La primera Fira de les Merdes de Catalunya visibilitza la polèmica dels abocadors de dejeccions porcines i omple el petit poble urgellenc de la Figuerosa de veus rebels en defensa del territori
DIRECTA 23/09/2016
Sílvia Abadia
Unes quatre-centes persones van omplir de vida i lluita el petit poble de l'Urgell el passat dissabte, 17 de setembre. La jornada, impulsada des de la Plataforma Salvem els Plans de Conill, es va dedicar a visibilitzar els conflictes que generen els abocadors de purins i de residus industrials que són conseqüència dels sistemes productius als Països Catalans. Disset entitats de tot el territori català van participar-hi donant a conèixer els perjudicis ambientals que pateixen les comarques catalanes i els seus habitants, així com proposant alternatives.
Entre l'humor i la indignació, i amb un leit motiv tan escatològic com la merda com a eix central, la jornada de lluita va comptar amb activitats de tota mena: xerrades i taules informatives, jocs com un concurs de "llançament de merdes", teatre, una performance i concerts. La plaça del petit poble de la Figuerosa (que pertany al municipi de Tàrrega) es va omplir de "merdes" elaborades amb materials plàstics a mode decoratiu, pancartes, paradetes informatives i tota una exposició d'orinals i vàters repartida per tots els racons. Un carretó amb una tassa de vàter com a seient i carregat d'infants anava passejant per tot el poble accentuant el to sarcàstic i alegre del dia. Al mig de la plaça s'hi va situar un petit escenari coronat per un excusat, des d'on es farien les intervencions i part de les xerrades.
Al voltant de 2/4 d'1 del migdia, membres del comitè organitzador es van asseure al vàter per donar el tret de sortida a la Fira de les Merdes de Catalunya. No van ser els únics, ja que seguint amb la mateixa línia, els diferents participants vinguts d'arreu van anar asseient-se a sobre de l'excusat donant continuitata al matí amb el que es va anomenar Mostra Catalana de Merdes Variades.
Un punt de trobada per a moltes lluites
En qüestió de dues hores, es van visibilitzar una Catalunya "enmerdada" i afectada per una gestió de residus conflictiva. Des de l'Empordà es va denunciar la contaminació d'aqüífers i reserves d'aigua a causa de la gran quantitat de purins generats pel sector porcí i utilitzats després com a adob. La contaminació de l'aire produïda per la planta petroquímica també va estar present de la mà d'un participant de les comarques del Camps de Tarragona, però també per un assistent de Juneda, que va denunciar el projecte de construcció d'una planta incineradora en aquesta localitat de les Garrigues, que funcionaria amb la combustió de residus industrials i urbans de l'àrea metropolitana de Barcelona, entre d'altres. Per últim, un activista del Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA), va posar donar una perspectiva històrica sobre les crisis i els intents de regularitzar les polítiques industrials a Catalunya per aconseguir una gestió de residus no més respectuosa amb el medi ambient.
Durant la tarda, una taula rodona anomenada La Ramaderia Industrial i les seves merdes, va ser l'activitat amb més continguts. Amb els col·lectius d'IPCENA, Lluçanès Viu, Justícia Alimentària Global i la Plataforma Salvem els Plans de Conill, i el grup de Defensa del Ter, es va tractar el model productiu de la ramaderia industrial des de diferents perspectives i es va parlar també de models econòmics i de producció alternatius.
L'acte va començar amb una explicació del procés de lluita contra la instal·lació de l'abocador de residus agropecuaris a Ossó de Sió, situat al Pla de Conill (a la mateixa comarca de l'Urgell), en una àrea protegida declarada Zona d'Especial Protecció d'Aus (ZEPA). "El pla d'usos d'aquesta zona no permet el funcionament de la planta segons la normativa vigent, però el projecte continua", explicava Miquel Rodríguez, que també denunciava la passivitat de les institucions polítiques. En consonància, Eva Boixader, exalcaldessa de Lluçà, confessava: "Si alguna cosa m'he adonat en aquests dotze anys, és que realment l'administració –que és la gran culpable que passin aquestes coses– no vetlla prou pel bé comú, i dóna prioritat i molts avantatges a aquestes grans empreses que realment miren per elles". I continuava: "Els ajuntaments tenim moltes competències per fer moltes coses pel que fa a residus, no cal que ens les vinguin a dir els de dalt".
Les temàtiques de la taula van anar més enllà, qüestionant temes com el model productiu agrícola i la ramaderia industrial i proposant alternatives de producció més familiars i sostenibles amb l'entorn. "La ramaderia integrada és que abans el pagès tenia cinquanta porquets i els seus fems se n'anaven a la terra, on es cultivava el menjar i era tot un cicle", explicava Ginesta Mary, del Grup de Defensa del Ter. "Avui en dia les granges que estan fent són indústries de producció de carn barata", exclamava. Ester Comas, de Justícia Alimentària Global, alertava en la mateixa línia de la manca de sobirania alimentària i de consciència de la població: "El típic anunci de Casa Tarradellas pot fer molta gràcia a Barcelona, però convidem a tothom a venir a Vic i veure realment com és".
Poca gràcia però molt riure
Tot i la poca gràcia que els va fer a les assistents adonar-se de la quantitat "de merda" que es genera a moltes comarques catalanes, l'organització havia pensat un conjunt d'activitats lúdiques per tal que totes les participants poguessin riure una bona estona. Per una banda, una performance anomenada El senyor Pijuan i la seva Bonamerda, en la qual un grup de gent del poble va fer una paròdia de l'impulsor de l'abocador de purins que es vol construir a Ossó de Sió. Entre les rialles de les espectadores, el protagonista va aparèixer amb un tractor carregat de merda venent-la al poble com "la millor merda de Catalunya".
El sarcasme va continuar amb l'entrega de premis Detritus Podentus, que es van atorgar a Josep Maria Pijuan (promotor de la planta) i a Joan Eroles, l'actual Alcalde d'Agramunt, poble on ja hi ha un abocador i es vol construir una incineradora de residus urbans i industrials. "Això és com als Óscars de Hollywood, està tot manipulat", reia un dels organitzadors. Abans de caure el fred de la nit, i de començar un seguit d'actuacions musicals --amb Pau Riba, Tal Com Som i Dj Defekus-- es va procedir a "La Gran Cagada", una de les activitats més esperades. Un dels organitzadors, envoltat de tres companys amb careta de porc, es va asseure sobre el vàter i va començar a recitar un manifest que "es cagava en tot". "Ens caguem en l'abocador de purins dels Plans de Conill", deia l'organitzador. "Sí, ens hi caguem", responia en cor el públic, en una cerimònia quasi litúrgica. I afirmació rere afirmació, tot el poble i les assistents es van anar cagant, un per un, en tots els diversos projectes "de merda".
"Si convé, anirem a manifestar-nos al BonÀrea"
Un cop acabada la jornada, l'organització se sentia prou satisfeta. "Per nosaltres la Fira de les Merdes ha estat tot un èxit", explicava en Xavier Mayoral, portaveu del comitè organitzador de la fira. "La nostra intenció és obrir el debat sobre el model agroindustrial que se'ns està intentant imposar", continuava. L'organització assegura que les possibilitats per continuar la lluita de cara al futur són infinites i que repetirà la fira l'any vinent si l'abocador segueix en marxa. A més, no descarta que la Fira de les Merdes pugui ser itinerant i vagi a altres llocs de Catalunya, "especialment després de veure els 67 punts negres situats al mapa de les merdes de Catalunya", justificava referint-se a un mapa confeccionat col·lectivament que assenyala els llocs amb conflictes mediambientals.
"El següent pas, serà publicar El Manifest de la Figuerosa, que es va elaborar dissabte a la tarda durant la Taula Rodona", anunciava Mayoral l'endemà. "El manifest plantejarà el model econòmic que se'ns està intentant imposar a aquestes terres, dirigit per les grans corporacions agroalimentàries i amb el sotmetiment de la classe política que baixa el cap i calla", afirmava. També demanarà "que s'aturi la construcció de macro granges i abocadors i es comenci a potenciar aquest territori amb la seva riquesa, agricultura tradicional, la ramaderia familiar, el turisme rural i ornitològic, els castells medievals, els nens i la gent del poble".
La Plataforma Salvem els Plan de Conill assegura que seguirà la lluita amb més força i més animada que mai. "Interposarem un contenciós administratiu, perquè la via administrativa no funciona i amb la normativa actual aquest abocador és il·legal", advertia Mayoral. I concloïa: "Lluitarem fins al final i si convé anirem a manifestar-nos al BonÀrea".
 |
| Les organitzadores han anunciat que s'elaborarà un 'manifest de la Figuerosa' amb les conclusions de les diverses xerrades que van tenir lloc a la fira |
DIRECTA 23/09/2016
Sílvia Abadia
 |
| Un grup de gent del poble va fer una paròdia de l'impulsor de l'abocador de purins que es vol construir a Ossó de Sió |
Entre l'humor i la indignació, i amb un leit motiv tan escatològic com la merda com a eix central, la jornada de lluita va comptar amb activitats de tota mena: xerrades i taules informatives, jocs com un concurs de "llançament de merdes", teatre, una performance i concerts. La plaça del petit poble de la Figuerosa (que pertany al municipi de Tàrrega) es va omplir de "merdes" elaborades amb materials plàstics a mode decoratiu, pancartes, paradetes informatives i tota una exposició d'orinals i vàters repartida per tots els racons. Un carretó amb una tassa de vàter com a seient i carregat d'infants anava passejant per tot el poble accentuant el to sarcàstic i alegre del dia. Al mig de la plaça s'hi va situar un petit escenari coronat per un excusat, des d'on es farien les intervencions i part de les xerrades.
Al voltant de 2/4 d'1 del migdia, membres del comitè organitzador es van asseure al vàter per donar el tret de sortida a la Fira de les Merdes de Catalunya. No van ser els únics, ja que seguint amb la mateixa línia, els diferents participants vinguts d'arreu van anar asseient-se a sobre de l'excusat donant continuitata al matí amb el que es va anomenar Mostra Catalana de Merdes Variades.
Un punt de trobada per a moltes lluites
En qüestió de dues hores, es van visibilitzar una Catalunya "enmerdada" i afectada per una gestió de residus conflictiva. Des de l'Empordà es va denunciar la contaminació d'aqüífers i reserves d'aigua a causa de la gran quantitat de purins generats pel sector porcí i utilitzats després com a adob. La contaminació de l'aire produïda per la planta petroquímica també va estar present de la mà d'un participant de les comarques del Camps de Tarragona, però també per un assistent de Juneda, que va denunciar el projecte de construcció d'una planta incineradora en aquesta localitat de les Garrigues, que funcionaria amb la combustió de residus industrials i urbans de l'àrea metropolitana de Barcelona, entre d'altres. Per últim, un activista del Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA), va posar donar una perspectiva històrica sobre les crisis i els intents de regularitzar les polítiques industrials a Catalunya per aconseguir una gestió de residus no més respectuosa amb el medi ambient.
Durant la tarda, una taula rodona anomenada La Ramaderia Industrial i les seves merdes, va ser l'activitat amb més continguts. Amb els col·lectius d'IPCENA, Lluçanès Viu, Justícia Alimentària Global i la Plataforma Salvem els Plans de Conill, i el grup de Defensa del Ter, es va tractar el model productiu de la ramaderia industrial des de diferents perspectives i es va parlar també de models econòmics i de producció alternatius.
L'acte va començar amb una explicació del procés de lluita contra la instal·lació de l'abocador de residus agropecuaris a Ossó de Sió, situat al Pla de Conill (a la mateixa comarca de l'Urgell), en una àrea protegida declarada Zona d'Especial Protecció d'Aus (ZEPA). "El pla d'usos d'aquesta zona no permet el funcionament de la planta segons la normativa vigent, però el projecte continua", explicava Miquel Rodríguez, que també denunciava la passivitat de les institucions polítiques. En consonància, Eva Boixader, exalcaldessa de Lluçà, confessava: "Si alguna cosa m'he adonat en aquests dotze anys, és que realment l'administració –que és la gran culpable que passin aquestes coses– no vetlla prou pel bé comú, i dóna prioritat i molts avantatges a aquestes grans empreses que realment miren per elles". I continuava: "Els ajuntaments tenim moltes competències per fer moltes coses pel que fa a residus, no cal que ens les vinguin a dir els de dalt".
Les temàtiques de la taula van anar més enllà, qüestionant temes com el model productiu agrícola i la ramaderia industrial i proposant alternatives de producció més familiars i sostenibles amb l'entorn. "La ramaderia integrada és que abans el pagès tenia cinquanta porquets i els seus fems se n'anaven a la terra, on es cultivava el menjar i era tot un cicle", explicava Ginesta Mary, del Grup de Defensa del Ter. "Avui en dia les granges que estan fent són indústries de producció de carn barata", exclamava. Ester Comas, de Justícia Alimentària Global, alertava en la mateixa línia de la manca de sobirania alimentària i de consciència de la població: "El típic anunci de Casa Tarradellas pot fer molta gràcia a Barcelona, però convidem a tothom a venir a Vic i veure realment com és".
Poca gràcia però molt riure
Tot i la poca gràcia que els va fer a les assistents adonar-se de la quantitat "de merda" que es genera a moltes comarques catalanes, l'organització havia pensat un conjunt d'activitats lúdiques per tal que totes les participants poguessin riure una bona estona. Per una banda, una performance anomenada El senyor Pijuan i la seva Bonamerda, en la qual un grup de gent del poble va fer una paròdia de l'impulsor de l'abocador de purins que es vol construir a Ossó de Sió. Entre les rialles de les espectadores, el protagonista va aparèixer amb un tractor carregat de merda venent-la al poble com "la millor merda de Catalunya".
El sarcasme va continuar amb l'entrega de premis Detritus Podentus, que es van atorgar a Josep Maria Pijuan (promotor de la planta) i a Joan Eroles, l'actual Alcalde d'Agramunt, poble on ja hi ha un abocador i es vol construir una incineradora de residus urbans i industrials. "Això és com als Óscars de Hollywood, està tot manipulat", reia un dels organitzadors. Abans de caure el fred de la nit, i de començar un seguit d'actuacions musicals --amb Pau Riba, Tal Com Som i Dj Defekus-- es va procedir a "La Gran Cagada", una de les activitats més esperades. Un dels organitzadors, envoltat de tres companys amb careta de porc, es va asseure sobre el vàter i va començar a recitar un manifest que "es cagava en tot". "Ens caguem en l'abocador de purins dels Plans de Conill", deia l'organitzador. "Sí, ens hi caguem", responia en cor el públic, en una cerimònia quasi litúrgica. I afirmació rere afirmació, tot el poble i les assistents es van anar cagant, un per un, en tots els diversos projectes "de merda".
"Si convé, anirem a manifestar-nos al BonÀrea"
Un cop acabada la jornada, l'organització se sentia prou satisfeta. "Per nosaltres la Fira de les Merdes ha estat tot un èxit", explicava en Xavier Mayoral, portaveu del comitè organitzador de la fira. "La nostra intenció és obrir el debat sobre el model agroindustrial que se'ns està intentant imposar", continuava. L'organització assegura que les possibilitats per continuar la lluita de cara al futur són infinites i que repetirà la fira l'any vinent si l'abocador segueix en marxa. A més, no descarta que la Fira de les Merdes pugui ser itinerant i vagi a altres llocs de Catalunya, "especialment després de veure els 67 punts negres situats al mapa de les merdes de Catalunya", justificava referint-se a un mapa confeccionat col·lectivament que assenyala els llocs amb conflictes mediambientals.
"El següent pas, serà publicar El Manifest de la Figuerosa, que es va elaborar dissabte a la tarda durant la Taula Rodona", anunciava Mayoral l'endemà. "El manifest plantejarà el model econòmic que se'ns està intentant imposar a aquestes terres, dirigit per les grans corporacions agroalimentàries i amb el sotmetiment de la classe política que baixa el cap i calla", afirmava. També demanarà "que s'aturi la construcció de macro granges i abocadors i es comenci a potenciar aquest territori amb la seva riquesa, agricultura tradicional, la ramaderia familiar, el turisme rural i ornitològic, els castells medievals, els nens i la gent del poble".
La Plataforma Salvem els Plan de Conill assegura que seguirà la lluita amb més força i més animada que mai. "Interposarem un contenciós administratiu, perquè la via administrativa no funciona i amb la normativa actual aquest abocador és il·legal", advertia Mayoral. I concloïa: "Lluitarem fins al final i si convé anirem a manifestar-nos al BonÀrea".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada