El
21 de setembre de 1973 fou detingut a Barcelona en decurs de les
detencions de la militància del MIL.
En llibertat provisional, va ser
jutjat i condemnat el 3 de novembre de 1975 pel TOP a tres anys de presó
per «associació il·lícita» i «propaganda il·legal».
En sortir de la
garjola s'instal·là a Girona on exercí d’advocat.
Emili
Pardiñas Viladrich:
El 23 d'octubre de 2011 mor a Vilanova i la Geltrú
(Garraf) el sociòleg, advocat i activista anarquista Emili Pardiñas
Viladrich, conegut com Pedrals. Havia nascut en 1944 a Lleida (Segrià).
Passà la seva infantessa i adolescència al Marroc.
Quan
estudiava Magisteri milità en grups catalanistes i en el Sindicat
Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) i en 1967
marxà a París (Illa de França) per continuar els estudis. Participà en
les jornades de maig i juny del 68 parisenques. Entrà a formar part de
grups il·legalistes llibertaris i en 1971 va ser detingut, jutjat i
condemnat a un any de presó per «robatori a mà armada»; després de tres
mesos tancat a la presó parisenca de Fresnes, fou expulsat de l’Estat
francès.
De
bell nou a Barcelona, treballà com a traductor per a les editorials A.
Redondo i Dopesa, abans de fer de professor universitari. Amb el
pseudònim de Pedrals, el novembre de 1972 entrà en el MIL (Moviment
Ibèric d’Alliberament) i en els seus Grups Autònoms de Combat (GAC), al
costa de Salvador Puig Antich, Oriol Solé Sugranyes, José Lluís Pons
Llobet, Santi Soler Amigo i Jean Marc Rouillan. Col·laborà en les
edicions clandestines de «Mayo 37» del MIL. Les seves tasques en aquesta
organització clandestina es concretaren, sobretot, en missions d'enllaç
i a efectuar passatges a la frontera del Pirineu. L'agost de 1973
participà a Tolosa de Llenguadoc (Occitània) en el congrés
d'autodissolució del MIL.
El
21 de setembre de 1973 fou detingut amb Maria Lluïsa Piguillem Mateos a
Barcelona en decurs de les detencions de la militància del MIL. En
llibertat provisional, va ser jutjat i condemnat el 3 de novembre de
1975 pel Tribunal d'Ordre Públic franquista a tres anys de presó per
«associació il·lícita» i «propaganda il·legal».
En
sortir de la garjola s'instal·là a Girona (Gironès) on exercí
d’advocat. L'abril de 1977 es creà la Coordinadora de Laboralistes de
Catalunya, de la qual va ser nomenat membre del seu secretariat.
Durant
sa vida aplegà nombroses titulacions acadèmiques: Magisteri
(Tarragona), Dret (Barcelona), Ciències Polítiques i Sociologia --tesi
doctoral «Sociologia Amèrica. Funcionalisme»--, Dret Comparat
(Estrasburg), etc. Va fer de professor a primària, a secundària i a la
universitat; a més d'altres activitats: sociòleg en enquestes
polítiques, periodista (diari ‘Liberación’), traductor i corrector
d'estil, especialista en Recursos Humans, programador informàtic,
productor i mànager musical, etc.
En
2004 publicà el llibre testimonial ‘Si este año no tocamos la
revolución me aventuro con los caballos salvajes’, on fa una valoració
sobre el seu pas pel MIL tot reivindicant l'acció directa anarquista com
a eina de lluita.
Roda de premsa a Can Vies el 2006 |
En
2006, quan s'estrenà la pel·lícula ‘Salvador’, sobre el militant
Salvador Puig Antich, acusà, juntament amb altres membres del MIL, de
l'Organització de Lluita Armada (OLLA) i dels Grups d'Acció
Revolucionària Internacionalista (GARI) --acompanyat en roda de premsa a
Can Vies (Sants) per Ignasi Solé Sugranyes, Ricard de Vargas Golarons,
Josep Maria Condom Bofill i Miquel-Dídac Piñero Costa--, el productor
del film, Jaume Roures Llop, de manipulació i de revisionisme històric.
Aquest
mateix any publicà amb Carlos Azagra el còmic històric i autobiogràfic
‘A la revolución en gerundio’ sobre els turbulents anys que li va tocar
viure.
Com
a advocat, especialitzat en el sector laboralista, ha defensat les
causes socialment considerades ‘perdudes’, els treballadors, els
moviments socials i els companys empresonats. En els seus darrers anys
participà en les convocatòries de la «Marxa del Maquis» a Berga
(Berguedà) i formà part del col·lectiu llibertari «La Lluna Negra» de
Vilanova i la Geltrú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada