Paramilitars i extrema dreta integren una empresa que executa desallotjaments extrajudicials

L'escamot de Desokupa va efectuar el desallotjament de Can Dimoni extrajudicialment i amb la tolerància dels Mossos d'Esquadra

Una campanya denuncia la connivència entre una immobiliària de pisos d'alt standing i Desokupa, una 'empresa de desallotjaments' formada per milicians de l'Europa de l'est i lluitadors d'arts marcials. 
Els membres de l'escamot són identificats pels Mossos, amb els que dialoguen tranquil·lament i als que els entreguen una targeta "d'empresa" amb telèfon i direcció web: Desokupa. 
La propietat de Can Dimoni va passar de la SAREB al fons d'inversió Roof Capital S.L. que la va vendre a principis d'any a Norvet S.L. per fer pisos de luxe. 
Desokupa i Morosos Bcn tenen en comú a Daniel Esteve, detingut l'any 2008 i conegut com "el Segurata", per la seva tasca professional en el món de la seguretat privada a sales de festa de Barcelona i Eivissa. 
Navas va ser condemnat per intent d'homicidi en una causa oberta arran de la pallissa a tres joves redskins i l'apunyalament a un d'ells al metro de Camp de l'Arpa, l'octubre de 2006, quan encara era menor d'edat.  



DIRECTA 28/06/2016  
Blanca Todó 

Targeta d'empresa repartida el dia del desallotjament de Can Dimoni

Dijous 14 d'abril de 2016 al número 20 del carrer Josep Torres, al cor de la Gràcia gitana. 4 de la tarda. Un grup de vuit homes corpulents, acompanyats d'un paleta i un manyà, foraden i serren amb una radial la porta d'accés d'aquest immoble construït l'any 1892, catalogat com a patrimoni històric, abandonat durant anys i okupat per un grup de joves el mes de juliol de l'any passat quan estava en estat de degradació. 
L'escamot ha vigilat i esperat que no hi hagués ningú a l'edifici per a accedir-hi. Un cop dins procedeixen a la vandalització d'envans i mobiliari de les estances principals, lavabos i cuina. Grups de suport i una vintena de veïnes es mobilitzen ràpidament i es personen davant de la finca per a impedir-ne l'enderroc. Ho aconsegueixen, en part. El grup d'homes surt de la finca i es planta a la porta de l'edifici fins que arriben quatre furgonetes de la ARRO dels Mossos d'Esquadra, dues patrulles de la Guàrdia Urbana i dues més de Mossos, així com els bombers. Aquests darrers, entren a comprovar l'estat de l'edifici, al que "desaconsellen" accedir-hi. Els membres de l'escamot són identificats pels Mossos d'Esquadra, amb els quals dialoguen tranquil·lament i a qui entreguen una targeta "d'empresa" amb telèfon i direcció web: Desokupa. 
Segons es va piular des del compte de Twitter de Gràcia Viva aquella tarda, "la complicitat de la policia amb els matons ha estat constant. Somriures i secrets a cau d'orella". Els homes s'esperen a la cantonada i les okupants són autoritzades a retirar de l'interior les seves pertinences. Poc després, uns operaris tapien la porta a l'espera que comencin les obres de rehabilitació de l'edifici, promogudes per la immobiliària Norvet Property, propietària de l'immoble que l'endemà dels fets va anunciar el futur projecte al seu web.
Arran d'aquests fets s'engega la campanya STOPDESOKUPA, impulsada per veïnes i activistes, i amb l'objectiu de "visibilitzar i combatre la contractació de matons per part de propietaris especuladors", així com "fer un seguiment d'aquestes pràctiques i frenar-les de forma col·lectiva". Mitjançant el blog, un altre dels objectius que plantegen és el de generar un espai de denúncia d'aquestes actuacions i els seus responsables.

La propietat immobiliària 

Daniel Esteve, exmembre de Morososbcn, el passat 14 d'abril al desallotjament de Can Dimoni

"A Norvet ens prenem al peu de la lletra la dita: 'Voler és poder'. Quan creiem en un projecte el fem realitat. I l'animem a què faci el mateix. Busqui l'habitatge que més li convingui i faci'l seu; nosaltres farem tot el possible per ajudar-lo a aconseguir-ho". Així es presenta en el seu lloc web l'immobiliària Norvet S.L., administrada per l'executiu Alon Younger, una empresa especialitzada en la rehabilitació "d'edificis singulars" des de l'any 2013. "Com que ens agrada Barcelona volem preservar els llocs que li donen caràcter. Aportem al mercat el carinyo i la delicadesa que necessita un edifici amb encant", manifesten des del web. 
Segons la llegenda que plana al barri, l'edifici de Can Dimoni va ser batejat així pel veïnat després que Agustí Atzeries, propietari de la finca l'any 1900, s'arruïnés en mig de la remodelació de l'edifici i fes un pacte amb el dimoni per a aconseguir diners i enllestir l'obra. A Atzeries li va tocar la loteria i va decidir -en contra de l'opinió del veïnat- omplir la façana amb caps de diables que encara perduren intactes.
En mans de la Sareb, l'edifici va ser adquirit pel fons d'inversió Roof Capital S.L. amb l'objectiu de fer-hi pisos de luxe. L'empresa, dedicada a la compravenda d'edificis i abanderada pel seu administrador, Simón Castellá Högbom, també directiu del Banc Sabadell, va traspassar-ne la propietat a Norvet S.L. a principis d'any.
És al voltant del mes de desembre quan les residents de l'edifici van denunciar l'oferiment de diners, les intimidacions, amenaces i vigilàncies a les quals estaven sent sotmeses per part d'individus presumptament enviats per la propietat. Aquestes pràctiques, iniciades per Roof Capital quan ostentava la titularitat, van trobar continuïtat quan la finca va passar a mans de Norvet S.L.. Un dels habitants afirma que el mateix Alon Younger va visitar un dia els voltants de la casa per a intentar parlar amb les okupants. Aquestes pràctiques "intimidatòries i agressives" es van mantenir fins a l'execució del sorpresiu desallotjament el passat 14 d'abril. Alguns integrants de l'empresa Desokupa, que no consta al registre mercantil, han residit temporalment en un mòdul prefabricat a l'interior de l'edifici, vetllant des del desallotjament fins al començament de les obres.

L'escamot de Desokupa  

L'escamot de Desokupa a la porta de Can Dimoni el passat 14 d'abril 

Aquest escamot format per vuit homes corpulents va entregar una targeta d'empresa -amb un número de mòbil i una direcció web- als Mossos que es van personar el dia del desallotjament. A la pàgina, així com al portal digital Milanuncios.com, es pot llegir: "Desokupa. Empresa especialitzada en desocupacions de pisos ocupats a la força i sense contracte de lloguer, mètodes legals, en menys de 72 h recuperem l'habitatge, a tota la península. Eficàcia en més del 90 per cent dels casos". 
Un anunci amb un estil i reminiscències que recorden al que es podia llegir l'any 2009 al mateix portal: "Morosos Bcn. Grup de professionals amb més de 20 anys d'experiència en el sector. Som especialistes en la gestió de cobraments impagats, deutes i fraus. Utilitzem mètodes ràpids i expeditius i comptem amb una assessoria jurídica especialitzada en impagaments. Cobraments expeditius, inclús sense factura i en diner B, no importa l'antiguitat, utilitzem tècniques pròpies de garantida eficàcia, amb ètica i dins de la legalitat". 
Ambdós negocis tenen en comú el nom de Daniel Esteve. D'una banda, el seu número de telèfon apareix com a contacte al web de Desokupa. De l'altra, Esteve va ser detingut en una operació policial a Castelldefels contra Morosos Bcn l'any 2008. Entre els cercles policials era conegut com el Segurata, per la seva tasca professional en el món de la seguretat privada a sales de festa de Barcelona i Eivissa, segons va informar El Periódico. 
Arran de la denúncia que van interposar diverses persones "coaccionades brutalment" –des de Figueres fins a València– per membres de Morososbcn, la unitat de segrestos i extorsions dels Mossos d'Esquadra va iniciar una investigació dirigida pel Jutjat d'instrucció 3 de Gavà. El 4 de novembre de 2008, el Grup Especial d'Intervenció (GEI) dels Mossos va dur a terme l'operació per a detenir Esteve, acusant-lo dels càrrecs de detenció il·legal, vexacions, amenaces i associació il·lícita. Més enllà de les detencions, aquesta actuació policial va transcendir per la condemna d'un any de presó i un d'inhabilitació que va rebre un dels agents que van participar a l'operatiu. La sentència condemnava l'agent per destrossar-li amb una granada atordidora el testicle dret i part de l'altre a Antonio Coscolín, company de Daniel Esteve aquella nit.

Gimnasos, arts marcials i extrema dreta 

Ernesto Navas al programa Entre Línies, al gimnàs i al desallotjament de Can Dimoni 

Anys després, aquest lluitador de Mixed Martial Arts (MMA) i exporter de discoteques ha constituït l'empresa d'esdeveniments La Isla Fighting Championship S.L., organitzadora de l'International Fighting Championship. La cinquena edició d'aquesta vetllada de combats, celebrada al pavelló de la Vall d'Hebron el passat 15 de maig, va aplegar lluitadors internacionals de disciplines com les MMA, K-1, Muay Thai i boxa. 
Poques setmanes abans de la cita esportiva, diversos testimonis presencials situen a Esteve dirigint a la resta de membres de l'escamot que van participar en el desallotjament de Can Dimoni, assignant-los posicions i funcions. Tanmateix, els testimonis asseguren que Esteve li va recomanar a un membre de l'empresa propietària de Can Dimoni, present a les immediacions de la finca, que contractés "a un altre comando, ja que amb els homes que té disponibles no sap si podrà defensar l'edifici durant la nit".
Alguns dels integrants del grup apareixen en fotografies publicades a Facebook durant els seus entrenaments a gimnasos d'arts marcials de Barcelona i Castelldefels. Un d'ells, Ernesto Navas, ha estat reconegut per diversos testimonis presents al desallotjament de Gràcia, després de visionar un antic capítol del programa Entrelínies de TV3, en un monogràfic emès el febrer de 2008 anomenat "Violència controlada". En aquest document audiovisual, TV3 el definia com un "expert en baralles". 

Ernesto Navas en una instantània després de perdre un combat durant un campionat

Navas reconeixia la seva implicació en baralles i afirmavaue "a les baralles t'ho passes bé", tot i afegir que després de casar-se i tenir una criatura va decidir "canviar de vida". Navas va ser condemnat per intent d'homicidi en una causa oberta arran de la pallissa a tres joves redskins i l'apunyalament a un d'ells al metro de Camp de l'Arpa, l'octubre de 2006, quan encara era menor d'edat. És per això que, segons testimonia en el mateix documental, va complir dos anys i dos mesos en llibertat vigilada. Posteriorment viuria una "reinserció social" gràcies al programa de lluitadors marginals impulsat per l'excampió mundial de Muay Thai, Chinto Mordillo, al seu gimnàs Meguro Roquetes de Nou Barris. 
En algunes de les fotografies d'aquest gimnàs, Navas -altrament conegut com a Perro de peleà- presenta un gran tatuatge amb una esvàstica nazi a mode de braçalet i un altre amb un prominent "Rudolf Hess" als abdominals, en honor a l'històric dirigent de l'Alemanya nazi. En el mateix gimnàs, tancat des de fa dos anys, van coincidir membres de l'actual escamot Desokupa. Entre ells, Daniel Esteve i el seu company d'entrenaments, el Comandant Jivko Ivanov. 

El triangle txètnik 

Jivko Ivanov a Europa de l'Est, un gimnàs de Barcelona i durant el desallotjament de Can Dimoni

Ivanov, present el dia del desallotjament de Can Dimoni, rep un sobrenom militar com a conseqüència de la seva implicació en els conflictes armats de Kosovo, lluitant contra la independència del país, o a la recent guerra civil a Ucraïna, vinculant-se a batallons en suport del bàndol prorús favorable a l'escissió de Crimea. Ivanov és simpatitzant del moviment antiislàmic europeu Stop Islamisation of Europe (SIOE), així com militant de l'organització armada búlgara Alba Ortodoxa. 

Jivko Ivanov (esquerra) i Bratislav Živković (dreta) posen fortament armats

Alba Ortodoxa s'inspira i identifica amb els txètniks, un grup paramilitar nacionalista serbi que va lluitar a la Primera i la Segona Guerra Mundial contra croates i musulmans, alemanys nazis i comunistes partisans. Anys més tard, els txèniks la seva identitat es van recompondre i van participar en la guerra dels Balcans defensant "la puresa ètnica de la gran Sèrbia". Actualment, aquesta organització està liderada per Bratislav Živković, amb qui Ivanov manté una estreta relació de camaraderia, tal com es desprèn d'una sèrie de fotografies a on posen com a companys d'armes. 

Bratislav Zivkovic posa a cara descoberta amb tot l'escamot paramilitar "Jovan Sevich"

Živković també es vanagloria d'haver participat en les guerres de Kosovo i Bòsnia i combatut, des de l'inici del conflicte, a l'est d'Ucraïna i Sebastopol (Crimea) amb una altra facció txèttnik armada, el batalló Jovan Shevich, format per uns 200 voluntaris que donen suport al bàndol prorús. L'agost de 2014, aquest batalló es va atribuir la mort de 23 soldats ucraïnesos, així com "l'apropiació de nombrosos vehicles armats de l'exèrcit ucraïnès". Živković, personatge que apareix amb freqüència a la premsa búlgara i sèrbia, al·lega que "tornem els favors als russos que van lluitar amb els serbis a la guerra de Iugoslàvia. Tenim sang eslava comuna i la fe ortodoxa", va afirmar en una entrevista. 

Pavel Chernev amb boina, Zivkovic a la seva esquerra i Ivanov sostenin la pancarta a l'extrem dret de la imatge

Finalment, junt amb aquest líder ortodox, un tercer personatge tanca el triangle amb el qual Ivanov també compartia afinitat i espai polític. El candidat a la presidència de Bulgària Pavel Chernev.
Entre d'altres, Chernev va ser membre del moviment SIOE i d'Attack, partit nacionalista, xenòfob i tradicionalista búlgar, alhora que membre d'Alba Ortodoxa. Ivanov, Zivkovic i Chernev apareixen en diverses instantànies penjades a la xarxa l'any 2013.  
En essència, aquesta constel·lació de partits i organitzacions mantenen posicions en política econòmica properes al comunisme, mentre que en l'esfera social i nacional defensen un model tradicionalista, de culte ortodox cristià, així com l'antieuropeisme i l'odi contra els pobles romanès, jueu i musulmà. Chernev va morir d'un atac cardíac l'any 2014, quan liderava el Partit de la Llibertat a Bulgària (Svoboda).