dijous, 22 de setembre del 2016

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 22 de setembre de 1916 neix a Rubite l'anarquista, anarcosindicalista i resistent antifranquista Miguel Jiménez Rodríguez

Combaté en la XIII Brigada Internacional fins que caigué ferit a Pozoblanco. 
Hospitalitzat a Barcelona i a Moià, on romangué com a milicià de la cultura. 
El 1946, amb Manuel Fernández Rodríguez i Josep Lluís Facerias, fou secretari de Propaganda del Comitè Regional de Catalunya de la CNT i amb els guanys de la industria sabonera finançà i dirigí el periòdic Ruta. 



Miguel Jiménez Rodríguez: 
El 22 de setembre de 1916 neix a Rubite (Costa Granadina, Granada, Andalusia) l'anarquista, anarcosindicalista i resistent antifranquista Miguel Jiménez Rodríguez. Passà la seva infantesa i joventut a la localitat granadina de Motril (Costa Granadina), on estudià el batxillerat. Començà a estudiar per lliure la carrera de Químiques i ben aviat s'introduí en el pensament anarquista.
El maig de 1935 s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i a les Joventuts Llibertàries. Quan esclatà la guerra civil, combaté en la XIII Brigada Internacional fins que caigué ferit a Pozoblanco (Còrdova, Andalusia). Hospitalitzat a Barcelona i a Moià (Moianès), on romangué com a milicià de la cultura.
Més tard prestà el seu suport a la CNT-AIT d'Albacete fins al final de la contesa bèl·lica. Amb el triomf militar franquista s'amagà en un cortijo del seu poble natal i no va ser molestat, ja que havia salvat la vida a un apotecari de Motril en 1937. A començament dels anys quaranta visqué fent classes de ciències a Motril i també es dedicà a la fabricació clandestina de sabó.  En 1943, cridat pel seu amic, el confederal granadí Manuel Fernández Rodríguez, s'instal·là a Barcelona, on amb aquest continuà amb els seus negocis saboners i s'afilià a les Joventuts Llibertàries i al Sindicat d'Arts Gràfiques de la CNT-AIT.
En 1946, amb Manuel Fernández Rodríguez i Josep Lluís Facerias, fou nomenat secretari de Propaganda del Comitè Regional de Catalunya de la CNT-AIT i amb els guanys de la industria sabonera finançà i dirigí el periòdic Ruta, en el qual col·laborà sota el pseudònim Chirimoya.
El desembre de 1946 va ser detingut i tancat a la presó Model de Barcelona, on va treure els butlletins clandestins Esfuerzo i Acarus Sciaberi. Amb Liberto Sarrau, Raul Carballeira i Joaquina Dorado, creà el grup anarquista «3 de Mayo».
En els anys noranta del segle passat vivia a València.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada