Detingut
el 17 de setembre en un bosc d’Alp fou condemnat a 51 anys per
presó pels tribunals militars.
El
5 d’abril de 1976 participà en la fuga del penal de Segòvia però
fou detingut de nou a Navarra.
Sortí
en llibertat del penal de Cartagena el 17 de juliol de 1977.
Josep Lluís Pons Llobet:
El 5 d'octubre de 1955 neix a Barcelona
Josep Lluís Pons Llobet, que milità
en el Movimiento Ibérico de Liberación (MIL-GAC).
Durant
el curs 1971-1972, quan estudiava el Curs d'Orientació Universitària
(COU) a l'Institut Milà i Fontanals de Barcelona, milità en les
Joventuts Universitàries Revolucionàries (JUR) i per la seva
participació en les lluites estudiantils fou expulsat d'aquest
centre educatiu. En 1972 establí contactes amb el clandestí MIL i a
començaments de 1973 entrà a formar part dels seus Grups Autònoms
de Combat (GAC), participant en algunes expropiacions a entitats
bancàries: el 14 de setembre de 1972 a la Caixa d'Estalvis de
Bellver de Cerdanya (1.000.000 de pessetes.), el 18 de novembre de
1972 a la sucursal de La Caixa del carrer Escorial de Barcelona
(169.000 pessetes.), el 19 de gener de 1973 a la Caixa d'Estalvis
Provincial de Barcelona (658.000 pessetes.), el 27 de gener de 1973
en una sucursal del Banc de Biscaia (2.500.000 pessetes.), el 2 de
març de 1973 en una sucursal del Banc Hispano-Americà (300.000
pessetes), el 6 de juny de 1973 en una sucursal del Banc de Bilbao
(244.000 pessetes.), el 19 de juny de 1973 en una sucursal del Banc
Espanyol de Crèdit (3.000.000 pessetes) i, finalment, el 5 de
setembre de 1973 a la Caixa d'Estalvis de Bellver de Cerdanya
(580.000 pessetes). Perseguit per la Guàrdia Civil, amb Oriol Solé
Sugranyes, va ser encerclat i detingut el 17 de setembre de 1973 en
un bosc d'Alp (Baixa Cerdanya) per la Guàrdia Civil. L'endemà fou
detinguda sa companya, María Angustias Mateos Fernández, al seu
domicili.
Jutjat
en dos consell de guerra, fou condemnat a 51 anys de presó i tancat
amb Oriol Solé Sugranyes a la presó Segòvia (Castella la Vella).
El
5 d'abril de 1976 ambdós membres dels GAC protagonitzaren amb 27
membres d'Euskadi Ta Askatasuna político-militar (ETA-pm), dos del
Front d'Alliberament de Catalunya (FAC) i un del Partit Comunista
d’Espanya (internacional) (PCE(i)) l'anomenada «Fuga de Segòvia»,
però fou capturat el 17 de setembre a Auritz (merindad de Sangüesa,
Auñamendi, Navarra) mentre que Oriol Solé fou abatut l'endemà de
la fuita per membres de la Guàrdia Civil.
Després
fou de nou tancat, amb fortes mesures de seguretat, a la presó de
San Antón de Cartagena (el Campo, Múrcia), on portà a terme vagues
de fam per reivindicar l'amnistia. El maig de 1977 intentà figurar,
encara que sense compartir en absolut la seva línia política, com
nombre dos de la candidatura per Barcelona per al Congrés de
Diputats presentada per la coalició Unitat Popular pel Socialisme
(UPS), amb la finalitat d'agilitzar l'amnistia, en les primeres
eleccions legislatives després del franquisme que se celebrarien el
15 de juny d'aquell any, però finalment això no va ser possible
perquè la Junta del Cens no ho acceptà en considerar que els presos
no eren elegibles.
El
17 de juliol d'aquell any fou finalment alliberat. Quan va sortir de
la presó va començar a estudiar periodisme. Després passà a
treballar com a pilot d'helicòpters.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada