dissabte, 10 de setembre del 2016

Quatre hotels gestionen les empreses de José Luis Velasco, establert fa molts anys a Lloret de Mar

El denuncien per vendre llits al mateix temps a dos operadors. 
Una agència manté que va pagar al gener per l'ocupació de l'hotel Marina Savoy i a l'estiu es va trobar que ja estava ple. 





TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 10/09/2016 
Lloret de Mar (La Selva marítima).- 

Llegim en la premsa convencional el fet definitiu que demostra que no solament Lloret de Mar (la Selva marítima) també a nivell de la Costa Brava hi ha empresaris pocavergonyes que mostren el rostre real de les seves marques d’atracció del turisme de masses. Així, a banda de tenir una ordre de llançament de l’hotel Savoy prevista pel dimecres 14 de setembre per manca de pagament del lloguer, un operador turístic també ha denunciat l’empresari hoteler José Luis Velasco perquè, segons afirma, va vendre el doble de llits al Marina Savoy, a dos operadors diferents. Segons fonts d'aquest operador, que esmenta la premsa, al mes de gener, quan el Marina Sand --llavors Selvamar-- va passar a mans de Velasco, la seva agència va pagar per garantir un nombre determinat de llits durant la temporada turística a l'hotel. Segons explica, però, l'empresa que gestiona Velasco se'ls va vendre també a un altre operador. “Va prohibir l'entrada dels nostres clients a l'hotel en ple mes d'agost, quan hi havia un cent per cent d'ocupació a Lloret”, explica a la premsa aquest empresari turístic.
D'altra banda, ahir al llarg del matí els dos hotels de Velasco que encara quedaven oberts van anar-se buidant arran de l'ordre de tancament de l'Ajuntament de Lloret, fins que a dos quarts d'onze ja no hi havia clients. Els empleats --uns 130-- van arribar a un acord amb l'empresa, i el contracte se'ls acaba avui. Un cop hagin exhaurit els dies de vacances, dies festius acumulats i de lliure disposició, aniran a l'atur. El president del Comitè d'Empresa, José Luis Sánchez, va dir ahir que no s'esperaven que la situació fos tan greu, malgrat que de vegades cobraven tard. Va confirmar, a més, que hi havia problemes d'abastiment de vegades pels impagaments de l'empresa, amb productes tan bàsics com ara l'aigua. Els altres dos hotels que gestionava Velasco eren el Sun Village i el Mediterranean Sand. Cap d'ells té ara llicència d'activitats, ja que l'Ajuntament les va retirar arran del frau. Els quatre hotels tenien capacitat per a unes 1.300 persones, i el més gran és el Marina Sand, que té 236 habitacions --per aproximadament 500 persones--.  

«Costas las de Levante, playas las de Lloret» 
«Costas las de Levante, playas las de Lloret», es tracta d'un molt conegut vers de l'òpera ‘Marina’, el llibret de la qual va escriure, a mitjan segle XIX, l'autor osonenc Francesc Camprodon i Lafont. També és força conegut el brindis del tercer acte, aquell que diu: «A beber, a beber, a ahogar / el gripo del dolor, / que el vino hará olvidar / las penas del amor». Això és el hauria de cantar l’alcalde de Lloret de Mar i d’altres ajuntaments de la Costa Brava, una marca de 1903 --cinc anys abans de l’escrit de Ferran Agulló al diari ‘La Veu de Catalunya’ el 12 de setembre del 1902-- copiada i difosa pel fotògraf Josep Esquirol del poeta mallorquí Miquel Costa i Llobera (natural de Pollença, havia dedicat a la ribera tramuntanenca de l’illa de Mallorca un poema intitulat ‘Costa Brava de Mallorca’, que inclogué en el seu llibre ‘Tradicions i fantasies’) pel tros d’Empúries a les Medes un dia que després de fer una volta en bot pe la mar de les penyes del Montgrí uns escalencs van fer un dinar a la barraca del racó de llevant de la platja de Montgó en el límit de l’Escala, Alt Empordà) amb Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Però, el llibret ‘Marina’ és anterior al rebombori Costa Brava i ara resulta que ambdues marques s’enfonsen a causa del seguit de disbarats que hi ha a Lloret de Mar (implantació de màfies russes i de l’antiga URSS en general, afer Xavier Crespo, hotels regentats per Velasco, turisme de borratxera i salts mortals de balcons). Probablement en el gran èxit que va tenir, en el seu moment, l’òpera ‘Marina’, esdevinguda després sarsuela, hi hauríem de buscar l'inici de tots els mals de Lloret i de la Costa Brava en general. El que passa és que Lloret de Mar n'és el paradigma fundacional i, si algú en dubtava, aquests darrers dies i mesos hi ha la confirmació definitiva. Ja ens perdonarà la bona gent de Lloret, tots aquells que pateixen en primer grau la deriva del seu municipi turístic, engolit per tots els mals de la nostra època de decadent capitalisme --sistema que potser ja es troba en malaltia terminal des d’aquesta segona gran depressió mundial--, però les veritats no han de fer mal. el primer que ha d'assumir amb responsabilitat aquest tema és l'Ajuntament de Lloret de Mar. L'altre dia el seu alcalde es queixava del “mal moment” que havia escollit la companyia elèctrica per tallar la llum als hotels afectats pel frau. Dies després es va saber que aquests mateixos hotels deuen a l'Ajuntament més de 450.000 euros d'impostos i taxes. La marca Lloret de Mar a la qual al·ludia l'alcalde, és una marca tacada definitivament per massa xacres. Qualsevol tècnic d'imatge els recomanaria canviar immediatament el nom del municipi, de la mateixa manera que fan els partits polítics – com va fer el stalinisme domèstic amb la caiguda del Mur de Berlín (Iniciativa) com ara fa el pujolisme pels afers Pujol (PDC)-- o alguna marca comercial, i sempre poden organitzar una consulta, a la qual poden convidar --sobretot-- alguns empresaris hotelers, perquè, tal com s'ha vist, d'imaginació no els falta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada