La subdelegació del Govern espanyol a Girona ha enviat requeriments d'informació a deu ajuntaments que van treballar el 12 d'octubre

L'Ajuntament de Verges va obrir les seves portes de la casa de la vila el 12 d'octubre

Fins ara, només set consistoris han rebut el document: Girona i les Planes d'Hostoles governats per CiU; els quatre ajuntaments de la CUP Celrà, Viladamat, Verges i Mieres i Viladrau (Osona) d'ERC 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 17/10/2016 

Girona (Gironès).- 

Segons l’Agència Catalana de Notícies la subdelegació del Govern espanyol a Girona ha enviat requeriments d'informació a deu ajuntaments que van treballar el 12 d'octubre. Fins ara, només set consistoris han rebut el document: Girona i les Planes d'Hostoles (Garrotxa) governats per CiU; els quatre ajuntaments de la CUP Celrà (Gironès), Viladamat (Alt Empordà), Verges (Baix Empordà) i Mieres (Garrotxa) i Viladrau (Osona) d'ERC. 

L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha recordat que el 12-O les dependències municipals no van estar obertes al públic i només els càrrecs electes van poder anar a treballar. "Jo decideixo anar a treballar, i ho vaig fer volgudament, perquè no tinc res a celebrar aquest dia", ha afirmat l'alcaldessa.

Els quatre alcaldes de la CUP ja han avançat que "desobeiran" i carreguen contra el que consideren un nou intent del PP d'utilitzar els tribunals per combatre l'independentisme. L'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, ha assegurat que aquesta nova acció de l'Estat "no té cap sentit" perquè "és una presa de pèl que ratlla el ridícul". Dels ajuntaments d'ERC només Viladrau (Osona) ha rebut el requeriment i ja ha avançat que no facilitarà informació sobre els treballadors.

Els dotze requeriments que ha enviat l'Estat als ajuntaments de les comarques gironines que van decidir convertir en laborable el 12 d'octubre han començat a arribar. A través de la carta, adreçada personalment als alcaldes i signada pel subdelegat Juan Manuel Sánchez-Bustamante, l'Estat reclama als consistoris que enviïn un informe detallant si les dependències municipals van estar obertes i quins serveis van prestar, si hi va haver empleats públics que treballessin. La subdelegació també demana còpia de l'acord que avalava la decisió d'obrir. Dóna un termini de 20 dies per facilitar la informació. 

Fins ara, han rebut el requeriment set dels ajuntaments. El municipi més gran en rebre la notificació és la capital, Girona, governada per CiU i el PSC. L'alcaldessa, Marta Madrenas, ha recordat que el consistori va estar tancat i cap funcionari va treballar. Només van obrir perquè els càrrecs electes que volguessin poguessin utilitzar les instal·lacions municipals. Van anar a treballar la mateixa alcaldessa, que es va reunir amb regidors del seu equip de govern, i també els quatre representants de la CUP.

Madrenas ha avançat que respondran el requeriment. "Direm la veritat, que no hi havia cap acord, sinó que els regidors que van voler-hi anar, tenien les portes oberts per fer-ho però els treballadors no van venir", ha concretat l'alcaldessa de Girona que emmarca el gest simbòlic en una "decisió política" emparada per la llibertat dels càrrecs electes d'anar a treballar quan els "sembli oportú".

"No imposarem res als treballadors partint d'apriorismes polítics perquè primer de tot existeix el dret a la llibertat dels empleats", ha afegit Madrenas. A títol personal, ha reiterat que va decidir anar a treballar el 12 d'octubre perquè és un dia que no té "res a celebrar". "No va ser casual, va ser una actitud volguda per demostrar que no tinc res a celebrar i que per això treballo", ha ressaltat.

Dels ajuntaments de la demarcació que fins ara han rebut el requeriment, Girona es l'únic que estava tancat al públic i només va obrir per als regidors i l'equip de govern. "Sabem de sempre que el nostre ajuntament està molt més observat que els altres, possiblement perquè abans va ser alcalde el president Carles Puigdemont, però ho tenim assumit, ells que vagin fent que nosaltres també anem fent via", ha conclòs Madrenas. 

La CUP desobeirà 

Alguns consistoris de les comarques gironines governats per la CUP fa anys que treballen el 12-O. És el cas, per exemple, de Celrà i Viladamat, que van aprovar per ple ja l'any 2012 que no seria un dia festiu per als seus municipis. Mieres ha estat el segon any que ha obert i Verges, el primer.

"És sorprenent que al cap de cinc anys ens demanin ara, via requeriment, informació del que vam fer el 12-O", ha ironitzat l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà. Els ajuntaments cupaires han acordat no respondre a la demanda d'informació. "Els alcaldes hem decidit que desobeirem, no té cap sentit i és una presa de pèl que ratlla el ridícul", ha argumentat Cornellà, que defensa l'autonomia local dels ajuntaments per decidir quan s'obre l'edifici i es treballa. A Celrà van treballar una desena d'empleats i set polítics.

Per a Cornellà, darrere la petició d'informació s'hi amaga la voluntat d'obrir un nou procediment judicial contra els municipis independentistes. "Nosaltres diem prou, en el seu moment ja vam dir que no acataríem ni l'Audiència Nacional ni el Tribunal Constitucional, tampoc respondrem al que demani la subdelegació del govern espanyol", ha afirmat l'alcalde de Celrà.

En cas que un funcionari de l'Ajuntament de Celrà hagi de respondre obligatòriament el requeriment, Dani Cornellà ja ha avançat que no pensen facilitar cap informació sobre els empleats que van optar per anar a treballar el 12 d'octubre. 

Les Planes d'Hostoles i Viladrau 

Dos ajuntaments més que també han rebut la comunicació de l'Estat són Les Planes d'Hostoles, governat per CiU, i Viladrau, d'ERC. L'alcalde de les Planes d'Hostoles, Eduard Llorà, ha explicat que al 12-O va treballar el 90% de la plantilla després de pactar la reconversió del festiu en laborable amb els treballadors. L'alcaldessa de Viladrau, Margarida Feliu, el primer consistori d'ERC en tenir el requeriment, ha decidit respondre la demanda d'informació però sense aportar dades dels empleats.

Tres municipis més governats per ERC, Begur (Baix Empordà), Siurana (Alt Empordà) i Palau de Santa Eulàlia (Alt Empordà) també van obrir al públic el 12-O, però encara no tenen la notificació. En municipis del mateix partit, com Bàscara, Castelló d'Empúries i Maçanet de Cabrenys (tots de l'Alt Empordà), Porqueres (Pla de l'Estany) i Sant Julià de Ramis (Gironès) alcaldes i membres del govern van anar a treballar i el mateix va a passar a Lloret de Mar (CiU, PSC i ERC), a la Selva marítima. 

En benefici del ciutadà 

Des d'ERC, asseguren que obrir un dia festiu com el 12 d'octubre "només es pot considerar un benefici en el servei d'atenció al ciutadà". Pel què fa als consistoris governats pel partit, els republicans emmarquen la decisió d'obrir dins "l'autonomia local".

El partit assegura que als treballadors que van decidir anar al lloc de feina, la decisió no els "suposa cap perjudici", perquè el 12 d'octubre se'ls compensa amb un altre festiu. I pel què fa als càrrecs electes, ERC recorda que alcaldes i regidors no tenen calendari laboral fixat. "Es troben a disposició del ciutadà qualsevol dia de l'any com en molts altres festius i festivitats", conclou el partit.