En
1926 va ser empresonat amb Joan Montseny (Federico Urales), fundador
de La Revista Blanca.
Entre 1928 i 1929 va ser novament empresonat
després d'un ple clandestí de la CNT-AIT i després farà de mestre
en una escola racionalista del sindicat vidrier de Mataró. Delegat
per Blanes, Calella i Malgrat en el III Congrés de la
CNT a Madrid el 1931.
El
9 de febrer de 1939 va passar a l’exili. Va ser internat al camp de
concentració d'Argelers de la Marenda i després confinat a
Combs-la-ville.
L'octubre
de 1941 va ser detingut i condemnat pel règim de Vichy, el 24 de
setembre de 1942, a tres anys i empresonat a Tolosa de Llenguadoc,
Mauzac i Nontronh, on va ser alliberat pel maquis el juny de 1944.
Germinal
Esgleas i Jaume:
El 5 d'octubre de 1903 neix a Malgrat (Maresme) el
militant anarcosindicalista i anarquista Josep Esgleas i Jaume, més
conegut com Germinal Esgleas. Va passar la seva infància al
Protectorat espanyol del Marroc, on en una razzia de la població
autòctona en resposta a les campanyes militars de l'Exèrcit
espanyol, el seu pare i un germà seu van ser passats a ganivet. En
1919 es va establir amb la seva mare, Rosa Jaume Parareda, a diverses
localitats del Maresma: Calella, Malgrat de Mar i Mataró, treballant
en la fusta i el tèxtil.
Afiliat
a la Confederació Nacional del Treball (CNT) des de molt jove, amb
17 anys serà secretari del Sindicat d'Oficis Diversos de Calella i
empresonat unes quantes vegades. Va començar a sobresortir en 1923
quan comença a fer mítings, es nomenat secretari de la CNT catalana
i membre del Comitè Regional de Catalunya de la CNT arran del Ple de
Mataró de desembre; també va presidir l'assemblea provincial
cenetista celebrada a Granollers (Vallès Oriental) que va analitzar
els intents bolxevics de controlar el port barceloní.
En
1926, durant la dictadura del general Primo de Rivera, va ser
empresonat amb Joan Montseny (Federico Urales), fundador de La
Revista Blanca i pare de la que serà la seva futura companya
Frederica Montseny. Entre 1928 i 1929 va ser empresonat després d'un
ple clandestí de la CNT-AIT i després farà de mestre en una escola
racionalista del sindicat vidrier de Mataró. Delegat per Blanes (la
Selva marítima), Calella i Malgrat en el III Congrés de la
CNT, celebrat a Madrid els dies 11-16 de juny de1931, va defensar la
intransigència política i ideològica de la Federació Anarquista
Ibèrica (FAI).
Quan
va començar la guerra va formar part de la comissió, amb Mascarell
i Roca, encarregada de comprar armes; també va representar la
CNT-AIT en el Departament d'Economia de la Generalitat de Catalunya
el juny de 1937, encara que no va prendre possessió.
En
maig de 1938 va ser membre del Comitè Executiu creat per García
Oliver i va ser delegat per la CNT, juntament amb Marianet i Martínez
Prieto, al Congrés de l'Associació Internacional dels Treballadors
(AIT). Quan acabava la guerra va participar en el comitè català de
la FAI i el 9 de febrer de 1939 va passar a l’exili. Va ser
internat al camp de concentració d'Argelers de la Marenda (Rosselló)
i després confinat a Combs-la-ville (Sena i Marne, Illa de França).
L'octubre
de 1941 va ser detingut, confós en principi amb el militant de la
CNT de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) Francesc Isgleas que
era reclamat pel franquisme per haver estat conseller de Defensa de
la Generalitat el 1937, i condemnat pel règim de Vichy el 24 de
setembre de 1942 a tres anys i empresonat a Tolosa de Llenguadoc
(Occitània), Mauzac (Alta Garona, Migdia Pirineu, Occitània) i
Nontronh (Perigord verd, Dordonya, Aquitània, Occitània), on va ser
alliberat pel maquis el juny de 1944.
El
novembre de 1944 es va instal·lar amb la seva família a Paulhac
(Alta Garona, Migdia Pirineu, Occitània). Derrotats els nazis, la
figura d'Esgleas passa a primer pla en negar-se a cedir la
representació de l'anarcosindicalisme a la línia de Juanel, nomenat
secretari, fundant-se en el seu càrrec de vicesecretari del Consell
General del Moviment Llibertari, tossudesa que responia a la lluita
interna de tendències que entre 1943 i 1945 sacsejà la CNT i que va
acabar dividint-la entre el sector de l’AIT i el que participava en
l’ANFD i els governs republicans a l’exili a partir del 21 de
setembre de 1945. Esgleas considerava que la derrota proletària de
1939 era deguda a l'abandó dels principis anarquistes i de lluita de
classes i es va convertir en un dels nombrosos ferms partidaris de la
línia anticol·laboracionista amb la República en uns moments
d'evident tensió, línia que es va imposar en el Congrés de París
de 1945 i que va portar Esgleas a la secretaria general del Comitè
Nacional. Entre 1945 i 1946 va desenvolupar una important campanya de
mítings (Tolosa de Llenguadoc, París, Orleans...). Durant els anys
posteriors va ocupar càrrecs del més alt nivell dins del Moviment
Llibertari Espanyol (MLE) i va ser delegat en diversos congressos de
l'AIT.
En
1960 es va iniciar la reunificació confederal a partir d’un
congrés intercontinental exiliat, la qual es consolidà en el
congrés de Llimotges del 26 d’agost al 3 de setembre de 1961, del
que sorgir el dictamen secret de defensa interior i acció
revolucionària, Esgleas formà part d’aquest òrgan activista
idoni de CNT/FAI/FIJL, on a més de Germinal hi havia Vicencenç
Llansola, Cipriano Mera, Joan Garcia Oliver, Acracio Ruiz, Juan
Jimeno i Octavio Alberola. En el congrés confederal celebrat a
Montpeller (Llenguadoc, Occitània) els dies 31 de juliol i 5 d’agost
hi ha divergències que comporten novament a una divisió de la CNT,
creant l’oposició al Secretaritat Intercontinental en que hi ha
Esgleas les agrupacions Grupos de presencia confederal y libertaria
(GPCL), que celebren una reunió a Narbona (Llenguadoc, Occitània)
el maig de 1970 on entre altres coses van decidir publicar a París
(Illa de França) el mensual Frente Libertario.
L’estiu
de 1975 hi va haver el congrés de la CNT-AIT a l’exili celebrat a
la Borsa Vella del Treball a Marsella (Provença, Occitània), amb
participació del Comitè Nacional de la CNT-AIT Interior. El congrés
aprovà una ponència en que definia l’estratègia cenetista de
futur amb la consideració de que de la mateixa manera que es
lluitava contra el franquisme aviat s’haurà de lluitar contra la
socialdemocràcia ja que la finalitat de la CNT és l’abolició del
treball asalariat i el domini de la mercaderia. També, es trencà
l’Aliança Sindical (CNT-UGT-STB). En aquest congrés
intercontinental de l’exili no hi va assistir Germinal Esgleas, que
tenia 72 anys i estava delicat de salut.
Va
escriure nombrosos articles en la premsa anarquista (Cenit, El
Combate Sindicalista, Espoir, Luz y Fuerza, Nueva Senda, La Revista
Blanca, Solidaridad, Solidaridad Obrera, Terra Lliure, Tierra y
Libertad, Umbral, Vértice, etc.) i és autor de Decíamos ayer.
Verdades de todas horas i Sindicalismo: orientación y funcionamiento
de los sindicatos y federaciones obreras (1933). Germinal Esgleas va
morir el 21 d'octubre de 1981 a Tolosa de Llenguadoc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada