A Perpinyà, el dissabte 3 de setembre entre les 2 i les 4 de la tarda a l’atri del convent dels Mínims TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 02/09/2016
Perpinyà (Rosselló).-
A iniciativa del Col·lectiu 66 dels sense papers i el seu Comitè de Suport ens convida el dissabte 3 de setembre, entre les 14:00 i les 16:00 hores, a l’atri del convent dels Mínims de Perpinyà (Rosselló) a la presentació de la seva exposició itinerant.
El Comitè de Suport, constituït per AFPS, ASTI, BT, CGT, CIMADE, CNT, CNT-SO, CUP, EELV, FSU, LDH, MRAP, NPA, PCF, PG, RCP 66, RESF i Solidaires, proclama que sigui armeni, albanès, georgià, rus, ucrainià, txetxè o mongol és una persona que fuig de la guerra, dels traficants, les màfies que subordinen els poders, de les persecucions, de les amenaces físiques.
En el departament hi ha centenars de persones refugiades , en gran part a Perpinyà. Una centena es troba albergada en tres edificis desafectats i ocupats. D’altres, assignats amb residència al departament, es viuen em estructures finançades par la Prefectura, especialment en albergs on les condicions de vida són insuportables. Els pares, obligatòriament acompanyats dels seus infants, s’han de presentar setmanalment a la comissaria de la Policia de l’Aire i de les Fronteres (PAF) a fi de passar per procediments administratius de tot absurds. A més, pateixen el risc en tot moment de ser expulsats de l’Estat francès, per mitjà d’uns mètodes expeditius, sovint degradants i inhumans.
Resulta que fa 77 anys va arribar al departament una multitud de persones refugiades a causa de la guerra d’Espanya, eren molt més que les que arriben ara: 150.000 de cop com a mínim!
Aquestes persones refugiades també van ser mal rebudes com les d’ara, però com tothom sap es varen integrar del tot a la nostra societat.
Ara, la gent sense papers, com aquella multitud refugiada el febrer de 1939, també espera ser acollida i poder trobar un asil i un refugi, que siguin dignes, a l’Estat francès.
Però, que és el que se’ls ofereix? Sense papers i sense subsidis, no se’ls deixa treballar, no se’ls hi permet obtenir la carta de treball ni el carnet de residents, ni aconseguir un sostre sota el que puguin viure. Són gent sense drets!
Mentre esperen una hipotètica regularització, aquestes persones sense drets ni casa sobreviuen, en la pitjor precarietat, per mitjà d’associacions humanitàries, com ara Emmaüs, Restos du Cœur o Secors Popular. Al mateix temps, compten amb l’ajuda i el seguiment del Comitè de Suport i les organitzacions que el forment.
No es tracta de persones invisibles, els seus infants van a l’escola. Aspiren a poder refer les seves vides, ara i aquí, al nostre costat, en pau i de manera segura.
ILS ONT ET NOUS AVONS BESOIN DE VOTRE SOUTIEN.
WE NEED YOUR SUPPORT.
NECESSITEM LA VOSTRA AJUDA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada