 |
| Acte del dissabte passat al Saló de descans del Teatre Jardí |
Es
va obrir amb el torn d’Augustin Fons i Jean-Philippe Ricart, membres
del comitè de vaga de les carteres de Ribesaltes i de SUD que després
d’una vaga de set mesos han aconseguit un acord de negociació amb
l’empresa que incorpora bona part de les seves reivindicacions.
Combatre la precarització laboral per garantir la dignitat dels serveis públics.
Ferran
Cascallar, de CGT Correus, traçà les similituds entre el procés de
privatització que s’està duent a l’Estat francès i a l’espanyol.
Assenyallà que Correus ha sofert un procés lent i que l’ha dut a
convertir-se en l’única empresa pública que ha adquirit la fórmula
administrativa d’una Societat Anònima. “Hem de lluitar, a més, contra altres sindicats que firmen any
rere any la pau social”.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 31/10/2016
Figueres (Alt Empordà).-
LA FISSURA informa
que dissabte passar, Figueres (Alt Empordà) va aplegar diverses lluites
sindicals de l’àmbit públic en un acte al saló de descans del Teatre
Jardí. L’objectiu de la xerrada i el seu posterior debat era posar sobre
la taula les similituds en els processos de privatització dels
diferents serveis públics, compartir experiències de lluita i unificar
actuacions davant un capitalisme que ofega drets laborals i genera una
atenció a les usuàries cada cop més precària.
L’acte,
que va aplegar una seixantena de persones, es va obrir amb el torn
d’Augustin Fons i Jean-Philippe Ricart, membres del comitè de vaga de
les carteres de Ribesaltes (Rosselló) i del Sindicat de Correus de SUD
que després d’una vaga de set mesos --la més llarga de la història de La
Poste-- han aconseguit un acord de negociació amb l’empresa que
incorpora bona part de les seves reivindicacions.
Ribesaltes com a referent de lluita
La
vaga de les carteres i dels carters de Ribesaltes s’emmarca en el
context del desmantellament del servei públic francès de Correus i la
precarització de les condicions laborals de les treballadores i dels
treballadors del sector postal. En un procés de reestructuració de La
Poste, l’empresa pública pretén tancar els punts de distribució petits i
reagrupar els serveis en grans centres de distribució allunyats dels
pobles. El comitè de vaga denunciava que certes rondes, a Perpinyà
(Rosselló), arriben a ser de 100 quilòmetres diaris i que els darrers
anys ha augmentat el correu a distribuir per a cada treballadora i cada
treballador.
Per
altra banda, durant els darrers vint anys, La Poste ha liquidat
aproximadament 80.000 llocs de treball, amb retallades de personal que
s’han accelerat darrerament i que han portat a minimitzar la concepció
de servei públic amb, com va explicar Augustin Fons, “l’objectiu únic
d’augmentar la rendibilitat econòmica”. Més enllà de l’eliminació de
llocs de treball i la sobrecàrrega de feina de la plantilla, Fons va
posar sobre la taula “el patiment de les treballadores de La Poste” que
fins i tot ha comportat “intents de suïcidi”. A més, La Poste ha
introduït en els darrers temps l’empresa privada en el servei postal
afegint volum de feina a les treballadores, a través del repartiment de
productes com, per exemple, els medicaments.
Durant
aquests mesos, dos terços de la plantilla de La Poste de Ribesaltes han
secundat la vaga, que s’ha sustentat amb les donacions per la caixa de
resistència de diferents col·lectius, sindicats i partits i amb i les
ajudes amb menjar i diners de la gent del poble. La vaga, que ha patit
un silenci mediàtic des del seu inici, ha propiciat nombroses
mobilitzacions al carrer, l’ocupació temporal de l’oficina de La Poste i
també la vaga de fam d’una de les treballadores amb l’objectiu de
pressionar la direcció de l’empresa per desencallar la taula de
negociacions. Segons Augustin Fons, “aquesta vaga ens ha servit per
saber dir no a les condicions que ens volen imposar i que no són dignes
d’un servei públic”.
La privatització progressiva dels serveis públics
Després
de la intervenció sindicalista de Ribesaltes, Ferran Cascallar,
sindicalista de la CGT a Correus, va traçar les similituds entre el
procés de privatització que s’està duent a l’Estat francès i a
l’espanyol. Cascallar va assenyalar que Correus ha sofert un procés
lent, que s’inicia l’any 1992, i que l’ha dut a convertir-se en l’única
empresa pública que ha adquirit la fórmula administrativa d’una Societat
Anònima. Un exemple clarificador d’aquesta deriva de privatització,
segons el sindicalista de la CGT és “el tractament de Correus a les
persones a qui ofereix el servei, que han passat d’usuàries a clientes”.
En
cinc anys, l’empresa ha retallat la plantilla un 30%, malgrat que el
volum de feina del servei postal ha disminuït un 10%. Les places en els
entorns rurals s’han eliminat --com també ha ocorregut a La Poste de
l’Estat francès-- propiciant a les treballadores properes a les
localitzacions rurals un volum de feina insostenible. Per aquest motiu,
segons Cascallar, “hem de fer entendre a la societat que la lluita pels
nostres drets laborals és indissociable a la lluita per a la dignitat
del servei que oferim, ja que la primera està directament relacionada
amb el tipus d’atenció que podem donar”. Però aquesta conscienciació no
només és externa, sinó que també és necessària una tasca d’oposició
interna: “hem de lluitar, a més, contra altres sindicats que firmen any
rere any la pau social”, va afegir Ferran Cascallar.
A l’Ensenyament Públic, les dinàmiques no són gaire diferents que a Correus
En
el cas de l’Ensenyament Públic, les dinàmiques no són massa diferents.
Laia Rispau, del sindicat USTEC-IAC, va denunciar que la LEC --Llei
d’Educació de Catalunya-- ha permès “la implementació d’un sistema
educatiu propi del món anglosaxó que obre la porta de les escoles a les
empreses”. És el cas de la gestió dels menjadors escolars, que han
passat de ser gestionats per l’escola, i posteriorment per les AMPes, a
ser-ho per empreses privades. Així mateix, aquesta llei ha introduït la
jerarquització en els equips directius”. Tal com recorda la
sindicalista, “els equips sempre havien funcionat de forma assembleària i
horitzontal. La LEC ha introduït figures de poder en la gestió dels
centres educatius”.
Segons
Rispau, amb l’excusa de la crisi econòmica i uns mals resultats
acadèmics, s’han eliminat places de professors i mestres --malgrat
l’augment progressiu de la ràtio d’alumnes-- i s’ha precaritzat la
contractació laboral. “Cal denunciar que el sistema educatiu català posa
en dubte la professionalitat de les treballadores dels centres
educatius a través dels resultats de les proves PISA, promogudes per un
organisme totalment qüestionable”. L’informe PISA és el document que, a
través d’un examen, mesura el nivell educatiu dels adolescents, elaborat
per l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament
Econòmics), una entitat que té com a objectiu maximitzar el creixement
econòmic segons els paràmetres de l’actual model de desenvolupament
global.
Manca de transparència dels contractes de la Generalitat amb les empreses privades que gestionen serveis sanitaris
Magda
Gifré, treballadora sanitària i afiliada al sindicat CATAC-CTS, va
centrar la seva exposició a enumerar les diferents fórmules de gestió
del servei sanitari: des de l’Institut Català de Salut (finançament
públic), des de la Xarxa d’Hospitals d’Utilització Pública (finançament
públic i privat) -a la qual pertany l’Hospital de Figueres- o des d’un
sistema d’autogestió (finançament públic amb accionariat i treballadores
privades). Gifré va explicar la manca de transparència dels contractes
de la Generalitat de Catalunya amb les empreses privades que gestionen
aquest darrer tipus de serveis sanitaris. També va posar sobre la taula
la precarització de les persones interines (sense plaça fixe), que
actualment suposen un 50% de la plantilla. “Aquests contractes
d’interinatge poden durar fins a vint anys, malgrat que les
treballadores no gaudeixen d’estabilitat laboral sobre el paper”.
Pel
que fa a la gestió de residus, l’acte va comptar amb la perspectiva de
les treballadores de Figueres d’aquest servei, cedit actualment a
l’empresa Ecoserveis. Ecoserveis és una societat d’economia mixta
(72,73% de capital privat i un 27,27% de capital públic) que gestiona
els serveis municipals de recollida i gestió de residus, la neteja
viària, l’enllumenat públic i el manteniment de parcs i jardins. La
concessió per aquests serveis, de 15 anys, finalitza aquest octubre i la
proposta del govern figuerenc és, per una banda, la municipalització
dels serveis d’enllumenat i jardins a través de l’empresa municipal
Fisersa i, per l’altra, la concessió del servei de recollida
d’escombraries.
“La
intenció de les empreses que gestionen els serveis públics és obtenir
la màxima rendibilitat amb el menor nombre de treballadores, i això
provoca una atenció inadequada a les usuàries del servei”
Segons
va apuntar a l’acte Ricardo López, del sindicat Co.bas (majoritari a
l’empresa mixta), el procés de reestructuració de la concessió “afecta
directament a les condicions laborals de les treballadores, ja que no
mantindran les conquestes salarials aconseguides després de la darrera
vaga d’escombraries”, efectuada per les treballadores a la primavera del
2008. López va afegir que, “la intenció de les empreses que gestionen
els serveis públics és obtenir la màxima rendibilitat amb el menor
nombre de treballadores, i això provoca una atenció inadequada a les
usuàries del servei”.
Contra un neoliberalisme que traspassa fronteres
Posteriorment
als parlaments dels sindicalistes, el debat es va obrir amb la
importància de cercar espais comuns per unificar i enfortir les lluites
per defensar els serveis públics. Diverses intervencions del públic
assistent a l’acte es van encaminar a mostrar els paral·lelismes dels
processos de privatització dels serveis públics que s’estan duent a
terme arreu del territori. Més enllà de les fronteres estatals, “les
dinàmiques són similars a una banda i l’altra de la frontera i és
prioritari teixir aliances contra aquest capitalisme que ens estreny a
totes”, va assenyalar una participant.
En
aquest sentit, algunes participants del debat van alertar del perill de
l’aprovació dels tractats de lliure comerç com el CETA, el TISA o el
TTIP. Els moviments socials i les plataformes contra aquests tractats
denuncien la manca de transparència i de procediments democràtics en la
negociació d’aquests tractats, que suposaran l’entrada a cara descoberta
de les multinacionals en la gestió dels serveis públics i el
desmantellament de les sobiranies. “Per al poder i el capital les
fronteres no existeixen. Totes les formes de lluita són necessàries,
però cal començar a pensar en noves formes d’organitzar-nos per fer
front als tractats de comerç que vindran, que obligaran a reconfigurar
la manera de lluitar que hem tingut fins ara”, va manifestar una
participant que va intervenir en el debat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada