Milicià el juliol de 1936 al front d’Aragó, va actuar en els grups guerrillers d'infiltració i de sabotatge rere les línies feixistes.
Amb la victòria militar franquista fou tancat al camp d'Albatera, del qual va poder sortir lliure el 28 d'abril de 1939 sota la identitat falsa i va poder passar a la Catalunya Nord el 4 de maig de 1939, acabant al camp de Sant Cebrià de Rosselló.
L'abril de 1943 pot fugir del camp de Bram, on morí el seu pare, i pot arribar el febrer de 1944 a Sallagosa (Alta Cerdanya), on s'incorporarà a la Resistència francesa i on farà contacte amb el maquis espanyol, lliurant-se plenament a la lluita guerrillera antifranquista, actuant a la serra de Gabardiella i canyons de Guara.
El 20 de febrer de 1945 és detingut a Barcelona i empresonat fins al 29 de novembre de 1945, quan surt lliure i va a Costoja el 20 de gener de 1946.
Els seus germans havien estat afusellats a Barbastre: Gaspar, amb 31 anys, el 31 d'octubre de 1940, i Antonio, amb 35 anys, el 26 de gener de 1944.
Va participar en la guerrilla urbana i rural que actuava al Principat de Catalunya, col·laborant amb els grups d'acció de Francesc Sabaté i de Josep Lluís Facerias, i el desembre de 1947 a la base guerrillera mas Tartas (Oceja) va patir un accident amb una granada, essent hospitalitzat a Perpinyà va perdre l'avantbraç esquerre i el polze de la mà dreta.
El 26 d'agost de 1949 el grup de Facerias cau en una emboscada de la Guàrdia Civil a l’Albera: Celedonio García i Enrique Martínez són assassinats, i Antoni Franquesa va ser greument ferit; Mariano Puzo els recollirà el ferit i la resta del grup entrant al Rosselló.
Sempre solidari i llibertari va morir durant la nit del 21 al 22 de gener de 1978 a l'hospital de Perpinyà, on residia.
Mariano Puzo Cabero:
El 8 de setembre de 1914 neix a Naval (Somontano de Barbastro, Osca, Aragó) el militant anarcosindicalista i guerriller anarquista Mariano Puzo Cabero, conegut sota els pseudònims de Ramón Rius de la Puerta i Junca. Pagès llibertari com els seus dos germans grans Antonio i Gaspar, va militar des de molt jove en el Sindicat Local de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) de Naval, que estava federat en la potent comarcal cenetista de Barbastre (Somontano de Barbastro, Osca, Aragó).
El 20 de juliol de 1936 va formar part del Comitè Revolucionari de Barbastre, va participar en l'assalt de la caserna General Ricardos i va ensenyar l'ús de les armes a la plaça de toros als nous milicians.
Després lluità a Lascellas-Ponzano (Somontano de Barbastro, Osca, Aragó) i a Siétamo (Foia d'Osca, Osca, Aragó). Al poble d'Aguas, a Loporzano (Foia d'Osca, Osca, Aragó), els milicians anarquistes, entre ells els tres germans Puzo, van constituir les Milícies Antifeixistes de Barbastre, estructurades en centúries i aquestes en grups de 25 homes. Conjuntament amb diverses centúries del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) i de la «Columna Durruti» arribades de Catalunya, en un tercer atac van ocupar Siétamo, encerclant Osca. Amb la militarització, les Milícies Antifeixistes de Barbastre es fonen amb la «Columna Roja i Negra» i formen la base de la heroica 127 Brigada Mixta de la 28 Divisió Ascaso. Amb aquesta va lluitar Mariano Puzo fins al final de la guerra a tots els fronts que va recórrer: setge d'Osca, vedat de Zuera (Saragossa), Terol (Aragó), Extremadura i Madrid (Castella la Nova). Va actuar en els grups guerrillers d'infiltració i de sabotatge rere les línies feixistes.
Amb la desfeta republicana va intentar escapar per Alacant (Alacantí, País Valencià), però va ser detingut juntament amb milers de combatents antifeixistes i tancat al camp de concentració d'Albatera (Baix Segura). Va poder sortir lliure el 28 d'abril de 1939 sota la identitat falsa de Melquíades Correa Murillo i va poder passar a la Catalunya Nord el 4 de maig de 1939, acabant al camp de detenció de Sant Cebrià de Rosselló. El desembre d'aquell començarà a treballar a les mines de Rochebelle.
Amb la invasió nazi alemanya de l’Estat francès, és detingut per la Gestapo i internat com a flequer al camp de concentració de Bram (Aude, Llenguadoc, Occitània), on estava pres i on va morir el seu pare.
L'abril de 1943 pot fugir del camp de Bram i pot arribar el febrer de 1944 a Sallagosa (Alta Cerdanya), on s'incorporarà a la Resistència francesa i on farà contacte amb el maquis espanyol, lliurant-se plenament a la lluita guerrillera antifranquista, actuant especialment a les terres d’Osca i especialment a la serra de Gabardiella i canyons de Guara (comarques de d'Alt Gàllego, Foia d'Osca, Sobrarb i Somontano de Barbastro, Osca, Aragó).
El 20 de febrer de 1945, quan es troba de missió a Barcelona com a guia per passar dos delegats del Comitè Nacional i del Comitè Regional de Catalunya de la CNT a l’hexàgon francès, és detingut sota el nom fals de Ramón Rius de la Puerta i empresonat fins al 29 de novembre de 1945, quan surt lliure i retorna a Costoja (Vallespir) el 20 de gener de 1946.
Els seus germans no van tenir sort com ell, ja que tancats al convent presó de les Caputxines de Barbastre van ser afusellats: Gaspar, amb 31 anys, el 31 d'octubre de 1940, i Antonio, amb 35 anys, el 26 de gener de 1944.
Mariano Puzo va participar en la guerrilla urbana i rural que actuava al Principat de Catalunya, col·laborant amb els grups d'acció de Francesc Sabaté i Llopart i de Josep Lluís Facerias. El desembre de 1947 va acompanyar com a guia el grup de Quico Sabaté, el qual acabava de sortir de 15 dies de presó, al mas Tartas, a Oceja (Alta Cerdanya), la base de suport a sis quilòmetres de la frontera espanyola. Preparant el material per a una nova incursió es desprèn l'anella d'una granada i Mariano agafa l'artefacte per llançar-lo per la finestra esclatant-li a la mà quan intentava obrir el finestró, resultant greument ferit. Després d'una cura d'urgència, va ser hospitalitzat a Perpinyà (Rosselló), perdent l'avantbraç esquerre i el polze de la mà dreta.
El 26 d'agost de 1949 el grup de Facerias cau en una emboscada de la Guàrdia Civil a l’Albera (Alt Empordà) : Celedonio García Casimiro i Enrique Martínez Marín, són assassinats, i Antoni Franquesa Funoll va ser greument ferit; Mariano els recollirà el ferit i la resta del grup un cop aquests hagin pogut fugir i passar la frontera i entrar al Rosselló, podent així salvar la vida de Toni Franquesa.
Mariano Puzo, manc, va residir exiliat a Perpinyà guanyant-se la vida com a venedor ambulant de caramels i juguetes amb un carretó. Solidari sempre amb la causa llibertària, encara pocs anys abans de morir, l’agost de 1972, passà una pistola de la guerrilla al ja difunt Rafael Aznar Aranguren, jove metge militant a Barcelona de Negro & Rojo i nét del general afusellat el 1939 José Aranguren Roldán. Puzo durant els seus últims anys va militar en el corrent del grup editor de Frente Libertario.
L'1 de gener de 1978, arran d'una crisi cardíaca, va ser ingressat. Mariano Puzo Cabero va morir durant la nit del 21 al 22 de gener de 1978 a l'hospital de Perpinyà i va ser enterrat el 23 de gener al cementiri de Vernet d'aquesta localitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada