Aliats de Desokupa, a l'ombra

El gerent de la polèmica empresa de desallotjaments extrajudicials està vinculat al sector immobiliari i compta amb personal de control d'accés i de STM Seguridad per executar les seves intervencions en favor de grans empreses propietàries d'immobles  

DIRECTA 24/10/2016 

Blanca Todó  

Al fons a l'esquerra de la imatge Daniel Esteve i Daniel Leyva conversen a la porta de la finca de la Clota d'Horta-Guinardó durant l'intent de desallotjament per part de Desokupa 

Davant diversos mitjans de comunicació, l'empresari Daniel Esteve i el seu advocat German Plaza no han dubtat en defensar l'activitat de Desokupa com a "legal i necessària per a què les famílies que tenen els seus pisos okupats, després de pagar-los amb els estalvis de tota una vida, puguin recuperar-los". Segons Esteve, de les 70 actuacions de l'empresa a la península, el 95% dels casos s'han resolt amb èxit, sense denúncia i en menys d'una hora. No obstant això, n'hi ha almenys quatre que han fracassat: un ha acabat en una denúncia policial i un altre en una querella de l'Observatori DESC contra Desokupa.

Els quatre intents de desallotjament d'immobles efectuats per l'empresa que s'han pogut documentar han estat sempre sense ordre judicial i les finques pertanyien a grans propietaris o immobiliàries de compravenda, en cap cas a un particular o una família. Mk Premium, Norvet Property, Univness o Korsal Project són els propietaris que han contractat els serveis de Desokupa per intentar recuperar habitatges. 

Tot i això, en tres dels quatre casos la intervenció extrajudicial dels homes d'Esteve s'ha vist frustrada per l'actuació veïnal o policial. L'únic cas documentat en què Desokupa ha tingut èxit és el de Can Dimoni, l'immoble desallotjat el passat mes d'abril i on es va visibilitzar l'existència de l'empresa per primera vegada. En un primer moment, es tractava d'una gran finca abandonada i en ple procés de degradació al cor del barri de Gràcia de Barcelona, el districte de la ciutat que experimenta una major pujada interanual del preu de lloguer -prop d'un 31%, respecte a l'any passat per aquestes dates, segons el Idealista. Però l'endemà del desallotjament extrajudicial de Desokupa, la immobiliària Norvet Property, va anunciar un nou projecte: vuit exclusius apartaments de 45 a 100 m2 dotats de tecnologia intel·ligent, piscina i jardins a la planta baixa. 

En l'actual context de pujada de preus, als inversors els interessa desfer-se dels deutors ràpidament i aquí és on entra en joc una empresa com Desokupa. L'any 2015, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va comptabilitzar més de deu desallotjaments al dia a Barcelona i prop de 40 a Catalunya, unes dades que no inclouen els immobles desallotjats al marge de la justícia. 

Una pota i mitja al sector immobiliari 

Acte exclusiu a la nova seu d'Engel & Völkers a l'avinguda Diagonal de Barcelona amb l'elit immobiliària i empresarial de la ciutat 

Daniel Esteve, exporter de discoteca i lluitador d'arts marcials mixtes reconvertit en empresari com a gerent de Desokupa, compta amb una bossa de contactes influents. S'ha posat al servei, entre altres, d'empresaris del sector immobiliari com Simon Castella Hogbom, amb càrrecs al Banc Sabadell i administrador de la immobiliària Roof Capital, i de grans tenidors com Alon Younger, administrador de Norvet Property, que ostenta càrrecs a altres deu empreses del sector. El fons d'inversió va traspassar la propietat de Can Dimoni a la immobiliària, estant al corrent de què l'immoble estava habitat i, finalment, Norvet va contractar Desokupa per assetjar i posteriorment efectuar el desallotjament de la finca. 

Un altre exemple són els germans mediàtics Daniel i Sergio Leyva, propietaris del potent grup immobiliari MK Premium, que van contractar Desokupa per intentar desallotjar la finca La Clota, al districte d'Horta-Guinardó de Barcelona. Entre altres operacions, MK Premium ha gestionat la polèmica venda de l'edifici de Can Seixanta, al barri del Raval, com a intermediària entre la propietat Clamarc SL (del grup inversor alemany Jäger & Pachowiak) i l'Ajuntament de Barcelona, que finalment l'ha adquirit per sis milions d'euros.

Després de la intervenció de Desokupa a La Clota, frustrada per veïnes i grups de suport, MK Premium s'ha desvinculat de la finca i l'ha traspassat a l'advocat Marc Samaranch. Tot i així, les mateixes residents asseguren que "les vigilàncies per part de matons no han parat des d'aquell dia".

Convençut que la seva activitat no comporta cap incompatibilitat legal, Esteve ho ha transmès públicament a través de l'advocat Germán Plaza, fundador de l'assessoria jurídica Plaza Legal. Alhora, el lletrat també té un peu dins el sector immobiliari, com a conseller delegat a la immobiliària Sanboal, on comparteix càrrec amb altres empresaris del sector turístic, que alhora tenen participació a la Fundació de La Caixa. Diversos familiars de Plaza vinculats a Sanboal també ostenten càrrecs de consellers al sector immobiliari en empreses turístiques i hoteleres de tota la península i les Illes Canàries.

El passat 3 d'octubre, l'advocat de Desokupa apareixia en un acte exclusiu amb l'elit immobiliària i empresarial reunida a l'Avinguda Diagonal de Barcelona, a la nova seu d'Engel & Völkers. L'empresa és un dels gegants mundials en el sector en la intermediació d'immobles d'alt standing, amb especial presència a Barcelona, i agrupa 1.200 propietats i 250 agents immobiliaris.

Tot i que ara està extingida, Esteve també ha estat propietari d'una immobiliària. El 2012 va comprar l'empresa Newton Innova SL a Raúl Pons Serraclara, testaferro amb més de 900 vinculacions amb empreses del sector. La societat es dedicava a la compravenda de finques rústiques i urbanes, i a la promoció, construcció i altres operacions de caràcter immobiliari.

Com a testaferro, Serraclara va fundar Antartic Vintage l'any 2012 que, amb Manuel Bravo Solano com a administrador, esdevindria dos anys més tard l'empresa propietària del Banc Expropiat de Gràcia. A més de les dimensions del conflicte, el cas va evidenciar un procés especulatiu iniciat des de l'abandonament de l'oficina, la posterior compra del local per part de l'empresa per prop de 80.000 €, coneixedora de què estava okupada i el pagament secret d'uns 65.000 € per part de l'exalcalde convergent Xavier Trias cap a Solano per a evitar un nou efecte Can Vies a Gràcia si el Banc era desallotjat. Quatre anys després d'aquesta compra, el nou Ajuntament de Barcelona en Comú va sondejar Antartic Vintage per conèixer el preu del local i valorar si podia comprar-lo i municipalitzar-lo. El preu de compra havia augmentat fins a 800.000 euros. 

STM Seguridad o com repartir-se el pastís immobiliari 

Captura de pantalla del web de STM Seguridad 

Quan Desokupa actua no ho fa sola. En moltes ocasions, com en els fets del carrer de la Cera del barri del Raval, actua amb STM Seguridad Integrada. Tot i la denominació comercial, l'empresa titular s'anomena Soluciones Técnicas del Metal i s'encarrega de la fabricació i instal·lació de portes 'antiokupes', construïdes totalment d'acer i amb panys de seguretat a la seva factoria a Barberà del Vallès. En color negre-mate, el seu preu oscil·la al voltant dels 1200 euros. A banda de Desokupa, el 90% del seus clients no són particulars, sinó ens com la Sareb, l'Instituto de la Vivienda de Madrid (IVIMA) i els fons d'inversió, segons va confirmar el responsable comercial de l'empresa Juan Carlos Parra al portal Libre Mercado. 

L'empresa ho té clar i per promocionar la instal·lació de les seves portes desgrana un pressupost a la seva pàgina web, en què compara els costos d'una ocupació de 18 mesos de mitjana i l'opció de pagar un lloguer en 18 quotes per una porta estàndard.

Un equip de STM en una intervenció d'urgència per tancar sis habitatges 

Segons el registre mercantil, Ana Duran Curado és l'administradora única de l'empresa, i des de l'any 2011, a més de STM, és administradora d'altres dues empreses del sector immobiliari: Nova Andur Investment i Durdel S.L.

L'octubre de l'any passat, atès el creixement de l'empresa, STM va obrir una delegació a Madrid, domiciliada al municipi d'Alcorcón. Segons el registre mercantil, l'administrador únic de STM Seguridad Madrid és Juan José García García, que, alhora, és apoderat també de diverses immobiliàries i d'entitats bancàries com Banco Popular, BBVA o Bankia, entre d'altres. Es dóna la circumstància que és precisament Bankia la que ostentava la titularitat dels immobles del carrer de la Cera al barri del Raval de Barcelona i Pacs de Penedès, fins un mes abans dels intents de desallotjament de Desokupa. Aleshores, la filial immobiliària del banc ja havia traspassat els habitatges amb okupants a l'interior a les empreses de compravenda UNIVNESS i KORSAL PROJECT, respectivament.

El passat 1 d'octubre, la immobiliària UNIVNESS es va veure implicada en un nou cas d'assetjament i d'intent de desallotjament sense ordre judicial. En aquesta ocasió, al carrer de Sant Climent del Raval. Segons publicava al seu blog l'Assemblea Raval, l'immoble va viure una estratègia similar a la dels dos immobles, originalment de Bankia: un mes abans de l'intent de desallotjament, va ser traspassat pel BBVA. Operaris de STM van intentar instal·lar una porta antiokupes, però l'arribada dels Mossos d'Esquadra va frustrar els seus plans.  

Control d'accés extralimitat de funcions 

Mató de Desokupa amb l'identificatiu de control d'accés durant l'intent de desallotjament a Pacs del Penedès 

En les diferents intervencions de Desokupa, a més de STM, també ha fet acte de presència diverses persones uniformades amb el distintiu Control d'accés, i moltes han impedit el pas a l'immoble en procés de desallotjament, com si es tractés d'una discoteca.

El Departament d'Interior defineix aquest personal com "les persones que exerceixen les funcions d'admissió i control d'accés del públic a l'interior de determinats establiments o espais oberts al públic com espectacles musicals, culturals o activitats recreatives". Tot i així, en les diferents intervencions de Desokupa documentades, el personal ha assumit el control d'accés a la via pública, en escales de veïns i en domicilis particulars. En el cas de Pacs del Penedès, Esteve inclús va canviar el pany i va accedir a l'interior de l'habitatge de Marta Domènech –la resident que no era a l'immoble en aquells moments– i la va trucar des del menjador per avisar-la que no tornés a casa.

Diversos col·lectius veïnals com l'Assemblea Raval (AR) han denunciat les tasques de controladors d'accés contractats per Daniel Esteve: "Normalitzant aquestes pràctiques correm el risc de delegar les funcions dels funcionaris de l'estat en mans d'una empresa de porters de discoteques", apuntava en una entrevista a El Confidencial el membre de l'AR Toni Sales.

La Direcció General d'Administració de Seguretat és l'òrgan competent per expedir el carnet i el distintiu professional com a personal de control d'accés. Entre els requisits, l'aspirant ha de superar una formació de seixanta hores i una prova de selecció, on acrediti els coneixements i la capacitat necessària per exercir la funció. 

Paramilitars i extrema dreta integren una empresa que executa desallotjaments extrajudicials

L'escamot de Desokupa va efectuar el desallotjament de Can Dimoni extrajudicialment i amb la tolerància dels Mossos d'Esquadra

Una campanya denuncia la connivència entre una immobiliària de pisos d'alt standing i Desokupa, una 'empresa de desallotjaments' formada per milicians de l'Europa de l'est i lluitadors d'arts marcials. 
Els membres de l'escamot són identificats pels Mossos, amb els que dialoguen tranquil·lament i als que els entreguen una targeta "d'empresa" amb telèfon i direcció web: Desokupa. 
La propietat de Can Dimoni va passar de la SAREB al fons d'inversió Roof Capital S.L. que la va vendre a principis d'any a Norvet S.L. per fer pisos de luxe. 
Desokupa i Morosos Bcn tenen en comú a Daniel Esteve, detingut l'any 2008 i conegut com "el Segurata", per la seva tasca professional en el món de la seguretat privada a sales de festa de Barcelona i Eivissa. 
Navas va ser condemnat per intent d'homicidi en una causa oberta arran de la pallissa a tres joves redskins i l'apunyalament a un d'ells al metro de Camp de l'Arpa, l'octubre de 2006, quan encara era menor d'edat.  

Més informació »

 

Una dècada de mercenaris al servei de l'especulació

Els membres de l'escamot de Desokupa Ernesto Navas i Jivko Ivanov van anar a fer-se una fotografia davant de Can Dimoni l'endemà del desallotjament

Els fets de Can Dimoni no són nous ja que si repassem l'hemeroteca trobem incidents similars entre els anys 2006 i 2010 a la ciutat de Barcelona i als municipis de Terrassa i Sabadell. 
Al número 107 de la Directa, l'octubre de l'any 2008, ja es parlava del sorgiment d'escamots que havien desallotjat violentament diferents espais okupats a Barcelona. 
Segons fonts de la Conselleria d'Interior de l'època, es va detenir a un Mosso que actuava amb altres agents de seguretat per treure un sobre-sou fent xantatges i desallotjaments. 

Més informació »