La CUP-Crida per Girona organitza un homenatge a Antònia Adroher i Pascual

El dimecres 19 d’octubre davant de la biblioteca Antònia Adroher de Girona a les 19:30h. 

El grup municipal demanarà que es col·loqui una placa al saló de plens amb motiu del 80è aniversari de la seva presa de possessió com a primera dona regidora de l’Ajuntament de Girona. 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 17/10/2016 

Girona (Gironès).- 

La CUP-Crida per Girona organitza un homenatge a Antònia Adroher i Pascual (Girona, 06/01/1913 - Banyuls de la Marenda, 07/09/2007) el dimecres 19 d’octubre. L’acte, que tindrà lloc davant de la biblioteca Antònia Adroher de Girona a les 19:30h, comptarà amb les intervencions del pedagog Salomó Marquès i de la regidora cupaire Laia Pèlach.

La formació ha organitzat l’esdeveniment per commemorar el 80è aniversari de la presa de possessió d’Antònia Adroher com primera dona regidora de l’Ajuntament de Girona.

Aprofitant la celebració de l’acte, la CUP-Crida per Girona té previst anunciar una iniciativa perquè l’Ajuntament faci un reconeixement a la tasca d'Adroher i totes les regidores dones que ha tingut la ciutat mitjançant, per exemple, la col·locació d’una placa en un lloc destacat de l’edifici consistorial com el mateix saló de plens.

D’altra banda, la formació ha tramès una invitació a l’acte a totes dones que han estat regidores a Girona o que ho són actualment.

L’ensenyant Antònia Adroher va prendre possessió com a regidora de l’Ajuntament de Girona el 21 d’octubre del 2016, representant el POUM. Va ocupar la regidoria de Cultura i Propaganda des de la qual va basar la seva tasca en el foment de l’educació. En aquest sentit, cal destacar la seva tasca per eradicar l’analfabetisme infantil, reconvertir convents i remodelar edificis escolars, facilitar l’aplicació de mesures pedagògiques innovadores, garantir un àpat a tot l’alumnat, elaborar materials pedagògics..., en definitiva per tirar endavant un concepte d’escola basat en la justícia social i en l’educació i la cultura com a font d’alliberament.

Germana de l’antic dirigent del POUM --empresonat el 1937 per la República i durant la Guerra Freda passat a la socialdemocràcia europeista Enric Adroher i Pascual, dit Gironella, després d’un intent d’assassinat a Mèxic per un escamot del Partit Comunista mexicà-- estudià a l'Escola Normal de la Generalitat de Catalunya de Girona, on completà el 1934 la carrera de magisteri.

Fou mestra a l'escola d’Ultramort (Baix Empordà) del 1934 a 1936 i es va adherir també al Bloc Obrer i Camperol (BOC), junt al seu germà Enric, alternant els estudis, el treball i la militància. Militant de la Federació Espanyola de Treballadors d’Ensenyament (FETE), adherida a la UGT, i el 1935 participà des del BOC en la fundació del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), del secretariat femení del qual formà part.

L'esclat de la guerra l'agafa fent de mestra acabada de casar amb el mestre militant del POUM Dídac Tarradell Estañol –germà de l’anarcosindicalista dirigent del Partit Sindicalista Vicenç Tarradell--  i tots dos es van posar al servei de les Milícies Antifeixistes. Dídac Tarradell va ser ferit de mort pels trets d'un colpista gironí emboscat. Fou enterrat el 25 de juliol de 1936 enmig d'una gran manifestació obrera i popular de dol en un nínxol al cementiri vell de Girona. Antònia volia marxar també al front, però fou designada per ocupar-se de les noies de l'escola de les Carmelites que havien quedat soles.

Del 21 d’octubre de 1936 al febrer de 1937 fou regidora de Cultura i Propaganda del Consell Municipal de Girona. Fou la primera dona amb un càrrec en aquesta institució gironina, des del qual lluità contra l’analfabetisme i impulsà la millora de les condicions escolars i la renovació pedagògica.

Des del seu càrrec al Consell Municipal de Girona va posar en pràctica un nou sistema català d'educació, per mitjà del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU), basat en una pràctica pedagògica innovadora i progressista, inspirada en els principis racionalistes del treball i de la fraternitat; això va representar en la pràctica l'organització d'una escola pública i gratuïta per a tothom, l'ensenyament en català, la cura de la mainada i els principis higienistes i de salut i la igualtat d'oportunitats per als nens i nenes a través de la coeducació. Antònia tenia 23 anys i la seva tasca a favor de l'educació a Girona va fer que cap nen es quedés sense escolaritzar en un temps molt difícil.

Exiliada en el decurs de la Retirada de 1939, fou internada en diversos camps de concentració francesos. Exiliada primer a Tolosa de Llenguadoc (Occitània), després s'establí a Perpinyà (Rosselló), on la seva casa al carrer Printemps fou el centre de resistència de tots els seus amics del POUM. En aquells anys coneix Carmel Roca Baserba, dit Lluís Bosch, també militant del POUM, que tenia un fill de 4 anys i era orfe de mare. Es van unir i van recomençar una vida junts a Banyuls de la Marenda (Rosselló).

Als anys cinquanta s’establí amb el seu company a París (Illa de França), on exercí com a mestra de castellà i ambdós van fundar el Casal Català de París.

El 1976, amb el seu marit, Carmel Roca, van ingressar en el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) com molts altres antics militants del POUM.

El 1977 retornà a la ciutat Girona després de cofundar el 1976 el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-Congrés), junt amb el seu company Carmel, el seu germà Enric i altres antic poumistes –procedents del BOC-- passats a la socialdemocràcia conjuntament amb la gent del MSC i de l’antic FOC-FLP. Milità amb Carmel a l’agrupació de Girona del PSC-PSOE.

Amb Carmel Rosa publicà les memòries La llavor dels somnis  (2001). Va rebre un reconeixement a Catalunya per la seva trajectòria com a professora i a Girona li van posar el seu nom a un carrer de Girona. El 200 va obtenir el Premi Mestres 68 per la seva tasca en la renovació de la pedagogia catalana. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 2008 es va inaugurar la Biblioteca Pública Antònia Adroher a Girona per homenatjar la seva figura.