Rue Saint-Denis, de París entre 1975 i 1976, vinculat a Opción
Libertaria, de Barcelona, amb Luís Andrés Edo, David Urbano i Pep
Palau, que editava clandestinament al seu magatzem en el núm. 6 del
carrer Església La Real, de Perpinyà, la revista Acción
Anarcosindicalista, participant en la reorganització de la
Confederació Nacional del Treball (CNT) a Catalunya. En aquells anys
de Perpinyà, Mèlich ajudà a passar publicacions per la frontera i
fer entrar joves anarquistes perseguits pel franquisme. A sobre la
llibreria s’allotjava Agustí Rueda mentre que Palau hi treballava.
També
va intervenir en la publicació d'autors llibertaris per a
l'editorial Picazo (Colección Nueva Senda). Participà amb el seu
testimoni en el llibre d'Eduard Pons Prades Republicanos españoles
en la 2ª Guerra Mundial (1975 i 2003) i els documentals Vivir de
pie. Las guerras de Cipriano Mera (2009) i Boira Negra (2009).
El
16 de maig de 2009 participà en l'«Homenatge a la Catalunya
revolucionària» que es celebrà al cinema Le Lido de Prades. El 16
de juliol de 2011 impartí la xerrada «La lluita del moviment
llibertari contra el feixisme i per la revolució social», dins les
jornades sobre el «75 aniversari de la Revolució del 36» que se
celebraren a Granollers (Vallès Oriental). Entre diverses
presentacions de llibres a Catalunya hi ha Girona, Barcelona i
Campmany (Albera, Alt Empordà).
En
l'actualitat ha participat en dues ocasions a la Marxa Homenatge
Maquis a l’Albera –homenatge a Agustí Rueda al coll de Banyuls--
i, entre altres activitats, és membre del «Grup pro revisió del
procés Granado-Delgado i de suport a Pilar Vaquerizo». Trobem
articles seus en Le Combat Syndicaliste, Mujeres Libres i Nueva
Senda.
Edicions
ACRATIE el 2014 va publicar el llibre del company Enric Mèlich,
escrit amb la col·laboració del seu nét Romain Mèlich, ‘A
chacun son exil Itinéraire d’un militant libertaire espagnol’,
en que es descriu tres quarts de segle, des d’un dia de febrer de
1939 en que l’Enric adolescent va haver de travessar el Pirineu a
fi de refugiar-se en territori francès, però aquest llarg període
de temps no ha esvaït la importància que va revestir, i que encara
revesteix, l’exili em la seva existència. Cal tenir un gran
coratge per haver donat suport a fugitius en temps de la França de
Vichy quan solament es té 16 o 17 anys, o per fer-se maqui amb el
nom de guerra de «Robert Sans» quan es té una mica més d’anys,
o també quan Enric va entrar en territori espanyol, poc temps
després, amb les armes a la mà en un escamot que va ser tirotejat
per les forces armades franquistes. Enric Mélich també va tenir el
coratge d’adquirir nous compromisos en la lluita antifranquista
durant els anys seixanta quan s’organitzà Defensa Interior (DI) i
la FIJL van intentar enderrocar la Dictadura per mitjà d’una
accelerada directa, o quan travessava moltes vegades la frontera
espanyola els anys setanta a fi de «fer passatges» de camarades que
fugien de la repressió franquista. Una de les qualitats de les
cròniques viscudes, com aquesta que ens ofereix Mèlich, consisteix
en que permetent accedir a unes realitats socials que generalment
escapen als estudis dels historiadors professionals especialment com
aquelles que queden fora de «la gran història» i s’interessen
per estudiar mentalitats o maneres de vida. Aquesta obra va ser
traduïda de francès al castellà i publicada per Virus Editorial el
març de 2016, amb un pròleg de Tomàs Ibáñez, titulat ‘A cada
cual su exilio. Itinerario de un militante libertario español’.
Mira també:
Enric Melich Gutiérrez
El
febrer de 1939 l’Enric adolescent va haver de travessar el Pirineu
a fi de refugiar-se en territori francès, però aquest llarg període
de temps no ha esvaït la importància que va revestir, i que encara
revesteix, l’exili em la seva existència
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada