 |
| Amb 18 anys a la Columna Durruti |
Amb
la seva família emigrà a Puigcerdà, on treballà de paleta i s'afilià a
la CNT-AIT i milità a la FAI. Arran del cop d’estat franquista,
participà en la defensa revolucionària del 19 de juliol de 1936 i
després s'enrolà com a milicià en la «Columna Durruti».
En
1939 creuà la frontera i des del 9 de febrer de 1939 figurava en la
llista dels militants anarquistes buscats de la Direcció de Seguretat
Nacional francesa. Fou internat als camps de concentració de Sant Cebrià
de Rosselló i d'Argelers de la Marenda i després passà a fer feina en
una Companyia de Treballadors Estrangers al pantà de Sent Cirgues la
Loira.
Juan
Escoriza Martínez:
El 27 d'octubre de 1917 neix a Olula de Castro
(Almeria, Andalusia) l'anarquista, anarcosindicalista i resistent
antifeixista Juan Escoriza Martínez.
Amb
la seva família emigrà a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), on treballà de
paleta i s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i
milità a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Arran del cop d’estat
franquista, participà en la defensa revolucionària del 19 de juliol de
1936 i després s'enrolà com a milicià en la «Columna Durruti». En 1939
creuà els Pirineus i des del 9 de febrer de 1939 figurava en la llista
dels militants anarquistes buscats de la Direcció de Seguretat Nacional
francesa. Fou internat als camps de concentració de Sant Cebrià de
Rosselló i d'Argelers de la Marenda (Rosselló) i després passà a fer
feina en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) al pantà de Sent
Cirgues la Loira (Llemosí, Occitània).
En
1943 va ser detingut pels alemanys, traslladat a Briva la Galharda
(Corresa, Llemosí, Occitània) i deportat cap a Alemanya. Aconseguí
saltar del tren en marxa i s'integrà en el maquis que actuava a
l'embasament de l'Aigle (Alvèrnia, Occitània). Amb José Berruezo
Silvente, José Germán González i Manuel Morey Blanch creà un dels nuclis
més importants de la CNT en l'exili. Participà, sota el comandament de
Juan Montoliu del Campo, en una unitat de guerrillers enterament formada
per llibertaris espanyols que actuava a la zona. Integrat en el
«Batalló Didier» del pantà de l'Aigle de les Forces Franceses de
l'Interior (FFI), depenent de l'Organisation de Résistance de l'Armée
(ORA, Organització de Resistència de l'Exèrcit), participà en nombroses
operacions, especialment en el camuflatge de vehicles i d'armes a la
zona de Clarmont d'Alvèrnia, en la recuperació de nombrosos
paracaigudistes i en diverses missions clandestines. Participà en els
combats de l'Alliberament i el 10 de desembre de 1944 fou desmobilitzat.
Durant
la postguerra treballà en la construcció de pantans i en la penetració
de túnels a Marinhana (Provença, Occitània) i en 1969 es retirà minat
per la silicosi.
Juan Escoriza Martínez va morir el 14 de desembre de 1980 a Ais de Provença (Provença, Occitània).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada