Durant
la tornada el 1976 a Portugal de l’exili a París des de 1968, quan
desertà de la Marina portuguesa, passà per Perpinyà i per Eus, on visità
el destacat anarquista búlgar G. Balkanski, entrant a la Península en
automòbil per la Jonquera.
Fou
el delegat de la Regional Portuguesa detingut en la Conferència
Peninsular de la FAI el 30 de gener de 1977 a Barcelona, durant el
darrer estat d’excepció espanyol.
João
Freire:
El 5 de novembre de 1942 neix a Lisboa (Portugal) l’anarquista,
antic militar portuguès, sociòleg, professor, escriptor, mestre
d'esgrima i historiador llibertari João Carlos de Oliveira Moreira
Freire. Fill del general Carlos Silva Freire, entrà a l'Escola Naval de
Lisboa, on romangué intern durant set anys fins al 1964. Fou oficial de
l'Armada fins l'abril de 1968, quan desertà de l'Exèrcit portuguès
contrari a la guerra a l'Àfrica.
Visqué
el «Maig de 1968» a París (Illa de França), on s'establí. Entre 1970 i
1975 treballà com a obrer en la indústria metal·lúrgica. En aquests anys
estudià Ciències Polítiques a l'Institut d'Estudis Politics de París,
diplomat en 1971 i llicenciant-se en 1976 en ciències polítiques i
socials. Milità en la CNT francesa, en el col·lectiu internacional
Commune Libre i en un grup de la Federació Anarquista Regional
Portuguesa de la FAI (FARP-FAI).
Arrel
de la Revolució del 25 d’Abril de Portugal deixà l’exili l’any 1976 i
passà la frontera de la Jonquera (Alt Empordà), acompanyat pel seu
sogre, venint de París i recollint a Perpinyà (Rosselló) l’exiliat
empordanès Miquel-Dídac Piñero (membre també de Commune Libre) anant a
saludar a casa seva a Eus (Conflent) l’anarquista búlgar exiliat Georgi
Grigorov, conegut com Georges Balkanski, i Madeleine Lamberet, amb qui
mantingué una forta amistat militant.
El
diumenge 30 de gener de 1977, en el decurs de l’estat d’excepció
monàrquic del govern Suárez-Martín Villa va ser detingut a Barcelona, en
una gran batuda (que acabà amb 58 detinguts, tots de nacionalitat
espanyola, llevat d’una companya francesa de París, del mateix Feire,
delegat portuguès de la FRAP-FAI i dos italians de la Comissió de
Relacions de la Internacional de les Federacions Anarquistes (CRIFA),
Umberto Marzocchi entre ells) per participar en Conferència Peninsular
de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). A mig matí el restaurant de la
bodega bar ‘La Fuente’, al carrer Rosselló núm. 530, el Quart Grup de
la Segona Brigada Regional d’Investigació de la Prefectura Superior de
Policia de Barcelona, penetrà metralleta en mà i colt, acompanyat d’un
nombrós desplegament de reforç a càrrec d’agents de la Policia Armada,
amb furgons per a presos, arrestant en la reunió 46 persones, la majoria
de nacionalitat espanyola, entre les que hi havia el seu amic
Miquel-Dídac Piñero –delegat del grup Tramuntana--, en las quals hi
havia el militant portuguès Feire, de Lisboa, dos ciutadans italians i
una ciutadana francesa. Una vegada detingut en la bodega bar ‘La
Fuente’, Freire fou emmanillat junt amb un altre company, doncs els
agents no portaven prou manilles per tanta gent detinguda. Seguidament
les persones detingudes van ser traslladades en furgons policials a la
seu de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona i aïllat i tancat
en una petita cel·la en el subsòl de l’edifici, situat en la Via
Laïetana de Barcelona. Va intervenir el Consolat General de Portugal a
Barcelona, que aconseguí alliberar-lo. En una nota informativa de la
Prefectura Superior de Policia de Barcelona del mateix 30 de gener de
1977, titulat ‘Detención de 46 individuos que asistían a una reunión de
la “Conferencia Peninsular de la Federación Anarquista Ibérica”’, es
relata els seguiments policials previs a les detencions en la referida
bodega bar, amb la menció de “se irrumpió en la bodega”, i textualment
que tot corresponia a “llevar a feliz término el servicio policial”.
Alguns companys van patir tortures i el darrer grup dels arrestats a la
bodega bar ‘La Fuente’ van trigar 18 dies en ser portats al Palau de
Justícia de Barcelona. Alguns militants de la FAI van romandre mesos
empresonats a la Model de Barcelona.
És
professor catedràtic i professor emèrit de sociologia de l'Institut
Superior de Ciències del Treball i de l'Empresa – Institut Universitari
de Lisboa (ISCTE-IUL), universitat en la qual s'havia doctorat en 1988.
El seu camp d'estudi és la sociologia del treball i, com a llibertari,
l'estudi del moviment anarquista.
Entre
1993 i 1995 dirigí la revista Organizações e Trabalho i és
col·laborador d'International Sociology, Análise Social,
Sociologia-Problemas e Práticas, entre d'altres publicacions.
És
autor d'Anarquistas e operários. Ideologia, ofício e práticas sociais: o
anarquismo e o operariado em Portugal (1900-1940) (1992), Sociologia do
Trabalho: uma introdução (1993 i 2002), A Função de Chefia Directa na
Indústria (1994), O Trabalho Independente em Portugal (1995), Carta
Escolar do Concelho de Torres Novas (1996), Consumidores em movimento
(1996), Variações sobre o tema Trabalho (1997), Atitudes face ao
emprego, trabalho e tempo livre (2000), Freedom fighters (2001), Les
anarchistes du Portugal (2002), Homens em Fundo Azul-Marinho (2003),
Associações profissionais em Portugal (2004), Pessoa comum no seu tempo
(2007), Economia e sociedade (2008), Moçambique visto pelos
colonizadores (1895-1910) (2009), A Marinha e o poder político em
Portugal no século XX (2010), Olhares europeus sobre Angola (1883-1918)
(2011), Movimento social crítico e alternativo: memória e referências
(2012, amb altres), Roteiros da Memória Urbana. Setúbal: Marcas deixadas
por libertários e afins ao longo do séc. XX (2013, amb Maria Alexandra
Lousada), Roteiros da Memória Urbana. Lisboa: Marcas deixadas por
libertários e afins ao longo do séc. XX (2013, amb Maria Alexandra
Lousada), Crónicas de um tempo sombrio (2013), etc.
Viu a Ourém (Santarém, Centre, Portugal).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada