En
el decurs de la Retirada de 1939 va passar la frontera via Girona i
Portbou, amb un recorregut per l’hexàgon francès --a prop de la
frontera amb Bèlgica; al camp de concentració d’Argelers de la
Marenda; als castells de La Reinarda i Montgrand, a Marsella,
uns refugis finançats pel Govern mexicà, entre altres indrets--.
El
setembre de 1942 creua la frontera espanyola amb un fill de tres
mesos, que havia tingut a l'hospital dels quàquers nord-americans a
Marsella, quan va marxar de la zona de la França ocupada.
Conxa
Pérez:
El 17 d'octubre de 1915 neix a Barcelona la militant
anarquista Concepció Pérez Collado (Conxa Pérez). Filla de Joan
Pérez Güell, militant anarcosindicalista analfabet que va restar
pres a la presó Model de Barcelona durant la dictadura de Primo de
Rivera, va començar a treballar als 13 anys en una fàbrica tèxtil
i després en una impremta.
Quan
va proclamar-se la República va començar a militar en el moviment
llibertari. Va freqüentar l'Ateneu Llibertari «Agrupació Cultural
Fars» a l'avinguda Mistral de Barcelona i va ingressar en les
Joventuts Llibertàries, en el Sindicat d'Arts Gràfiques de la
Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i en la Federació
Anarquista Ibèrica (grups «Sacco i Vanzetti», primer, i «Siempre
Adelante», després).
Va
intervenir en la insurrecció obrera llibertària de 1933, enquadrada
en el «Moviment 8 de Gener» amb Joan García Oliver, i va acabar
empresonada cinc mesos a la presó de dones de Reina Amàlia a
Barcelona per amagar la pistola d'un company al pit, temps que va
aprofitar per llegir moltíssim.
A
l’entorn de 1935 va ser membre de l'Ateneu Humanitat de les Corts i
de la seva escola autogestionària «Élisée Reclus», muntada per
Félix Carrasquer.
En
juliol de 1936 va combatre l'aixecament militar franquista a
Barcelona, participant en els assalts de la caserna de Pedralbes i de
la presó Model. Immediatament després va sortir al front d'Aragó:
La Zaida (Ribera Baixa, Saragossa, Aragó), Belchite (Camp de
Belchite, Saragossa), Quinto (Ribera Baixa, Saragossa), com a
miliciana enrolada en la Columna Ortiz, on va romandre mig any.
De
tornada a Barcelona va treballar als menjadors populars de la
Maternitat i després va retornar al front en Almudébar (Foia
d'Osca, Aragó) incorporada en el grup de Carlo Rosselli. Novament a
Barcelona, va fer feina en una fàbrica d'armes a Sants i participa
en el seu Consell de Fàbrica. Durant els Fets de Maig de 1937 va ser
ferida.
En
el decurs de la Retirada de 1939 va passar la frontera via Girona i
Portbou (Albera marítima, Alt Empordà), amb un recorregut per
l’hexàgon francès --a prop de la frontera amb Bèlgica; al camp
de concentració d’Argelers de la Marenda (Rosselló); als castells
de La Reinarda i Montgrand, a Marsella (Provença, Occitània), uns
refugis finançats pel Govern mexicà, entre altres indrets--. El
setembre de 1942 creua la frontera espanyola amb un fill de tres
mesos, que havia tingut a l'hospital dels quàquers nord-americans a
Marsella, fruit de la relació amb un metge socialista al camp
d'Argelers de Marenda, quan va marxar de la zona de la França
ocupada.
Durant
la postguerra tenia la parada del duro al mercat de Sant Antoni a
Barcelona, on ajudava els presos de la CNT que sortien de la presó i
participava activament en el grup clandestí cenetista que es reunia
al bar Los Pajaritos de la Ronda de Sant Pau. Va col·laborar en
l'Associació de Veïns del Raval de Barcelona durant els anys
setanta i en la Transició va participar en l'organització del
Sindicat de Comerç de la CNT, ja que regentava una botigueta de
bijuteria. A partir de 1999 formarà part de l'agrupació «Dones del
36», realitzant xerrades als instituts d'ensenyament. En 2004 va
participar en «La Ruta de l'Anarquisme», organitzada per Turisme
Tàctic.
Ha
intervingut en diversos documentals, com ara De toda la vida, Vivir
la utopía i Mujeres del 36, i en els llibres col·lectius Nosotras
que perdimos la paz (2005), realitzat per la periodista Llum
Quillonero, i Dones contra Franco (2007), de l'historiador Jordi
Creus. En el dia del seu 92 aniversari (17-10-2007) va participar en
les jornades culturals a Saragossa organitzades per la Confederació
General del Treball (CGT) Mujeres Libres. Proyectando ilusiones y
haciendo historia.
Conxa
Pérez va morir el 17 d'abril de 2014 a Barcelona. El seu company, el
també llibertari Maurici Palau Casas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada