Nord-est Llibertari: El cabal del Ter a Girona, un 20% per sota de la legalitat

dimecres, 2 de novembre del 2016

El cabal del Ter a Girona, un 20% per sota de la legalitat

En la segona quinzena d'octubre només un dia s'ha complert el mínim

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 02/11/2016

Girona (Gironès).-

Llegim en la premsa convencional gironina el fet que El cabal del Ter al seu pas per la ciutat de Girona ha estat aquest mes d'octubre més d'un 20% per sota de la mitjana del mínim legal, segons les dades diàries de mesuratge d'Aigua és Vida a l'estació d'aforament del pont de la Barca. S'ha tornat així a les dades negatives que havien estat habituals durant els tres primers mesos de mesuratge –març, abril i maig– i s'ha donat del tot per finalitzat el parèntesi de bonança dels mesos d'estiu, que la plataforma sempre va atribuir als drets d'ús dels regants del Ter. Ja ho avisava des de feia mesos el portaveu d'Aigua és Vida, Pau Masramon, que remarcava ahir que “cada any passa el mateix i ni les pluges ho arreglen, això”, i es mostrava incrèdul amb les promeses oficials: “Mentrestant continuem escoltant els cants de sirena dels polítics per veure si a la conca fluvial del riu Ter ens endormisquem amb els seus encanteris: que ara regeneraran, dessalaran i estalviaran i s'acabarà l'espoli hídric del riu Ter...”.

Dades concretes

Durant la segona quinzena d'octubre, només un dia –el primer, el dia 16– es va complir el que estableix la llei catalana del 2006, que fixa un mínim de 4,60 metres cúbics per segon per aquesta època de l'any. Els altres quinze dies s'ha estat molt clarament per sota. En global, el cabal mitjà del riu al seu pas per Girona ha estat de 3,66 m³/s, una xifra que és un 20,37% inferior al mínim legal dels 4,60 m³/s. La dada és similar a la de la primera quinzena del mes, quan la mitjana va ser de 3,60 m³/s, dada que va suposar un incompliment del 21,76%.

Els alts percentatges de compliment de juny, juliol i agost, van començar ja a reduir-se al setembre, amb una primera quinzena en què ja hi va tornar a haver dos dies d'incompliment i una segona meitat, amb més dies en negatiu que en positiu, tot i que les pluges de mig mes van maquillar el còmput global per fer-lo positiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...