Desmantellament del Sistema Públic de Pensions
Les
diferents lleis de reforma del sistema de Seguretat Social quant a
Pensions, més enllà de garantir la consolidació del nostre sistema
públic, universal i solidari, han suposat la dinamitació del mateix.
La
Llei 27/2011 de Zapatero, pactada amb totes les forces polítiques i els
sindicats CC.OO i UGT, més la Llei 23/2013 reguladora del Factor de
Sostenibilitat i de l’Índex de Revaloració del sistema de Pensions de la
Seguretat Social, han suposat: la primera, una rebaixa --mitjana--
entorn del 20%, mentre que la reforma del 2013 sumarà una pèrdua
addicional del 15% per la reducció de la pensió mitjana nominal després
de la jubilació.
Encara
malgrat aquestes rebaixes significatives i, en conseqüència, una menor
despesa, els comptes de la Seguretat Social (que tenen pressupost propi)
vénen reflectint dèficit comptable (ingressos – despeses) a partir del
2011, situant-se a la fi del 2015 en 16.707 milions d’euros.
Aquest
dèficit comporta un apalancament de les polítiques de consolidació
fiscal, sent un dels factors en els comptes generals de l’estat
espanyol, que desvia els compromisos amb Brussel·les, enfrontant-se
aquest estat al següent dilema: o bé aplicar retallades en la despesa
(es parla de la xifra d’uns 14.000 milions d’euros en els exercicis 2016
i 2017), o bé pujar els impostos directes i/o indirectes per obtenir
majors ingressos.
La descapitalització de la Seguretat Social
El
que s’hagi hagut de tirar del Fons de Reserva (l’anomenada “guardiola”
de les pensions), no obeeix sinó a la greu caiguda dels ingressos via
cotitzacions (empresarials i treballadors/es), a les majors despeses de
l’Estat en haver d’abonar les cotitzacions en situacions de desocupació
(el que es va incrementar de manera espectacular a partir del 2011 i
fins al 2013), als menors ingressos per cotitzacions donada la
devaluació massiva dels salaris que es paguen als nous contractes a
partir de la reforma laboral del 2012 i a la major despesa de les i els
pensionistes que accedeixen a la situació de jubilació en aquests anys.
Els factors que expliquen la despossessió, el robatori i el camí al desmantellament del nostre sistema públic de Pensions:
1.
En primer lloc ens trobem que la gran destrucció de llocs de treball,
les hores extraordinàries no pagades i en conseqüència no declarades i
els contractes precaris, suposen una minoració d’ingressos de 32.966
milions d’euros.
2.
El mercat de treball: l’ocupació nova que es genera, els seus preus
salarials per sota dels 750 euros i les cotitzacions d’aquests, ha
entrat en un camp ple de mines, que fa créixer l’ingrés respecte a les
despeses, en taxes negatives. És a dir, s’ingressa gairebé 2 punts menys
del que es gasta en prestacions, mensualment. Les Tarifes Planes i les
exempcions de cotització empresarial (exempció de cotitzar fins als 500
euros), a més de les bonificacions a l’ocupació, permet deixar
d’ingressar 1.500 Milions d’euros.
3.
L’altra gran sagnia és el manteniment dels topalls màxims de cotització
i les rendes salarials que s’exoneren de cotitzar, que ascendeixen a la
friolera de 26.775 Milions d’euros.
4.
I, en el mateix sentit no reformador de tots els governs, és la no
equiparació de les bases mitjanes de cotització entre el REPTA (Règim
Especial de Treballadors Autònoms) i el Règim General, que sostreu
altres 7.000 Milions d’euros.
5.
Les subvencions per bonificacions de quotes de la Seguretat Social han
suposat 21.106 milions d’estalvi a les empreses, a canvi de crear
ocupacions precàries, inestables i barates.
6.
La retallada en la Llei de Dependència ha suposat, en quatre anys, des
que el PSOE “va acomiadar” a centenars de milers de cuidadores, la
pèrdua de 4.109 milions d’euros en cotitzacions.
Les
persones, totes: les pensionistes actuals i els milions de persones que
accediran a pensió abans o després, tenim l’obligació moral i material
d’impedir que ens segueixin robant i desposseint aquest Dret Essencial
per a una vida digna: la pensió pública suficient per tots i totes.
La MOBILITZACIÓ i el CONFLICTE SOCIAL és l’única garantia dels nostres Drets.
Perquè TENIM DRET A TENIR DRETS, cridem a tota la classe treballadora i a la majoria social a la MOBILITZACIÓ.
Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada