ARRAN crida a lluita contra l’Estat en comptes l’esperit lúdic festiu i folklòric de la Diada de l’ANC i Òmnium Cultural.
Òmnium Cultural rebat Madrenas i defensa que els actes principals de la Diada tinguin lloc a Salt. L'entitat defensa que Girona tindrà un paper actiu l'11-S i que es farà una marxa des de la capital.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 02/09/2016
Girona/Salt (Gironès).-
La rivalitat entre l’alcaldia de la ciutat de Girona, en mans del PDC, amb el suport del PSC, i la de Salt, d’ERC, amb el suport de la CUP, va esclatar ahir quan Madrenas va mostrar l’enveja davant la convocatòria de l’ANC, que presideix Jordi Sánchez, i d’Òmnium Cultural al municipi de Salt per celebrar l’Onze de Setembre. A aquest incident polític al Gironès hi ha altres consideracions que constitueixen uns maldecaps per Jordi Sánchez, que pateix un mandat decadent a la plataforma interclassista i patriòtica, a l’estil d’una Unió Sagrada, ANC mentre la seva predecessora, Carme Forcadell (militant d’ERC i actual presidenta --per Junts pel Sí-- del Parlament de Catalunya) que va gaudir a l’entitat un presidència plena de flors i violes.
Des del primer dia en que es va decidir que una de les concentracions de l’ANC l’Onze de Setembre seria a la població de Salt van saltar queixes xenòfobes i racistes identitàries entre sectors reaccionaris que segueixen les mobilitzacions patriòtiques de l’ANC i Òmnium Cultural.
Salt és un municipi pluricultural amb una part important d’immigració laboral procedent d’arreu del món, especialment del continent africà.
Per postres han sorgit més maldecaps, com ara el fet que algunes botigues del comerç xinès venen a meitat de preu les samarretes de l’ANC i Òmnium Cultural per l’Onze de Setembre, però falsificades.
ARRAN crida a lluita contra l’Estat en comptes l’esperit lúdic festiu i folklòric de la Diada de l’ANC i Òmnium Cultural
L’organització juvenil ARRAN fa una crida davant l’Onze de Setembre en el sentit combatiu ja que, al seu entendre i de mota gent, “cal que desafiem el caràcter lúdic-festiu que alguns volen donar a la nostra diada”. Es considera les mobilitzacions en curs de l'Onze de Setembre de "festives i folklòriques". Una crítica implícita a l’ANC i Òmnium Cultural. “Les manifestacions festives i folklòriques que proposen les organitzacions institucionals com a emblemes de la voluntat pactista i negociadora de les seues polítiques encapçalades per Junts pel Sí, s’han de veure contraposades amb el caràcter combatiu i popular de les diferents accions i convocatòries de l’Esquerra Independentista”. ARRAN considera que “ja n’hi ha prou de cedir, d’acatar i que no sigui el poble treballador català qui controli com i quan ha de declarar la seua independència”. Tot seguit, reproduïm per la vostra informació el manifest d’ARRAN per l’Onze de Setembre:
“Per uns Països Catalans socialistes i feministes"
4 anys després que començà l’anomenat com a procés sobiranista ens trobem novament amb un escenari que possibilita tornar a posar damunt la recuperació del carrer i la mobilització popular com a elements claus per trencar l’escenari de paràlisi al qual elits dirigents, tant catalanes com espanyoles, ens han avocat. Cal que des de les faccions més conscients i organitzades del moviment juvenil desafiem el caràcter lúdic-festiu que alguns volen donar a la nostra diada del pròxim 11 de setembre. Situar l’acció al carrer, la desobediència i la rebel·lia que ens empeny a les joves de classe treballadora com a expressions del potencial rupturista del vigent procés són els objectius que des d’Arran plantegem per a la propera diada.
Així doncs, les manifestacions festives i folklòriques que proposen les organitzacions institucionals com a emblemes de la voluntat pactista i negociadora de les seues polítiques encapçalades per Junts pel Sí, s’han de veure contraposades amb el caràcter combatiu i popular de les diferents accions i convocatòries de l’Esquerra Independentista. Ja n’hi ha prou de cedir, d’acatar i que no siga el poble treballador català qui controle com i quan ha de declarar la seua independència. Una independència real, bastida de tot tipus de sobiranies com a dones, classe i poble.
Una independència plena que contempli el marc nacional dels Països Catalans com a horitzó, i la Unitat Popular com a estratègia per bastir-lo, mai serà possible des de la negociació. Les constants negatives a la celebració d’un referèndum a casa nostra junt amb les amenaces, prohibicions i coaccions cap a les dirigents polítiques que s’atreveixen a desafiar públicament les seues lleis. La política penitenciària d’aïllament, dispersió i tortura que recau sobre les preses polítiques Euskal Herria. Les detencions a membres d’organitzacions polítiques gallegues sota l’acusació de terrorisme. L’empresonament de Bódalo a Andalusia. El judici als 8 companys aragonesos per defensar la seua terra. L’any que s’ha complit ja des de l’empresonament de l’Alfon. Tots són exemples presents els quals, units als històrics, manifesten no només la nul·la voluntat negociadora de l’Estat espanyol, sinó que qualsevol desafiament a l’statu quo només rebrà com a resposta la repressió.
Enfront d’aquesta, i enfront d’una reforma laboral que limita encara més les condicions de vida de la classe treballadora junt amb les polítiques xovinistes i racistes de l’Estat francès, des d’Arran volem fer extensible la voluntat de ruptura no només al marc regional de la Comunitat Autònoma de Catalunya, sinó al conjunt dels Països Catalans. Perquè Espanya, França i Unió Europea volen dir imperialisme, capitalisme, patriarcat i feixisme. I enfront de les seues lògiques només cal la construcció d’una consciència comuna que ens identifiqui com a un poble solidari i internacionalista que faça front a qualsevol expressió de desigualat des de la mediterrània.
Per un país on la violència masclista no tingui cabuda, on desenvolupem un model productiu al nostre servei i no destinat a ser l’abocador turístic de la Unió Europea, on les fronteres estiguen obertes, on siguem propietàries del nostre treball i el nostre temps, on la cura i la vida siguin el centre de les nostres polítiques i mai més ho sigui servir al capital. Per totes aquestes llibertats sense les quals no serà possible mai ni assolir ni parlar d’independència.
El pròxim 11 de setembre totes al carrer a fer de la lluita i la desobediència les nostres banderes!
Visca els Països Catalans socialistes i feministes!
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Als Països Catalans, 29 d’agost del 2016”.
Òmnium Cultural contesta Marta Madrenas
L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas (PDC), ha mostrat la seva "sorpresa" pel fet que Girona no sigui seu del "batec" i que sigui l'única capital catalana que hagi quedat fora. Per això, davant d'aquestes declaracions, des d'Òmnium Gironès han volgut recordar els motius pels quals tant ells com l'ANC van escollir Salt com a seu gironina per fer la Diada descentralitzada. Segons el seu president, Sergi Font, Salt és un exemple de "solidaritat i diversitat" de la societat catalana i representa uns valors que volen que tinguin molt de pes en la "futura república catalana". "Salt és un tema de país i fer la Diada allà és una oportunitat de visualitzar la seva situació i fer-ho en positiu", ha remarcat.
Segons dades de l'Idescat, a Salt hi ha empadronades 29.342 persones, de les quals un 38% són estrangeres. Aquesta dada situa Salt molt per sobre de la mitjana de catalana pel que fa a població estrangera, que és del 13,7%. Per això, des d'Òmnium Cultural asseguren que és una iniciativa "molt bona" per al municipi, que podrà fer bandera de la seva diversitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada