 |
| Canonades del creuer Canàries |
Arran
de l’atac ara fa 80 anys del creuer franquista Canàries al poble de
Roses a principis de 1937 el conseller de Defensa de la Generalitat,
l’anarcosindicalista ganxó Panxo Isgleas, va encarregar construir un
línia costanera de búnquers i nius de metralladores
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 04/11/2016
Lloret de Mar (La Selva marítima).-
 |
|
|
L'Ajuntament de Lloret de Mar (la Selva marítima) va aprovar en el
darrer ple municipal declarar els búnquers i nius de metralladora de la
finca de Can Caravana elements d'interès històric i artístic, a proposta
del grup d'ICV-EUiA. Actualment, Can Caravana ja forma part del catàleg
de masies i cases rurals de l'Ajuntament de Lloret, però com a part del
catàleg només figura el conjunt de masies, que són en sòl no
urbanitzable i desocupades i en estat ruïnós de fa anys. Segons va
explicar el regidor d'ICV-EUiA Miguel Gracia, “sovint es pensa que
Lloret de Mar no va patir el període de la Guerra Civil i que les seves
conseqüències no van alterar la vida quotidiana”, però, al contrari,
aquesta etapa es va viure amb presó, “camps de refugiats, camps de
concentració, morts, desaparicions i repressió”. En la moció s'exposa
que la majoria d'aquests nius de metralladores conserven l'estructura
original i encara es poden trobar tal com eren quan es van construir.
“Però estan força degradats a causa del vandalisme i de la manca de
polítiques proteccionistes i de conservació, i solen ser pintats i,
sobretot, plens de deixalles.” El regidor de Cultura, Albert Robert, va
dir que primer caldrà un informe tècnic de Patrimoni Cultural i després
s'haurà de fer una modificació del POUM. La finca on hi ha els búnquers
és privada.
El 30 d’octubre ha fet 80 anys que el Canàries bombardejà el port del poble de Roses
Arran
de l’atac ara fa 80 anys del creuer franquista Canàries al poble de
Roses (Alt Empordà) el conseller de Defensa del Govern de la Generalitat
de Catalunya per la CNT-AIT, l’anarcosindicalista ganxó Panxo Isgleas,
va encarregar a principis de 1937 construir un línia costanera de
búnquers i nius de metralladores.
Llegim
a Rosespèdia que el Canàries era un creuer pesant que va tenir una
actuació destacada en la guerra civil espanyola, formant part de les
forces armades colpistes del general Franco. La construcció del creuer
Canàries va ser ordenada pel general Primo de Rivera l'any 1928. No va
ser fins 6 anys més tard que va realitzar les primeres proves al mar i
fins al 1936 no va entrar en servei.
Guerra Civil 1936-1939
Amb
el cop d'Estat contra la República realitzat el 18 de juliol de 136, el
Canàries va ser un dels vaixells que es posaren al bàndol dels militars
insurrectes. La seva potent artilleria va fer que participés en
diversos bombardeigs de costa, com en l’ocupació franquista de Málaga al
1937 o l’atac a Barcelona al 1938. La seva velocitat de 33 nusos,
juntament amb la seva artilleria abans exposada, va fer que fos un
vaixell molt temut per la marina republicana, igual que el seu bessó, el
creuer Baleares. Semblava que ambdós podien aparèixer a qualsevol lloc i
en qualsevol moment. Les actuacions més destacades del Canàries durant
la guerra van ser les següents:
-
La seva primera acció va ser al setembre de 1936, en la batalla del
Cabo Espartel, quan va enfonsar el destructor republicà Almirante
Ferrándiz, amb el qual l'estret de Gibraltar quedava lliure per a què
els militars colpistes puguin passar del Nord d'Àfrica a la Península.
- Al 30 d'octubre de 1936 realitza el seu bombardeig a Roses.
-
El 12 de desembre de 1936 enfonsa el vapor soviètic Komsomol, fet que
va tenir molt de ressò internacional i que provocà que la Unió Soviètica
decidís ajudar obertament la República espanyola.
-
Va participar en les operacions de bloqueig del mar Cantàbric, a on
varen ser aturats diversos vaixells que duien armes i subministres a la
República.
- Al març de 1937 va prendre part de la batalla del cap Machichaco.
- Al 1938 va prendre part de la batalla de del cap de Palos.
Actuacions després de la Guerra Civil
-
Durant la Segona Guerra Mundial va sortir a la mar per a buscar
supervivents del vaixell alemany Bismarck, enfonsat per la marina real
britànica.
-
Va participar en la guerra colonial espanyola d’Ifni, efectuant
bombardeigs de costa i donant suport a les unitats terrestres assetjades
pel clandestí Exèrcit Marroquí d’Alliberament.
-
Al 1969, juntament amb els transports d'atac Aragón i Castilla, va
participar en les operacions d'evacuació de Guinea Equatorial.
Fi del seu servei a l'Armada
El
creuer va ser donat de baixa el 17 de desembre de 1975. Va haver-hi
intents per part d'algunes ciutats d'aconseguir la seva cessió i
utilitzar-lo com a peça de museu. Tot i així, finalment va ser subhastat
pel seu desballestament el 14 de setembre de 1977, adjudicat a
l'empresa Madrid Mar, S.L, en 62.205.636 pessetes.
Al
1980 una de les quatre hèlix del creuer, juntament amb d'altres peces,
va ser entregada a la ciutat de Santa Cruz de Tenerife (Illes Canàries)
per a la seva exposició en parc públic.
El bombardeig a la badia de Roses
Les
narracions que ofereixen els qui estaven a bord del Canàries no parlen
per res d'una operació de desembarcament com pensà la gent de Roses i
l’Escala, es limiten a presentar-nos l'atac franquista com un simple
bombardeig i valoren l'efecte psicològic de la sorpresa. Vegeu,
d'entrada, allò que n’escriu Álvaro Fuentes:
“A las cuatro treinta aproamos la bellísima bahía de Rosas. Se tocó
zafarrancho de combate. Dentro de la bahía se hallaban dos barcos
franceses, uno el Regina Racis y el otro no recuerdo el nombre. Parece
que llegaron de arribada forzosa debido al mal tiempo anterior. Atracado
en el muelle estaba un guardacostas, el Marinero Cante, del tipo
llamado 'palmatoria' por tener esta forma. También había un mercante de
tres palos [es refereix al Manel].
En el pueblo, la gente, al ver al Canarias, lo tomó por marxista y se
echó a la calle en manifestación con banderas rojas y republicanas.
Cuando izamos la bandera nacional (símbolo de la España Grande) aquella
gentuza se llenó de confusión; algunos, sin esperar, 'ahuecaron'; pero
otros, sin creer lo que veían, se quedaron en los muelles mirándonos;
pero cuando rompimos el fuego sobre el Marínero Cante huyeron como
liebres, a una velocidad de record, tomando las camionetas por asalto.
Lástima de no haber una cámara. Hicimos en total 41 disparos con los
cañones del 12; uno de ellos cortó de cuajo la chimenea del barco rojo,
que se incendió. También se le disparó al cuartel de carabineros,
agujereándole. Lástima no haberle tirado con las torres.”
Per la seva banda, l'almirall de la flota afirma: “Se
tuvo especial cuidado en no dar a las casas, que quedaban detrás,
haciendo los primeros disparos deliberadamente cortos para dar tiempo a
que huyera la gente que paseaba por el muelle; así lo reconoció el
Alcalde o el que fuese, pues la primera noticia que se cogió por la
radio sólo hablaba de un marinero herido en el guardacostas. Pero de
este incidente sacaron los catalanes toda la punta que les pareció y,
seis u ocho horas después, hablaban de las tentativas de desembarco con
varias barcazas y gran número de tropas; las dos veces rechazados,
naturalmente con grandes pérdidas, siendo perseguidos por la aviación,
etc. Es de suponer que los vecinos de Rosas se quedaran atónitos al
enterarse de esta serie de patrañas. El resultado fue que la Generalidad
llamó tres o cuatro quintas, puso el grito en el cielo y se dispuso a
defender las playas con milicianos. Excusado es decir el éxito de este
golpe, pues la gente que amontonasen inútilmente en la costa lo estaría
de menos en los frentes de tierra. Estaban llenos de pánico hablando de
la próxima invasión de Cataluña, de sus 200.000 hombres, etc., todo por
cuatro tiros a un barco sin importancia.”
En
la narració dels fets, l'alcalde de Roses, Salvador Marcó, parla de la
comèdia de les banderes que efectuà el Canàries abans del bombardeig.
Primerament hissà l'ensenya republicana, seguidament la de Catalunya i a
continuació la roja; finalment enarborà la monàrquica i disparà la
primera canonada. El bombardeig diu que durà un quart d'hora i que, a
més de produir esvorancs al Marinero Cante, afectà a l'escola de la
població [aleshores Escola Pública Sacco i Vanzetti, ara Narcís
Monturio]. Però no fa cap referència a les barcasses de desembarcament,
ni a cap combat, i afirma que el creuer rebel fou vist al vespre en
altres llocs de la costa, com Portbou, Cadaqués i Llançà. D'acord amb
aquestes manifestacions, és evident, doncs, que l'atac del Canàries s’ha
de contemplar com a terrorisme franquista en el marc de la guerra
psicològica, molt pensada per crear pànic i terror a la reraguarda
republicana a la Costa Brava i l’Alt Empordà, que com una operació
agosarada de desembarcament franquista. La gent de Roses i de l’Escala
van fugir a dormir a barraques de vinya de la Serra de Roses i del costa
nord del Montgrí. Els carrabiners de la caserna de l’Escala, al paratge
del Fornàs, van abandonar l’edifici arran de mar i es van traslladar a
viure a cases particulars del poble.
Conseqüències polítiques i socials del bombardeig de Roses
L'excitació
de la població al Nord-est de Catalunya pel bombardeig del Canàries
produí una nit de gran angoixa popular. En moltes poblacions es van
viure unes hores tenses i amb esvalots antifeixistes, de masses airades
sense contemplacions vers els elements franquistes. S'efectuaren un munt
de detencions i una turba gironina airada assaltà el seminari de Girona
aleshores presó política per feixistes, de la Falange, el Requetè i
elements franquistes en general que pensant que hi havia un
desembarcament del Canàries al golf de Roses trenta empresonats cridaven
‘Visca Franco!’ i ‘¡Arriba Espanya!’, produint-se una mortaldat entre
aquests reaccionaris sense seny. Gent de Roses va intentar assaltar el
castell de Figueres que també tenia empresonats elements franquistes,
però militància local de la CNT i del POUM impediren una nova mortaldat. A
Olot i Guíxols també es va intentar dur a terme la venjança popular per
part de gent airada que reaccionà espontàniament com a Girona víctima
de la guerra psicològica feixista que generà l’atac covard i traïdor del
Canàries.
Ressò en els mitjans de comunicació
La
Humanitat (ERC). El bombardeig del Canàries fou objecte de diverses
cròniques, entre les quals destaquem la que féu Rovira i Virgili al
diari La Humanitat (01/11/36), en un article titulat ‘Badia de Roses’.
Reproduïm un fragment: “L'actualitat bèl·lica posa aquests dies en els
llavis catalans el nom prestigiós de Roses, la vila de la badia
magnífica. Per què haurà anat davant la vila empordanesa, quieta vora la
mar, el vaixell bombardejador? Fins a una millor coneixença dels fets,
pot suposar-se que l'agressió a Roses era allò que en llenguatge militar
se'n diu demostració o una diversió. És que el Canàries volia explorar
l'amplia badia del nord català? O és que volia simplement alarmar i
espaordir el nostre poble? La presència del vaixell rebel a les nostres
aigües té per objecte de destorbar el tràfic marítim als nostres ports? O
bé es tracta de concretar una amenaça que obligui als catalans a
distreure poc o molt llur atenció d'altres fronts i a mantenir forces
importants dins el propi territori? Hem de creure que aviat quedarà
aclarida la incògnita de la intenció que duia el Canàries. Mentrestant,
l'espetec dels projectils a la badia de Roses ha posat en peu de guerra
tot el nostre litoral. La resposta popular ha estat ràpida i gallarda.”
Testimonis del bombardeig
Testimoni
de Maria Fages Flaquer, segons Rosespèdia. Sobre la guerra a Roses,
recorda el bombardeig del Canàries i com gairebé tota la població de la
vila aquella nit abandonaren les seves cases i van fugir cap a les
muntanyes. La família Fages Flaquer va anar dormir al mas Boscà, i tot i
que comenta que les bombes no van matar ningú, van passar molt por.
Testimoni
de Batista Marrase Domènech, segons Rosespèdia. Va arribar a Roses el
1932 i també va viure el bombardeig del Canàries: "El nostre vaixell va
entrar al port al costal del Canàries. Veníem de pescar del Cap de
Creus. El Canàries es va aturar. Nosaltres vam arribar a port i vam
amarrar el nostre vaixell i, quan en baixàvem, el Canàries començà a
disparar. Vam marxar corrents. Nosaltres vam anar a Garriguella. El
Canàries va disparar també a l'Alcàntara, un vaixell de guerra, i el va
destrossar.”
Bibliografia bàsica: Clarà, Josep: ‘Bombardeig de Roses i nit de terror’, Revista de Girona (Diputació de Girona).
Protecció de les fortificacions de l’Escala amb l’ajuda del Memorial Democràtic de la Generalitat
Fa
uns anys l’Ajuntament de l’Escala va decidir protegir els búnquers i
nius de metralladores que hi ha al municipi (construïts el 1937 de la
Generalitat, el 1938 pel govern republicà espanyol de Negrín i els
franquistes de temps de la Segona Guerra Mundial), cosa que es va fer
gràcies al govern autonòmic del Tripartit a través del Memorial
Democràtic i la col·laboració de les entitats locals CEDREHE (CER) i
Centre d’Estudis Escalencs (CdEE).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada