Cap dels 'tres Joves de Lleida' ingressarà a la presó

Concentració en suport als tres joves el passat mes de maig 

El Jutjat Penal número 1 de la capital del Segrià accepta parcialment el recurs presentat per les advocades del cas i disminueix les penes de dos dels acusats.  

El jutjat resol que no hi va haver irregularitats en les proves i testimonis presentats durant el judici, però sí que reconeix un error a l'hora d'identificar el delicte com a injúries i no com a amenaces. 

 

DIRECTA 21/10/2016 

Sònia Pérez 

Concentració a les portes del jutjat el dia que es va celebrar la vista del cas dels tres joves, el setembre passat 

El passat 6 de juny es va donar a conèixer la sentència condemnatòria pels Tres Joves de Lleida, la qual imposava penes de presó de sis mesos, dos anys i dos anys i quatre mesos pels tres acusats, respectivament. Segons aquesta, els dos primers joves, membres integrants de la Plataforma Presó=Tortura, no havien de complir condemna perquè no tenien antecedents penals que se sumessin a aquestes penes de menys de dos anys, però l'últim integrant sí que hagués hagut d'ingressar a un centre penitenciari. Els Tres Joves van ser processats l'any 2012 pels delictes d'obstrucció a la justícia i amenaces a un carceller, arran d'una protesta realitzada durant el judici contra el pres Juanka Santana.

Durant aquests últims mesos les advocades defensores van presentar un recurs d'apel·lació al Jutjat Penal número 1 de la capital del Segrià, en el qual demanaven la revisió del cas i l'absolució dels tres joves, ja que, segons aquestes, la condemna no estava fonamentada en proves vàlides.

En el recurs destacaven que no s'havia tingut en compte la presumpció d'innocència dels encausats, ja que "la condemna es va fonamentar exclusivament en el reconeixement fotogràfic dels acusats basat en les imatges extretes d'una càmera de seguretat que no permetia identificar amb claredat als intervinents".

D'altra banda, "aquestes imatges no van ser visualitzades durant el judici ni van comparèixer els Mossos d'Esquadra que les van proporcionar, com tampoc consta que fou respectada la cadena de custòdia". A més, segons la defensa, el funcionari de presons que va denunciar els joves "no va realitzar una descripció física prèvia dels autors quan va interposar la denúncia i no els coneixia amb anterioritat, fent aquest reconeixement quatre anys després dels fets". També destaquen que "en l'acte del judici oral tots els funcionaris del centre penitenciari que van ser cridats a declarar llegien o miraven alguna nota mentre feien la seva intervenció i que, inclús, el carceller denunciant va variar substancialment les seves declaracions al senyalar inicialment que un dels acusats únicament l'havia insultat i després en l'acte del judici oral afegint que també el va amenaçar". Per últim, les advocades del cas assenyalaven que els fets pels quals es va condemnar als Tres Joves "no es poden qualificar de delicte d'obstrucció a la justícia sinó com un delicte d'injúries, ja que no hi va haver cap element intencional per intentar influenciar en l'actuació processal del funcionari de presons denunciant".

Aquest dimarts 18 d'octubre s'ha fet pública la resolució del recurs d'apel·lació, en la qual es pot llegir que "el funcionari de presons va poder reconèixer als acusats per ser membres d'un col·lectiu de suport als presos i que, encara que no va proporcionar inicialment les dades d'identificació dels autors dels fets, això no resta fiabilitat al seu reconeixement posterior. La identificació es va fer un cop recollides les imatges de les càmeres de seguretat instal·lades a la zona on van ocórrer els fets i després que li foren mostrades les fotografies de diverses persones extretes dels arxius dels Mossos d'Esquadra. És a dir, que aquest reconeixement no va estar basat en les imatges de les càmeres de seguretat sinó en les imatges de l'arxiu policial".

Segons aquesta argumentació, el Jutjat número 1 de Lleida resol que no hi va haver irregularitats en les proves i testimonis presentats durant el judici, però sí que reconeix que hi va haver un error a l'hora d'identificar el delicte com a injúries i no com a amenaces. La sentència justifica que no es pot demostrar que la conducta de dos dels joves encausats (qui tenien les penes de presó més elevades) es portessin a terme amb ànims de coartar la llibertat del denunciant en la seva intervenció com a testimoni al judici de Juanka Santana i aconseguir així que modifiqués la seva declaració. Aquesta afirmació es basa en el fet que els insults comesos aquell dia no només es van realitzar a l'entrada del judici sinó també a la sortida, havent-se produït altres enfrontaments similars i "sense que això tingués l'objectiu de modificar l'actuació processal dels funcionaris que van declarar com a testimonis, entre ells el denunciant".

Aquesta resolució posa el punt final al cas dels Tres Joves de Lleida, ja que, tot i desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel jove amb la condemna més petita, conclou que els delictes d'obstrucció a la justícia han de ser substituïts pels d'amenaces, menys greus, i modificant d'aquesta manera la condemna dels altres dos acusats, rebaixant-la a sis mesos de presó per a cadascun. Aquest fet és especialment significatiu per a un d'ells, el qual, gràcies a aquesta rebaixa, ja no haurà d’ingressar en un centre penitenciari.