Francesc Tortosa:
El 4 de setembre de 1956 mor a la Ciutat de Mèxic (Mèxic) l'anarquista i anarcosindicalista, i pintor al final de la seva, iniciat a la francmaçoneria, Francesc Tortosa. Havia nascut en 1880 a Moixent (Costera, País Valencià) en una família pagesa. Per sobreviure va fer de tot: camperol, paleta, pintor de vaixells, mestre racionalista, etc. Va estar pres durant molts anys acusat d’unes dramàtiques morts i només va ser alliberat quan l'autèntic assassí de la seva companya i els fills confessà abans de morir.
En 1918 participà amb Tomás Francisco Cano Ruiz, Ponciano Alonso Mingo, Caballero i Manuel Quesada en l'Excursió Nacional de Propaganda per la província de Múrcia. En 1921 freqüentà la Casa del Poble, l'Ateneu de Divulgació Social i escoles racionalistes, i conegué Horacio Martínez Prieto.
Durant la dictadura de Primo de Rivera emigrà a l’hexàgon francès. Amb la proclamació de la República s'instal·là a Madrid (Castella la Nova), on participà en el grup «Los Libertos» de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), amb Melchor Rodríguez, Feliciano Benito, Celedonio Pérez, Francisco Trigo, Salvador Canorea, Manuel López, Santiago Canales, Luis Jiménez, Avelino González Mallada, etc.
El 9 de novembre de 1931 participà a Salamanca (Camp de Salamanca, Lleó), amb David Antona i Juan Bravo, en un míting d'afirmació sindical de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT). En aquests anys destacà com a conferenciant, exercint la seva influència sobre el jovent de les Joventuts Llibertàries, prevenint-los contra el stalinisme i l'ús de la violència social insurgent, que qualificava «anarcobolxevic». En 1932 es relacionà amb l’anarquista i lliurepensador Ricard Mestre Ventura i amb les acabades de crear Joventuts Llibertàries i en 1935 amb José García Pradas.
Arran de l'aixecament militar franquista del 17 i 18 de juliol de 1936, lluità als voltants de Madrid i a Toledo, enquadrat en la «Columna Águilas de la Libertad».
Amb la Retirada de 1939 passà el Pirineu i fou tancat al camp de concentració d'Argelers de la Marenda (Rosselló), on conegué Abel Paz.
Amb Ricard Mestre formà part de la Secció d'Informació del Comitè Nacional de la CNT. En aquesta època nasqué la seva afició pictòrica i entrà en el comitè (Silvia Mistral, José García, Lara, etc.) encarregat de realitzar una gran exposició d'art i de literatura llibertaris. Poc després aconseguí embarcar cap a Amèrica.
A Santo Domingo (República Dominicana), quan tenia 63 anys, realitzà el seu primer quadre. Després marxà a Cuba, on l'abril de 1945 participà en una exposició col·lectiva al Lyceum & Lawn Tennis Club de l'Havana amb obres «ingènues i espontànies», entre elles paisatges i temes d'ambient cubà. Després s'instal·là a Mèxic i a la capital realitzà la primera exposició individual que li atorgà renom i fou qualificat d'artista naïf i primitivista, exposició a la qual seguirien moltes més. En 1950 exposà a la Tribune Subway Gallery de Nova York (EUA). A Mèxic milità en la Regional del Centre i en l'Agrupació de la CNT. Alguns autors esmenten la seva afiliació maçònica. Desconeixem si es va iniciar a la Península o a Mèxic.
Ja molt ancià, rebé un homenatge a l'Ateneu Espanyol de Mèxic i poc després va ser ingressat al Sanatori Espanyol de la capital mexicana, demanant que es venguessin tots els seus quadres i que el fons recaptat fos lliurat al Comitè Pro-Presos d'Espanya.
Entre els seus olis podem destacar Alegría, Amanecer de ensueño, Amor, Aún el milenario florece en primavera, Belleza y paz, Calle de la quimera, Cerro del tesoro, Desnudo, Ensueño, Ensueño y amor, La flor más bella, Granada, Guanajuato, Horizontes, Humano, La lección, Melodía tropical, La perla del valle, El prodigio, Sinceridad y paz, Sinfonía de luz y ternura, Sinfonía de ritmo y de color, Umbral de paz, Una calle, Vida del campo i altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada