 |
| De Fuerza Nueva a possible cònsol d'Israel a Barcelona |
L'any 1979, juntament amb membres de Fuerza Nueva, va agredir militants socialistes de Blanes
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 04/11/2016
Blanes (La Selva marítima).-
Llegim a VilaWeb
que el nomenament del cònsol honorari d’Israel a Barcelona fa nou mesos
que resta pendent de ser aprovat. Ara com ara, l’advocat José Antonio
Sánchez Molina és el nom que hi ha damunt la taula, segons l’ambaixada
d’Israel a Madrid. Però, afegeixen, el procés no s’ha tancat i
oficialment encara no és el nou cònsol. “No és que estigui en suspens,
és que falten alguns tràmits. Això és tot”, diu l’ambaixada israeliana.
Segons VilaWeb el nomenament del cònsol honorari té interès per a intuir
quin paper exercirà Israel en el conflicte polític entre Espanya i
Catalunya. De fet, no falta únicament el nom del nou cònsol, sinó també
que el consolat honorari de Barcelona es torni a obrir. Israel hi havia
tingut oficines, inaugurades el 1994, amb David Melul com a cònsol
honorari, però van acabar tancant. Per tant, el nomenament del nou
cònsol significaria que Israel tornaria a tenir seu a Barcelona. Això no
tothom ho veu amb bons ulls, i el nom del candidat es mira amb lupa.
Si
finalment Sánchez Molina és nomenat, seria cònsol honorari. Aquesta
figura és de rang inferior a la de cònsol, però continuaria representant
Israel, i el càrrec ha de ser aprovat per tots dos estats. Un cònsol
honorari no té sou, i les funcions que pot fer en nom de l’Estat són
menors.
El
possible nou cònsol, Sánchez Molina, és un advocat català, fill de
Blanes (la Selva marítima). Es va llicenciar en dret per la Universitat
de Barcelona en 1985 i té un màster en direcció d’empreses a Esade des
de 1987. Actualment porta aquest bufet, amb seu a Blanes i Barcelona,
especialitzat en dret mercantil. S’hi pot llegir el seu currículum. És
jueu per conversió. I, segons que ha pogut contrastar VilaWeb, va
participar en una agressió ultra contra militants socialistes l’any
1979. VilaWeb ha contrastat la informació amb la víctima de l’agressió,
amb un dels agressors i amb l’advocat que va portar el cas als
tribunals. Tots confirmen la participació de Sánchez Molina però ell, en
canvi, no ha volgut respondre a cap de les cinc trucades de VilaWeb per
demanar-li la seva versió.
Els
fets es remunten a les primeres eleccions municipals després de la mort
de Franco, el 1979. Parla Joan Sureda, aleshores militant del PSC, ara
advocat retirat: “Un grup nostre, del PSC, vam sortir a enganxar
cartells electorals i el grup de Pere Olivella va rebre l’atac d’un
grup. En Pere Olivella en va sortir lesionat. Porres i bastons,
portaven, i li van pegar. Aquest noi, José Antonio Sánchez Molina, era
un dels agressors. Després ens van explicar que la UCD havia pagat
diners a tota aquesta gent jove de la ultradreta de Blanes, no sé si
militants de Fuerza Nueva o no, perquè enganxessin cartells electorals
de la UCD. Però no perquè ens peguessin. Això va ser cosa seva. Però no
va passar d’aquí.”
Parla
Pere Olivella, la víctima: “José Antonio Sánchez Molina era en aquest
grup. Eren un grup de Fuerza Nueva. Portaven una porra i em van clavar
cops de porra al cap. Que com és que me’n recordo? Doncs perquè ara
Sánchez Molina és més famós que la Monyos! Té un despatx aquí a Blanes.”
I
finalment parla un dels agressors, Pere Velasco, actualment policia
local de Blanes. Pere Velasco afirma que Sánchez Molina era un d’ells i
que “va ser un episodi de joventut. Dos eren militants de Fuerza Nueva, i
dos no. No seré jo qui te’n doni els noms. Jo no me’n sento orgullós. I
sí, és cert que UCD ens havia donat diners per penjar cartells. Recordo
que érem joves i no hi va posar seny ningú. Han passat molts anys, per
mi és aigua passada, i ja no hi tinc res a veure.”
El
diari ‘Los Sitios de Gerona’, de la cadena del Movimiento Nacional del
franquisme, va informar dels fets en aquesta notícia. Fuerza Nueva va
emetre un comunicat en què es desvinculava dels actes que alguns
membres, individualment, poguessin haver fet. El cas va arribar als
tribunals i el PSC va contractar els serveis de Joan Sureda, advocat del
partit.
Parla
Joan Sureda, advocat del PSC en el moment dels fets: “Vam anar al
jutjat número 1 de Santa Coloma de Farners, perquè no hi havia jutjat a
Blanes, aleshores. El pare de Sánchez Molina estava molt afectat. Era
l’acomodador del cinema Marian, del poble. I ens va demanar si us plau
que demanéssim una pena mínima, perquè el nano era molt jove i no sabia
què es feia. I la pena va ser mínima, perquè tampoc no havia estat gaire
important, allò que havia passat. Jo era militant, secretari local i
advocat del partit. Sánchez Molina va estudiar la carrera de dret i el
conec, sí. Té un despatx bastant important a Blanes. Després no s’ha
significat gens, políticament.”
La comunitat jueva a Barcelona
La
comunitat jueva a Barcelona viu amb interès aquest cas. Un dels membres
més ben informats, que prefereix mantenir l’anonimat, ofereix context:
“Sánchez Molina és un empresari i advocat fet a si mateix, i té molts
diners. Molts. Ha fet contribucions importants a la comunitat jueva de
la ciutat, i quan entra a la sinagoga la gent s’aixeca en senyal de
respecte. El rabí baixa a saludar-lo. Políticament, no és amic dels
nacionalistes catalans, no. Més aviat al revés. Ell arriba de la mà dels
jueus sefardites, molts dels quals provenen del Marroc o de Ceuta.
Molts van arribar a Barcelona l’any 1954, quan el Marroc els va
expulsar. Franco els va ajudar, perquè eren sefardites, i en l’imaginari
franquista això els feia espanyols. Que a Barcelona aquesta part de la
comunitat sigui tan forta, i tan propera al PP, per a mi, com a jueu, i
independentista, és un desastre i no ajuda a fer una comunitat oberta a
la ciutat.”
La
comunitat jueva a Barcelona també compta amb elements favorables al
procés independentista català. El Govern de la Generalitat, des de
l’època de Mas, ha tingut molta cura de les relacions amb l’Estat
d’Israel. I és aquesta part de la comunitat jueva que veu el nomenament
de Sánchez Molina com un desastre. Parla un altre membre, que vol restar
en l’anonimat: “A Sánchez Molina jo li he sentit presumir del passat
ultra, i això és intolerable. Intolerable. No em va agradar gens. Ara,
us dic una cosa: Sánchez Molina no serà consol. Si n’ha sortit el nom a
la premsa és justament per a cremar-lo. Per què us penseu que està en
suspens, el tema? Perquè no es veu clar. L’escàndol del passat de
Sánchez Molina, quan se sàpiga, serà l’excusa perfecta per a no obrir el
consolat. Israel s’estima més situar-se en una certa neutralitat.
Veurem com acaba.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada