dijous, 3 de novembre del 2016

L'Estat espanyol ha interposat 401 denúncies contra els ajuntaments catalans

H_3139027.JPG
La majoria dels procediments oberts són per negar-se a penjar la bandera monàrquica espanyola al consistori i per impulsar la sobirania fiscal catalana. 
16 processos són per la via penal. Es tracta dels 8 ajuntaments que van donar suport a la resolució del 9-N del Parlament de Catalunya, del regidor de la CUP vigatana Joan Coma que va negar-se a declarar davant l'Audiència Nacional, de l'alcaldessa de Berga que no va despenjar l'estelada de la façana del Consistori i de les denúncies que el PP va interposar contra els sis regidors badalonins que van obrir el 12-O. 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 03/11/2016 
Vic (Osona).-  

Segons dades de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), l'Estat espanyol ha interposat 401 recursos i denúncies contra ajuntaments i càrrecs electes municipals per qüestions relacionats amb la independència catalana. D'aquests procediments judicials, n'hi ha 385 que són contenciosos administratius: 116 per negar-se a penjar la bandera monàrquica espanyola al la façana del Consistori, 106 per haver aprovat la moció a favor de la sobirania fiscal, 58 per haver fet el pagament de la quota de l'AMI, 47 per haver declarat el municipi "territori català lliure i sobirà" i 58 per haver decidit obrir les portes el 12-O. Precisament "contra la judicialització de la política" serà el lema de la gran mobilització  que les entitats sobiranistes han convocat pel proper 13 de novembre a les Fonts de Montjuïc.
Els 16 processos restants que afronta la comunitat independentista són per la via penal. Es tracta dels vuit ajuntaments que van donar suport a la resolució del 9-N del Parlament de Catalunya, del regidor de la CUP vigatana Joan Coma que va negar-se a declarar davant l'Audiència Nacional del Regne d’Espanya, de l'alcaldessa de Berga que no va despenjar l'estelada de la façana del Consistori i de les denúncies que el Partit Popular va interposar contra els sis regidors badalonins que van obrir el 12-O. 

La Generalitat denuncia una persecució contínua 
Arran de la publicació d'aquestes xifres, la consellera de Governació del Govern de la Generalitat va assegurar que "no és un fet que es produeixi ara", sinó que hi ha "una persecució contínua i permanent als ajuntaments catalans des de la declaració del 9-N". Meritxell Borràs va alertar que vivim en "un estat de vigilància absolutament desmesurat" que implica molta feina als ajuntaments catalans. En aquest sentit, la presidenta de l'AMI Neus Lloveras va explicar que l'entitat havia enviat una carta a tots els ajuntaments afectats per oferir-los assessorament i assistència en cas que la necessitin. 

Més procediments judicials contra l'independentisme: Mas, Ortega, Rigau, Homs i Forcadell 
Cal recordar que, a banda dels municipis, la cúpula política del sobiranisme també està embarcada en processos judicials. L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, i les ex-conselleres Irene Rigau i Joana Ortega estan a l'espera de conèixer la data en què els jutjaran per haver impulsat la consulta del 9-N i, per la seva banda, el portaveu del Partit Demòcrata Europeu Català i ex-conseller de la Presidència Francesc Homs avui demanarà al Congrés que impedeixi que el Suprem l'investigui també per haver col·laborat en l'organització de la consulta del 9 de novembre. Finalment, hi ha el cas de la presidenta del Parlament Carme Forcadell, a qui s'acusa de desobediència i prevaricació per haver permès que la cambra votés les conclusions del procés constituent. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada