MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST El 8 de setembre de 1911 neix a Arcos de la Frontera l'anarcosindicalista Manuel Temblador López

El 7 de febrer de 1939, amb la Retirada, passà el Pirineu i fou tancat als camps de concentració de Sant Cebrià de Rosselló i Barcarès. 
Sempre malat, va ser ingressat a l'hospital de Sant Lluís de Perpinyà, a Roanne i a Saint Hilaire en diferents període.  
Amb la mort del dictador Franco, retornà a la Península i s'afilià a la CNT-AIT d'Arcos de la Frontera, on el 2 d'agost de 1980 va fer un míting. 



Manuel Temblador López: 
El 8 de setembre de 1911 --oficialment el 12 de setembre-- neix a Arcos de la Frontera (Serra de Cadis, Andalusia) l'anarcosindicalista Manuel Temblador López, també conegut com Manuel Jarillo. De família pagesa i confederal, fou el segon de sis germans i des de petit treballà al camp.
Quan tenia 16 anys s'afilià a la Societat de Resistència «Fraternidad Obrera», on aprengué a llegir i a escriure. Aquesta societat en 1931 s'adherí a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i prengué el nom de Sindicat de Camperols d'Arcos de la Frontera i del qual ell va ser nomenat secretari. Participà activament en l'aixecament social revolucionari del 8 de gener de 1933 i per la qual cosa va ser detingut. No va ser empresonat perquè el mateix dia de la insurrecció proletària s'havia d'incorporar a fer el servei militar i per la qual cosa va ser enviat immediatament al Regiment d'Infanteria de Las Palmas (Gran Canària, Illes Canàries) per fer el servei militar oblgatori. Llicenciat, retornà al poble, on patí el boicot de la patronal. Fou força actiu durant la vaga pagesa de maig de 1936 i va ser tancat durant una setmana.
L'aixecament militar franquista de juliol de 1936 l'agafà malalt d'una afecció pulmonar i el 12 de setembre pogué fugir del poble, amb el suport de d'Antonio Valle Rodríguez i Antonio Gutiérrez Gómez, i marxar a Ronda (Serranía de Ronda, Màlaga, Andalusia) i després a Marbella (Costa del Sol Occidental, Màlaga, Andalusia), on va ser hospitalitzat. Un cop guarit, va ser nomenat secretari de la Federació Comarcal de Jerez de la CNT-AIT que s'havia reorganitzat a Màlaga. El febrer de 1937, amb la caiguda de Màlaga a mans feixistes, escapà per Motril (Costa Granadina, Granada, Andalusia) fins a Almeria. Aconseguí arribar a Barcelona (Catalunya), on va ser ingressat en un hospital a causa d'una pleuresia. Al centre mèdic va escriure una novel·leta que aquell mateix 1937 presentà a Soledad Gustavo a Barcelona i que finalment va ser publicada sota el títol Historia de un revolucionario en «La Novel·la Ideal» de la família Urales.
Després s'allistà com a auxiliar d'Habilitació en la 149 Brigada Mixta («Brigada de la Pana»), càrrec pel qual hagué de realitzar continus viatges a Barcelona comissionat per fer compres. El 7 de febrer de 1939, amb la Retirada, passà el Pirineu i fou tancat als camps de concentració de Sant Cebrià de Rosselló i Barcarès (Rosselló). Sempre malat, va ser ingressat a l'hospital de Sant Lluís de Perpinyà (Rosselló), a Roanne (Loira, Alvèrnia Roine Alps) i a Saint Hilaire en diferents períodes.
Durant quatre anys, va fer de pagès a Saint Bonnet (Alts Alps, Provença Alps Costa d’Atzur, Occitània). Durant l'ocupació nazi alemanya va fer feina a diferents llocs --Feurs (Loira, Roine Alps), Fort de Chapolit de Lió (Alvèrnia Roine Alps, Occitània), Saint Forgeux (Roine, Alvèrnia Roine Alps, Occitània), Saint Bonnet-- i en diferents tasques.
Després de l'Alliberament, s'afilià a la CNT de Roanne i formà part del Comitè Regional d'Andalusia de la CNT-AIT. A finals de 1946 s'instal·là amb la seva companya i  el seu fill a Izeaux (Isèra, Alvèrnia Roine Alps), on treballà de barber. En 1952 assistí al Ple Intercontinental de la CNT-AIT de l’Exili a Aymare (Òlt, Migdia Pirineu, Occitània) i en 1960 va ser nomenat secretari de la Federació Local i del Nucli Regional de la CNT-AIT de Savoia-Isère. L'agost de 1965 assistí al Congrés de la CNT-AIT de l’Exili a  Montpeller (Llenguadoc) i s'arrenglà amb el sector confederal majoritari, però es mostrà contrari a les expulsions i sempre defensà la unitat de la CNT.
En 1975, arran del Congrés de Marsella (Provença, Occitània) d’agost d’aquell any i en el franquisme tardà, signà, amb Vicente Galindo Cortés (Fontaura), José Hiraldo Aguilar i Daniel Morchón Arbea, el «Manifest dels Quatre» («Por una sola vez, posición clara y concreta ante el Congreso de la CNT de 1975»), que va ser publicat en El Luchador, en contra del que consideraven «centralisme» i «immobilisme burocràtic» en el Secretariat Intercontinental en l’Exili i el 10 de setembre de 1975 es donà de baixa de la CNT-AIT en l'Exili.
Amb la mort del dictador Franco, retornà a la Península i s'afilià a la CNT-AIT d'Arcos de la Frontera, on el 2 d'agost de 1980 va fer un míting.
Trobem articles seus, moltes vegades fent servir el pseudònim de Manuel Jarillo, en nombroses publicacions periòdiques, com ara Boletín Ródano-Alpes, Cenit, CNT, Le Combat Syndicaliste, Cultura Proletaria, En Marcha, Espoir, El Luchador, Nervio, La Protesta Obrera, Ruta, Solidaridad Obrera, La Tierra, Tierra y Libertad, etc.  
És autor d'un drama (Rosita la heroína) que va ser representat en 1952 a Sant-Etiève (Loira,  Alvèrnia Roine-Alps) i en 1962 a Clarmont d'Auvèrnhe (Alvèrnia, Occitània).
És autor d'un llibre de memòries, Recuerdos de un libertario andaluz (1980).
Manuel Temblador López va morir el 10 de juny de 1994 a Izeaux.