276) CRÒNICA DUES-CENTES SETANTA SIS DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

La coherència menyspreable i amoral del PSC-PSOE. 

Baixes de subscripcions del diari ‘El País’. 

Les quaranta-una fortunes més grans dels Països Catalans del 2016: de Juan Roig a Josep Lluís Núñez. 

Juan Roig, Isak Andic i Sol Daurella continuen al capdavant de la llista publicada avui per Forbes. 

Contra dretes, esquerres (socialdemocràcia i stalinisme) i extrema esquerres del Capital i pel Comunisme llibertari 

 

[Barcelona (República Catalana) 02/11/2016]  

L’AMIC DEL POBLE 

El fracàs del PSOE i el seu satèl·lit PSC en las polítiques socials, al no poder conservar quan governava Zapatero els pressupostos per educació i sanitat, subvencions socials, manteniment de les pensions, etcètera, junt amb un increment desmesurat de l’atur laboral i els casos de corrupció generalitzada en les seves files, com en el PP i altres, fa que els quadres del PSC-PSOE siguin uns ineptes sense cap tipus de credibilitat. En privat fan exactament el contrari d’allò prediquen en públic. Ja no creuen en la utopia i potser en res. Ignoren la vella tradició socialdemòcrata, que encara fingia defensar principis como la solidaritat o la igualtat. La seva  evident despolitització els converteix en oportunistes amorals, sense versemblança, menyspreables i menyspreats.

Les diputades i els diputats del PSOE que han permès la investidura de Rajoy no son traïdors a res, sinó tot el contrari: han estat coherents amb que són i al que és el seu partit. Les i els que han votat no a Rajoy valoren més la pròpia imatge que el servei degut als seus amos: es tracta d’una qüestió d’estètica.

La seva ideologia ja no és una filosofia, ni una ideologia, ni una fe, sinó solament una coartada par a defensar els seus propis privilegis elitistes en una societat, como l’espanyola, líder europeu en desocupació laboral, prostitució, alcoholisme, narcotràfic, nul·la qualitat en l’ensenyament, fracàs escolar, increment de la pobresa, desprestigi de la democràcia representativa, edèn de las castes polítiques i pèrdua de valors ètics. Són uns inútils bobos i  el seu prestigio que podien tenir en temps de Pablo Iglesias (primer deixeble de Bakunin i després de Marx) es irrecuperable. Les seves ruïnes ideològiques i programàtiques es troben entre uns postulats, en els que ni creuen ni se les creuen, ja que entren en contradicció amb el seu fonament de guardar la fidelitat en la defensa del sistema capitalista i d’obediència als amos del món, unes contradiccions insalvables que els converteix en l’esquerra del Capital, aliats naturals de les dretes de Capital amb les que conformen pensament i Partit Únic (PP-PSOE), i consideren competidores seus l’extrema esquerra del Capital (En Comú Podem), que continua la farsa amb els seus seguidors desenganyats que volen seguir gaudint de l’espectacle teatral.

Per a nosaltres no se tracta de conquerir l’Estat, sinó de destruir-lo. No es tracta de gestionar, reformar o perfeccionar el Capital i la seva forma de representació política: la democràcia, sinó de negar-los i superar-los. Aquest és el camí vers el Comunisme llibertari universal, aquí i arreu del món. 

Baixes de subscripcions del diari ‘El País’ 

Carta del director d’El País, Antonio Caño, als subscriptors que se'n van donar de baixa 

La guerra entre el diari ‘El País’ i l’ex-secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, continua oberta. Sánchez va fer unes acusacions dures contra el diari de Prisa en l’entrevista amb Jordi Évole a La Sexta. Va dir-hi que els responsables de diari ‘El País’ el pressionaven perquè no pactés amb Podem ni amb els convergents ni ERC, sota l’amenaça de fer-li campanya en contra. Avui ‘El País’ ha respost en un editorial a les acusacions de Sánchez, aprofitant una notícia publicada ahir al diari ‘El Mundo’ segons la qual l’ex-dirigent del PSOE va demanar a Telefónica (accionista del 13% de Prisa) que aturés l’hostilitat del diari ‘El País’ contra ell abans del Comitè Federal que el va acabar expulsant. ‘El País’ l’ha atacat amb duresa i l’ha acusat de no tenir cultura democràtica.

Sánchez parlava amb Évole d’unes reunions en què havia rebut pressions del diari ’El País’. El diari de Prisa les explica així avui: “En aquestes reunions no va ser pressionat: hom li va dir el mateix que aquest diari ha manifestat públicament, reiteradament i amb tota claredat en els editorials i que, per tant, és sabut a bastament pels nostres lectors i l’opinió pública: que, després dels resultats electorals coneguts, un govern alternatiu al minoritari del PP només era possible des del punt de vista aritmètic si comptava amb el suport no únicament de Podem, sinó també dels partits independentistes, la qual cosa ens semblava una solució perniciosa per als interessos dels ciutadans, encara que satisfés l’ambició personal de Sánchez d’ocupar el poder”. A més, l’editorial del grup Prisa afegeix: “Els comportaments posteriors dels senyors Sánchez, Iglesias i Rufián posen en relleu que la nostra anàlisi era encertada”.

‘El País’ ha fet servir d’arma contra Sánchez la notícia que ahir publicava ‘El Mundo’, segons la qual l’ex-dirigent del PSOE havia demanat poc abans del Comitè Federal una reunió amb el president de Telefónica, José María Álvarez-Pallete, perquè mirés de frenar l’hostilitat del diari ‘El País’ contra ell. Aquells dies previs al Comitè Federal, el diari del grup Prisa ja demanava, com una cosa necessària i amb una virulència insòlita, la destitució de Sánchez; el qualificava de “insensat i sense escrúpols”, de covard, de populista i mentider, i d’haver deixat el càrrec de secretari general “a la degradació”. 

Emprenyada de subscriptors 

Aquella allau d’atacs contra Sánchez, que reblaven un tomb editorial cap a una posició molt favorable a Ciutadans i a permetre la investidura de Rajoy, va fer que molts subscriptors es donessin de baixa del diari de Prisa. Infolibre va difondre pocs dies després el contingut de les cartes de resposta als ex-subscriptors que enviava i signava el director del diari ‘El País’, Antonio Caño, en què lamentava la decisió i atribuïa el to d’aquell editorial “als temps de gran turbulència política” i admetia haver estat víctima de “la mateixa efervescència que denunciem i que combatem”.

Les queixes per aquell editorial van arribar també a la defensora del lector, Lola Galán, que explicava que en un sol dia havia rebut un centenar de queixes, sobretot pels insults contra Sánchez. Diu Galán, bo i admetent “els excessos verbals” de l’editorial, que no és pas l’única vegada que n’hi ha hagut, i recorda que el 2013 el diari va dir “tòxic” a José María Aznar.

En la manera de justificar la posició bel·ligerant contra Sánchez per part del diari ‘El País’, hi ha inclosa l’admissió de l’independentisme català com a argument de pes per a defensar la investidura de Rajoy. Així ho expressa el diari en l’editorial d’avui: comptar amb el suport “no només de Podem sinó dels partits independentistes” era una “solució perniciosa per als interessos dels ciutadans”, diu el diari, que mirant de negar les pressions a Sánchez ha admès que hi va haver les reunions. 

Les quaranta-una fortunes més grans dels Països Catalans del 2016: de Juan Roig a Josep Lluís Núñez

Sol Daurella, Juan Roig i Isak Andic 

L’edició espanyola de revista ‘Forbes’ ha publicat avui la llista de les cent fortunes més grans de l’estat espanyol, en què hi ha el propietari de Zara, Amancio Ortega, amb un patrimoni de 71.000 milions d’euros. D’aquestes cent fortunes, quaranta-una són del nostre país. En la primera posició, hi continua Juan Roig, president de Mercadona, amb un patrimoni de 8.000 milions d’euros, 500 més que no ara fa un any. I és a força distància del segon en la llista, el propietari de Mango, Isak Andic, amb 4.200 milions. La tercera és Sol Daurella, la màxima accionista de Coca Cola Iberian Partners, amb 3.700, seguida  de Víctor Grífols. Els propietaris de la Banca March pugen posicions, fins al cinquè lloc, amb 2.400 milions. En canvi, un dels que baixa més és el propietari de Desigual, Thomas Andreas Meyer, fins a la tretzena posició.

1. Juan Roig Alfonso (president de Mercadona) – Distribució – 8.000 milions (País Valencià).

2. Isak Andic (propietari de Mango) – Tèxtil, moda – 4.200 (Principat).

3. Sol Daurella (màxima accionista de Coca Cola Iberian Partners) – Alimentació, begudes – 3.700 (Principat).

4. Víctor Grífols (president de Grífols) – Medicina, salut – 2.500 (Principat).

5. Juan i Carlos March (propietaris de la Banca March) – Banca – 2.400 (Illes Balears)

6. Juan Luis Gómez Trenor Fos (Accionista de Coca-Cola Espanya) – Alimentació, begudes — 2.300 milions

7. Família Carulla (propietaris d’Agrolimen i Gallina Blanca ) – Alimentació – 2.150 (Principat).

8. Demetrio Carceller (president de Disa i de Damm) – Petroli, alimentació – 2.000 (Principat). La seva marca de cerveses, Damm, augmenta beneficis.

9. Família Serra Farré (accionista majoritària de Catalana Occident) – Assegurances – 1.950 (Principat).

10. Antonio i Jorge Gallardo Ballart (accionistes d’Almirall) – Farmacèutica –1.900 milions. Han baixat respecte de l’any passat.

11. Manuel Lao (president de Cirsa i Mortia) – Jocs – 1.800 (Principat). És l’empresari amb més poder en el sector del joc i les apostes.

12. Gabriel Escarrer (president de Melià Hotels) – Turisme – 1.400 (Illes Balears).

13. Thomas Andreas Meyer (propietari de Desigual) – Tèxtil, moda – 1.300 (Principat). És un dels que cau més posicions de la llista, en un any de reestructuració de la cadena.

14. Mariano Puig (accionista de Corporació Puig) – Cosmètica – 1.300 (Principat).

15. Ricard Portabella – Multiinversor – 1.100 (Principat). Continua en les primeres posicions un cop la família Portabella s’ha desprès de les últimes accions que tenia a Danone.

16. Família Lara Bosch (propietaris de Planeta i Atresmedia) – Editorial – 1.000 (Principat).

17. Miquel Fluxà (president d’Iberostar Hotels) – Turisme – 1.000 (Illes Balears).

18. Família Barceló (propietaris Hotels Barceló) – Turisme – 1.000 (Illes Balears).

19. Fernando Roig Alfonso (propietari Pamesa i accionista de Mercadona) – Construcció, distribució – 1.000 (País Valencià).

20. Família Roca (Corporació Roca) – Construcció – 900 (País Valencià).

21. Carme i Lluís Riu Güell (propietaris de Riu Hotels) – Turisme – 850 (Illes Balears).

22. Germans Gómez Gómez (accionistes de Mercadona) – Alimentació – 850 (País Valencià).

23. Carmen i Liliana Godia (accionistes d’Abertis i Fersa) – Construcció – 850 (Principat).

24. Família Fradera Lloret (ex-accionista d’Uniland, té participacions en diverses immobiliàries catalanes) – Construcció – 850 (Principat).

25. Alberto Palatchi (propietari Pronovias) – Tèxtil – 750 (Principat).

26. Famílies Botet, Elías i Carbó (ex-accionista de Caprabo, propietàries del holding Cobel) – Distribució – 600 (Principat).

27. Juan Lladró (propietari de Lladró) – Moda, decoració – 600 (País Valencià).

28. Família Molins (accionistes majoritaris de Ciments Molins) – Construcció – 575 (Principat).

29. José Esteve Soler i família (Laboratoris Esteve) – Farmacèutiques – 500 (Principat).

30. José Llorens Torra (Epsa Internacional) – Construcció – 500 (Principat).

31. Artur Suqué Puig i Carme Mateu (propietari del grup Peralada) – Joc, casinos – 500 (Principat).

32. María José Soriano Manzanet (accionista Porcelanosa) – Construcció – 500 (País Valencià).

33. Javier i José María Ventura (accionistes de Nutrexpa) – Alimentació – 500 (Principat).

34. Héctor i Manuel Colonques Moreno (tenen un terç de les accions de Porcelanosa) – Construcció – 500 (País Valencià).

35. Família de Andrés Puyol (creadors de Medcap Real State) —Multiinversors — 450 (País Valencià)

36. Jordi Rubiralta Giralt (propietari de Werfen Group) – Salut – 450 (Principat).

37. Família Vall (propietaris del Grup Vall Companys) – Agroalimentari – 450 (Principat).

38. Salvador Tous i família (propietaris del Grup Tous) – Joieria – 425 (Principat).

39. Josep Lluís Núñez (propietari de Núñez i Navarro) – Immobiliària – 425 (Principat).

40. Jordi Miarnau (propietari de Comsa-Emte) – Construcció – 400 (Principat).

41. Enrique Bañuelos de Castro (ex-màxim accionista d’Astroc. Propietari de Veremonte) – Multiinversor – 400 (País Valencià). Va fracassar en el projecte BCN World i ha venut el 25% de Fórmula E-Holdings.