L'Assemblea
de Familiars per la Llibertat de les persones encausades del Parlament
trasllada al Ministeri de Justícia milers de signatures, mocions
aprovades a ajuntaments i l'acord de la mesa del Parlament per demanar
que les joves no ingressin a presó.
La
mesa del Parlament, la Generalitat i Manos Limpias van recórrer
l'absolució, extrem que va propiciar l'anul·lació de la primera
sentència i l'emissió d'una nova que condemna vuit persones a fins tres
anys de presó.
 |
Les familiars creuen que es tracta d'un "judici polític" i expliquen que "no entenen la condemna del Tribunal Suprem"
|
DIRECTA 26/11/2016
David Bou
Dissabte
serà un dia important per les familiars de les vuit persones
condemnades pels fets d'Aturem el Parlament. Gairebé cinc anys i mig
després de l'acció celebrada a les portes del parc de la Ciutadella de
Barcelona en el marc del moviment 15-M, una delegació de l'Assemblea de
Familiars per la Llibertat de les persones encausades del Parlament es
desplaça a Madrid per portar a la seu del Ministeri de Justícia tots els
suports recollits durant aquest llarg període d'espera. L'acte
d'entrega tindrà lloc a les dotze del migdia i comptarà amb el suport de
la Coordinadora 25-S.
Després
de ser absoltes en primera instància per l'Audiència Nacional
espanyola, que va fer prevaldre el dret a la protesta enfront de les
acusacions, vuit de les vint-i-una persones processades en aquesta causa
van ser posteriorment condemnades pel Tribunal Suprem el març del 2015.
Això va ser possible gràcies a la decisió de la mesa del Parlament de
Catalunya, el Govern de la Generalitat i Manos Limpias de recórrer
l'absolució, extrem que va propiciar l'anul·lació de la primera
sentència i l'emissió d'una nova que condemna part de les acusades a
fins tres anys de presó per un delicte contra les institucions de
l'Estat. Ara fa tres anys, l'aleshores president Artur Mas va manifestar
que desitjava "un càstig exemplar".
La
resolució d'aquest procés es troba actualment a l'espera de
l'acceptació o no per part del nou consell de ministres del govern de
Mariano Rajoy de l'indult parcial demanat pels joves. Tanmateix, el
Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va acceptar a tràmit el passat
mes d'octubre el recurs de revisió de condemna presentat a Estrasburg i
investiga a hores d'ara si la justícia espanyola ha vulnerat el dret
fonamental dels condemnats a rebre un judici just.
Tot
i això, les famílies de les persones condemnades han decidit no esperar
de braços plegats el desenllaç del seu malson i fan un pas més per
assolir la seva llibertat. Asseguren que "fa anys que patim un pes
econòmic i emocional insostenible" i afirmen que les vuit condemnades ho
estan per "haver defensat els drets de totes nosaltres amb les mans
aixecades". Per aquest motiu creuen que es tracta d'un "judici polític" i
expliquen que "no entenen la condemna del Tribunal Suprem". Cal
recordar que un dels magistrats ponents de la sentència va emetre un vot
particular reconeixent que les accions de les persones condemnades
aquell 15 de juny de 2011 no eren constitutives de delicte.
Juntament
amb les capses que contenen les 5.677 signatures personals i d'entitats
recollides els darrers mesos arreu del territori, les familiars
portaran fins a la seu ministerial, ubicada al carrer de la Borsa 8 de
la capital de l'Estat, les mocions aprovades a diversos consistoris com
els de Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Manresa, Sabadell, Gavà,
Santa Coloma de Gramenet i Girona, entre d'altres. Les firmes i les
mocions se sumen a l'acord de la mesa del Parlament del passat 13
d'octubre a l'hora de demanar que les vuit joves no ingressin a presó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada