 |
| Germain Delatousche segons una xilografia de Jean Lébédeff |
Amb
diversos artistes (Claudot, Vlaminck, M. Luce, Louis Moreau, etc.),
organitzà a començaments de l'estiu de 1937 una exposició d'obres d'art a
benefici dels orfes de la colònia llibertària organitzada per
Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) a Llançà (Alt Emopordà)
Germain
Delatousche:
El 27 d'octubre de 1898 neix a Châtillon-en-Dunois (Eure i
Loire, Centre - Vall del Loira) el pintor i xilògraf anarquista Germain
Eugène Delatousche. Fill d'un jardiner, quan tenia set anys començà a
dibuixar arran d'un accident a la cama que l'immobilitzà al llit durant
tres anys i el qual li deixarà una cama rígida. Quan tenia 13 anys i
deixà l'escola primària, el seu pare volia que fes de sabater, però ell
volia ser pintor i insistí tant que acabà com a aprenent al taller de C.
Lorin, a Chartres (Eure i Loire, Centre - Vall del Loira), on, durant
quatre anys, s'inicià en l'ofici de pintor vidrier.
En
1915, a causa de la guerra, el taller va haver de tancar i es va veure
obligat a realitzat tasques d'allò més diverses. D'antuvi pintor de la
construcció des del setembre de 1915, després venedor a les «Nouvelles
Galeries» de Le Mans (Sarthe, País del Loira), encarregat als grans
magatzems «À la Ville des Ternes» de París (Illa de França) on havia
arribat cap al 1917, còmic excèntric, pintor de postals, decorador de
vidre al taller Queneville, classificador de correu i empleat de correus
ambulant a l'estació de Lió (Alvèrnia, Roina - Alps, Occitània), pintor
d'automòbils, descarregador de vagons a l'estació de Vaugirard (París),
descarregador al mercat de Les Halles (París), peó de paleta, manobre
en una fusteria de ferros, venedor de begudes, etc. Malgrat tota aquesta
activitat, continuà estudiant dibuix i pintura.
Membre
de les Joventuts Sindicalistes del XV Districte de París, durant la
guerra, amb alguns companys, assistí, al cafè concert «Excelsior», a
prop de la plaça d'Itàlia, a un concert del cantautor Montéhus i acabà a
comissaria per reclamar insistentment i vanament que cantés les seves
cançons antimilitaristes.
El
maig de 1919 organitzà al cafè «La Comète» del carrer de Vaugirard la
primera exposició col·lectiva feta després de la Gran Guerra titulada
«Resurrecció del Barri Llatí». Aquest mateix any exposa per primer cop
al «Saló dels Joves» i en 1920 envià les seves primeres obres al «Saló
dels Independents». A partir de maig de 1921 començà a participar en les
activitats del cabaret de Montmartre «La Vache Enragée», amb Jules
Depaquit, Roger Toziny i Maurice Hallé, muntant exposicions i creant el
grup «Les Compagnons», animador el periòdic La Vache Enragée
(1917-1933). Les exposicions d'aquest grup es van succeir fins al 1927 a
«La Vache Enragée», a «L'Olympia», al «Moulin de la Chanson», al «Café
du Parnasse», etc.
Des
de la tardor de 1922 es quedà sense treball i portà una vida de
vagabund fins que trobà una feina com a decorador vidrier a diferents
tallers.
En
1924 entrà en el comitè director del grup «Partisans» (Ferjac, H.
Martinet, Louis Moreau, Paulémile Pissarro, Maurice Savin) que publicà
una revista del mateix nom i participà en el «Saló de Tardor». En
aquesta època, sembla que per influències de l'artista anarquista Jean
Lebedeff, començà a practicar el gravat sobre fusta.
A
partir de 1925 realitzà nombroses exposicions en solitari i organitzà
mostres col·lectives d'artistes. En 1927 fou elegit soci del «Saló de
Tardor» i obtingué el «Gran Premi d'ajuda als artistes», de fundació
americana, pel conjunt de la seva obra.
Durant
la guerra d'Espanya, amb diversos artistes (Claudot, Vlaminck, M. Luce,
Louis Moreau, etc.), organitzà a començaments de l'estiu de 1937 una
exposició d'obres d'art a benefici dels orfes de la colònia llibertària
organitzada per Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) a Llançà
(Alt Empordà).
El
gener de 1941 amagà dos presoners evadits al seu taller del carrer
Croulebarbe de París. Després de la guerra continuà col·laborant amb
gravats i dibuixos en la premsa llibertària (Le Libertaire, Défense de
l'Homme, L'Homme et la Vie, Maintenant, Le Musée du soir, etc.) i per a
llibres anarquistes (Bizeau, Poulaille, Faure, etc.). Quan el seu taller
fou demolit per construir un gratacel, s'instal·là al bulevard de
Clichy.
Poc
abans d'instal·lar-se a Kervegon (Bretanya), en una gran casa que
rehabilità, es casà amb la seva companya Camille, que encara feia feina
d'assistenta social.
Nombrosos quadres seus han estat adquirits per museus francesos (especialment el Carnavalet) i estrangers.
Germain Delatousche va morir el 31 d'octubre de 1966 a Kervegon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada