El
febrer de 1939 passà el Pirineu i fou internat als camps de
concentració de Sant Cebrià de Rosselló i de Gurs, del qual va fugí el
maig.
L'octubre de 1940 va ser detingut a Llemotges i reclòs als camps de concentració d'Argelers de la Marenda i de Rivesaltes.
Domenico
Golosio:
El 10 d'octubre de 1910 neix a Mamoiada (Barbagia di Ollolai,
Sardenya) l'anarquista i lluitador antifeixista Domenico Golosio. Els
seus pares es deien Antonio Golosio i Anna Biggio. El juliol de 1933
emigrà a l’hexàgon francès i l'agost d'aquell any es reuní amb el seu
germà Pietro Golosio a Madrid.
El
juliol de 1934 manifestà idees subversives en una carta dirigida a la
seva família i el 18 de febrer de 1936 va ser detingut per distribuir
fullets antifeixistes. Després de l'aixecament feixista de juliol de
1936, s'enrolà en el V Regiment i en el «Batalló Garibaldi» i participà
en la defensa de Madrid i en les batalles de Navacerrada (Cuenca del
Guadarrama, Marid, Castella la Nova) i del riu Jarama, on va ser ferit
en una cama el febrer de 1937. Hospitalitzat a Múrcia, va ser
traslladat, després de la seva curació, a la base de les Brigades
Internacionals a Albacete (Llanos de Albacete). Sembla que preparà amb
el seu germà Pietro una emboscada a un servei italià de missatgeria amb
la finalitat d'apoderar-se de la correspondència adreçada als
diplomàtics feixistes establerts a Salamanca (Castella la Vella).
Va
ser incorporat a la XII Brigada Internacional «Brigada Garibaldi» i fou
ferit al braç i al costat dret durant la batalla de l'Ebre el setembre
de 1938. Arribà a tenir el grau de sergent. Llicenciat el 9 de desembre
de 1938, el febrer de 1939 passà el Pirineu i fou internat als camps de
concentració de Sant Cebrià de Rosselló i de Gurs (Pirineu Atlàntic,
Aquitània, Occitània), del qual va fugí el maig. Arribà a París (Illa de
França) on l'abril de 1940 va escriure al Ministeri de l'Interior dient
que a finals de 1933 havia emigrat a Espanya i que quan esclatà la
Guerra Civil va ser obligat pels «rojos» a treballar en les indústries
de guerra.
L'octubre
de 1940 va ser detingut a Llemotges (Llemosí, Occitània) i reclòs als
camps de concentració d'Argelers i de Rivesaltes (Rosselló). El novembre
de 1942 estava tancat a Fresnes (Val-de-Marne, Illa de França).
El
13 de febrer de 1943 va se detingut a Brenner (Tirol) i interrogat a
Sardenya (Nuoro i Sàsser). Durant els interrogatoris explicà que havia
conegut durant la Guerra Civil espanyola destacats militants d'esquerra
(Dino Giacobbe, Cornelio Martis, Pietrino Sale, Andrea Scano, Emílio
Suardi, etc.) i que es comprometia a col·laborar amb la policia feixista
sempre i quan ell no fos compromès. Un informe policíac del comissari
Fabris, inspector general de la policia feixista, del 21 de maig de
1943, comunicà que, després d'iniciar contactes amb membres de
«Giustizia e Libertà» i amb Emilio Lussu i de ser interrogat l'11 abril
de 1943, semblava que la seva col·laboració amb les autoritats feixistes
no eren gaire sinceres i es recomanava el seu internament en un camp de
concentració durant tota la guerra. Empresonat a Sàsser, va ser
alliberat el 14 d'agost de 1943. Desconeixem la data i el lloc de la
seva defunció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada