En el
decurs de la Retirada de1939 creuà el Pirineu i fou reclòs al camp
de concentració d'Argelers de la Marenda. D'allà sortí enquadrat
en una Companyia de Treballadors Estrangers per fer feina als Alps.
Víctima
del nazisme, va ser assassinat en una cambra de gas el 22 de setembre
de 1941 al castell de Hartheim.
Josep
Torres Tribó:
El 3 d'octubre de 1899 neix a Mollerussa (Pla
d'Urgell) algunes fonts citen Arbeca (Les Garrigues)-- l'escriptor,
poeta, mestre, pacifista i anarcoindividualista Josep Antoni Torres
Tribó, que va fer servir el pseudònim Sol de la Vida. Fill d'una
família pagesa, pogué compaginar les feines al camp amb els estudis
de magisteri. Quan tenia 17 anys obtingué el títol de mestre a
l'Escola Normal de Lleida (Segrià) i exercí la docència al seu
poble natal.
En
aquesta època es relacionà amb els joves republicans catalanistes
de Mollerussa i amb el ferroviari anarquista Aníbal Álvarez fundà
la revista anticlerical i atea Cap de Ruc, fet pel qual va ser
desterrat. Després d'una curta estada a Madrid, on treballà com a
crític d'art i com a apuntador en la companyia de teatre de Catalina
Bárcena, retornà a Lleida.
Pel
seu antimilitarisme, va ser jutjat en consell de guerra i condemnat a
dos anys de presó. També era contrari a l'alcohol i al tabac.
En
1918 col·laborà en el periòdic El Ideal, òrgan de les Joventuts
Republicanes Revolucionàries (JRR) de Tortosa i Roquetes (Baix
Ebre).
Entre
1918 i 1919 formava part de la redacció de la revista quinzenal
saragossana Voluntad, amb Felipe Alaiz de Pablo, Manuel Albar Catalán
i Ángel Abella.
L'agost
de 1919 va ser detingut a Albelda (Llitera, Franja de Ponent) i l'any
següent fou membre del Centre d'Estudis Socials de Tarragona
(Tarragonès), amb Felipe Alaiz, Josep Cinca Vilagener, Hermós Plaja
Saló i Pere Segarra Boronat, entre d'altres. En aquests anys
escrivia poesies, articles i lletres anarquistes, cantades amb
músiques populars. En 1921 restà empresonat a Saragossa (Aragó) i
l'any següent dirigí Voluntad i prologà el fullet de Felipe Alaiz
El trabajo será un derecho.
L'octubre
de 1922 formà part del grup anarquista «Crisol», amb els germans
Ascaso Budría, Gregorio Jover Cortes i Buenaventura Durruti
Domínguez. En 1923 fou responsable de la revista infantil anarquista
barcelonina Libertín i el març d'aquell any va fer un míting a
Barcelona al costat de Novella, Sebastià Clarà Sardó, José
Alberola Navarro i Vicente Martínez López (Armando Artal). En 1928
publicà Elogi de la mentida, la seva obra més coneguda i fortament
influenciada pel nietzschianisme i l'espiritualisme tolstoià.
En
els anys finals de la dictadura del general Primo de Rivera exercí
de mestre a l'Escola Nova del barri barceloní del Clot. Col·laborà
amb Joan Puig Elias i després en diverses iniciatives pedagògiques
en centres sindicals, com ara l'Ateneu Llibertari de La Segrera, a
Sant Andreu del Palomar, a Barcelona. No es considerava racionalista,
sinó seguidor «a la seva manera» de la tradició de Francesc
Ferrer i Guàrdia.
Entre
1932 i 1936 regentà una escola pròpia al barri del Guinardó de
Barcelona, en la qual la seva companya, Guadalupe Cuadrado Serrana,
filla de família confederal, li ajudava en el parvulari. En aquesta
època s'integrà en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).
Durant
la Guerra Civil visqué al Masroig (Priorat), on va fer de mestre,
alhora que portava la comptabilitat de la col·lectivitat agrícola.
També ajudà en la legalització de les col·lectivitats de Valls
(Alt Camp), Mora d'Ebre (Ribera d’Ebre) i Falset (Prorat).
Posteriorment passà a viure a Valls i va fer conferències a
poblacions de la comarca (Puigpelat, Bràfim, etc.). En 1938
substituí Pere Segarra Boronat en la direcció d'Acció Sindical,
portaveu de la Federació Comarcal de la Confederació Nacional del
Treball (CNT-AIT) de Valls-Montblanc.
En el
decurs de la Retirada de1939 creuà el Pirineu i fou reclòs al camp
de concentració d'Argelers de la Marenda. D'allà sortí enquadrat
en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) per fer feina als
Alps i, amb la declaració de la Segona Guerra Mundial, enrolat en
l'Exèrcit francès a Dunkerque (Flandes del Sud) caigué presoner
dels alemanys i va ser portat el 6 d'agost de 1940, amb la matrícula
65.137, a l'Stalag VII-A de Moosburg (Baviera, Alemanya); el 24 de
gener de 1941, amb la matrícula 3.444, va ser enviat al camp de
Mauthausen (Alta Àustria), on coincidí amb quatre deixebles seus;
i, finalment, amb la matrícula 9.742, al camp auxiliar de Gusen
(Alta Àustria).
Josep
Torres Tribó va ser assassinat («desinfectat») en una cambra de
gas el 22 de setembre de 1941 al castell de Hartheim (Alkoven, Alta
Àustria), on havia estat portat per al seu extermini.
Durant
la seva vida publicà articles en nombroses publicacions, com ara
Acracia, Crisol, Fructidor, Los Galeotes, Libertín, Solidaridad
Obrera, Vida Obrera, etc.
És
autor, a més de les obres citades, d'Al pueblo, cultura (1922),
Aurorita. Cuento infantil (1922 i 1939), Técnica social (1922), La
Ciutat ens pren els fills. Comèdia dramàtica en tres actes (1925,
inèdit), El ídolo (1926), La loca vida. Drama en tres actos (1926)
i La redención del Pierrot (1926).
La
seva filla, Hortènsia Torres Cuadrado –que va morir 6 de juny de
1989 a Tolosa de Llenguadoc (Occitània)--, també fou una destacada
anarquista igualment que ho són la seva néta Hortènsia Inés
Torres i el seu nét Mario Inés Torres, empresonat diverses vegades,
com el 14 de setembre de 1974 per pertànyer als Grups d'Acció
Revolucionària Internacionalista (GARI).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada