 |
| El Casino de Barcelona està ubicat a la vila Olímpica, entre hotels de luxe i turisme |
Els darrers anys, la seva posició quasi monopolística s’ha anat afeblint.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 23/09/2016
Peralada (Alt Empordà).-
Llegim a DIRECTA que el 2013, a l’Estat espanyol, el negoci del joc va arribar a moure 28.000 milions d’euros. La xifra, segons indica la Memòria Anual de la Direcció General del Joc del govern central, va representar el 2,75% del Producte Interior Brut (PIB) estatal. Durant l’any, l’import facturat a través del negoci lúdic i d’apostes va augmentar en gran mesura a causa de la irrupció del joc en línia i va superar els diners generats pel sector agrícola.
Actualment, la situació no ha canviat: perden pistonada activitats de l’economia productiva com l’agricultura, mentre que el negoci de les juguesques no para de créixer. La trajectòria del mercat lúdic a l’Estat espanyol es remunta a l'any 1977, quan un decret llei va legalitzar la pràctica del joc privat i va regularitzar el seu model de negoci en recintes específics com els bingos, els casinos i els salons recreatius. Els casinos són espais regentats per empreses privades que tenen el monopoli sobre la pràctica de jocs com el pòquer, els daus, la ruleta o el blackjack, que només es poden practicar al seu interior. En línies generals, a més, els centres lúdics no estan situats en indrets aïllats, sinó que tot sovint s’ubiquen al voltant de recintes turístics i d’oci per atraure més clientela.
La regulació sobre els casinos
Avui dia, tot i que la liberalització del joc per Internet ha revolucionat el panorama del sector, el negoci del joc presencial encara té molt pes. Les sales lúdiques es reparteixen entre diverses poblacions que s’estenen arreu dels Països Catalans. A cada comunitat autònoma, el joc privat té una regulació diferent.
Des de la legalització dels casinos i la creació de les autonomies, els governs autonòmics són els organismes amb competències per emetre els permisos de construcció de les sales de joc i tramitar les seves concessions d’explotació.
Al Principat de Catalunya, hi ha casinos a Peralada (Alt Empordà)), Barcelona, Tarragona i Lloret de Mar (la Selva marítima). D’aquests, tots els espais de joc menys el de Lloret de Mar són controlats per una mateixa empresa.
La trajectòria del Grup Peralada
 |
| Un acte de reconeixement a Damià Mateu i Bisa, fundador de la Hispano-Suiza, va reunir Carmen Mateu (néta de Damià Mateu) i el seu marit, Artur Suqué, amb Felip Puig i l’aleshores president Artur Mas |
El Grup Peralada té els seus orígens el 1904, quan l’advocat Damià Mateu i Bisa va crear La Hispano-Suiza SA, una empresa precursora en la fabricació d’automòbils. El seu fill, Miquel Mateu i Pla, va seguir endavant amb el negoci, va invertir en nous projectes i va diversificar les seves activitats. El 1923, Mateu va comprar les instal·lacions del castell de Peralada, a l’Alt Empordà, on va començar el negoci de la viticultura creant la bodega Vinos y Cavas Castillo Perelada.
 |
Miquel Mateu i Pla va ser conseller nacional de Falange Española Tradicionalista y de las JONS l'any 1957
|
L'any 1957, la filla de Miquel Mateu, Carmen Mateu i Quintana, es va casar amb Artur Suqué i Puig, fill d’una altra família de l’alta burgesia de Barcelona que havia associat els seus negocis amb els projectes empresarials dels Mateu. En aquest punt, es forjava una nova dinastia familiar. Al casament, celebrat al castell de Peralada, hi van assistir l’almirall Luis Carrero Blanco i la muller de Francisco Franco, Carmen Polo.
La irrupció d’Inverama
Entre 1978 i 1979, després de la liberalització del negoci del joc, el matrimoni Suqué Mateu va fundar Inverama SA. A través de la nova companyia, emmarcada en el conglomerat empresarial del Grup Peralada, la família Suqué i Mateu va impulsar la creació del Casino Castell de Peralada, el Casino Lloret de Mar i el Gran Casino de Barcelona, situat al municipi de Sant Pere de Ribes fins que el 1999 es va traslladar a la Ciutat Comtal. Al llarg d’un extens període, aquestes van ser les tres sales de joc existents a Catalunya. Durant anys, Inverama va ser l’única companyia que va obtenir concessions administratives per la gestió dels casinos de part dels governs de CiU. A mesura que els terminis caducaven, Convergència renovava els permisos de la companyia.
Artur Suqué de petit va estudiar al Col·legi Alemany amb Jordi Pujol
El 2005, l’empresa liderada per Artur Suqué --que de petit va estudiar al Col·legi Alemany amb Jordi Pujol--, va obrir una nova sala de jocs a Tarragona, a través del trasllat de la llicència que tenia per gestionar el casino de Lloret de Mar a la capital de la Costa Daurada. Tot i transferir oficialment el recinte lúdic d’una banda a una altra, el Grup Peralada va mantenir l’activitat a l’espai de Lloret, que va funcionar com una sucursal del Casino del castell de Peralada fins al 2010.
Amb la fi dels governs de CiU liderats per Jordi Pujol, el domini absolut del grup sobre el sector dels casinos a Catalunya va començar a trontollar. El 2006, el tripartit va emetre un decret que obria la possibilitat de crear un nou casino a Catalunya i afavoria l’accés de noves empreses en el negoci del joc. Es va engegar un concurs, al qual es va presentar el Grup Peralada, sense èxit. La família Suqué va haver de tancar el casino de Lloret de Mar l'any 2010 per deixar pas a l’obertura del Casino Costa Brava. El Grup Atzaria, liderat per l’empresari Joan Lao i integrat per diferents companyies catalanes, va passar a gestionar el nou establiment lúdic.
L’herència d’un imperi empresarial
El 2015, Artur Suqué es va retirar a l’edat de 85 anys i va repartir les corporacions pertanyents al Grup Peralada entre els seus fills, Javier, Miguel i Isabel. Enguany, tot i que la preeminència del conglomerat empresarial en el món del joc català és una mica més reduïda que durant el pujolisme, la família Suqué encara mou una gran quantitat de diners i de negocis: continua explotant els casinos de Peralada, Barcelona i Tarragona. A l’Argentina i l’Uruguai, el hòlding també hi gestiona un total de quatre sales de joc. Només amb el Gran Casino de Barcelona, la família Suqué va obtenir un benefici de 61 milions d’euros l’any 2013. A més, el matrimoni entre Carmen Mateu i Artur Suqué controla una SICAV amb un patrimoni que ronda els divuit milions d’euros.
Festival Internacional de Música Castell de Peralada
 |
| La dinastia Suqué Mateu impulsa el Festival Internacional de Música Castell de Peralada |
El 2012, amb la liberalització del joc a través d’Internet, el Grup Peralada també va aprofitar l’oportunitat per fer el salt en aquest camp: el hòlding empresarial va obtenir la llicència de joc per operar en xarxa a través del portal casinobarcelona.es. El seu salt al mercat lúdic en línia, però, no ha impedit que el grup continuï apostant per les sales de joc tradicionals. Actualment, el Grup Peralada ha presentat la seva candidatura per aconseguir la concessió d’un dels casinos previstos al macro complex BCN World, que s'ubicarà entre els municipis de Vila-seca i Salou. El concurs es farà el primer trimestre de 2017 i la família Suqué s’hi presentarà juntament amb Guenting, una corporació inversora d’origen malaisi. Si s’aconsegueixen imposar als seus competidors --la multinacional xinesa Melco i la companyia americana Hard Rock--, la previsió del Grup Peralada i del seu soci de Malàisia és construir un casino de grans dimensions que atregui el turisme.
La reducció d’impostos sobre el joc, cada cop més propera
A finals del mes de juny passat, el govern de Junts pel Sí i la Comissió d’Urbanisme de Tarragona van tirar endavant una planificació redissenyada del futur megacomplex del BCN World, que haurà d’adoptar un altre nom. L’abast de les instal·lacions es reduirà a 101,75 hectàrees, amb 745.000 metres quadrats de sostre edificable, 425.000 metres quadrats d’ús hoteler i un màxim de dos casinos. Tanmateix, el redimensionament del macro complex no ha inclòs cap canvi en relació amb la llei que preveu reduir els impostos sobre els beneficis del joc entre el 20% i el 55% a només el 10%. Les noves càrregues impositives, que aportaran un marge de benefici molt més alt a les empreses que es dediquen al negoci lúdic, s’aplicaran quan entri en funcionament el primer casino. No obstant això, el privilegi de gaudir de taxes superreduïdes no serà tan sols per les companyies que operin al BCN World: la legislació preveu que totes les empreses que es dediquin al joc d’arreu de Catalunya puguin acollir-se a les taxacions a la baixa. En aquest cas, els guanys de conglomerats empresarials com el Grup Peralada augmentaran de manera exponencial a costa de l’erari públic.
Els jocs de casino
L'espai principal de cada casino és la sala inferior. És aquí on percebem el caos, el tràfec desordenat de jugadores que s'amunteguen a les taules. Allà, hi ha els jocs de casino: aquells que, segons marca la llei, només es poden jugar en espais com aquest. Les ruletes, el blackjack, els daus, el punt i banca i el pòquer en totes les seves modalitats són exclusiva d'aquests establiments, raó per la qual, amb la norma a la mà, no podríem muntar un torneig de texas hold'em gratuït a les festes del barri o el centre social. Arribem a les taules de blackjack, on les participants reben cartes fins a sumar vint-i-u sense passar-se i aposten contra la casa que la seva jugada és millor que la del crupier. A la taula de la ruleta americana, potser el joc més emblemàtic del casino. N'hi ha de diferents nivells, amb diferents apostes mínimes: a la més assequible de totes, la fitxa més petita que podem posar costa 2,5 euros. A l'altra ala de l'establiment, també n'hi ha de més cares, més exclusives i amb menys aglomeracions. En ambdues zones, però, el funcionament del joc és ben senzill. Hi ha una roda amb 37 números, del 0 al 36, i una piloteta que, després de cada tirada, va a parar a un número diferent. Les jugadores posen les fitxes que vulguin en un tapet on hi ha marcats tots els números. Quan la piloteta cau al número escollit, algú guanya i obté 35 vegades l'import de la seva aposta com a benefici. També hi guanya la casa: a cada tirada, el casino paga 36 (la quantitat apostada més el guany), tot i que hi ha un total de 37 caselles. Amb aquesta casella de marge que mai no es paga, les desenes de fitxes apostades cada tirada i les desenes de tirades que es fan cada hora, el casino obté el seu guany milionari sense necessitat de fer trampes.
Al voltant de cada ruleta, hi poden haver fins a quinze jugadores apostant. Cada participant juga amb un color de fitxa diferent i, en principi, tothom agafa el premi quan toca. Un empleat controla els moviments i, en cas de confusió o conflicte, pot demanar que es revisin les càmeres. Al sostre hi ha càmeres a tot arreu, cada pocs metres, enfocant cada racó de la sala. I entenem que tot està sota control, que es pot rastrejar una fitxa fins a esbrinar-ne el propietari. Res no és molt greu quan es perd una d'aquestes fitxes amb valor de dos euros i mig, però la cosa canvia amb les plaques de 500 euros. En principi, aquest control també s'ha d'aplicar quan, com marca la normativa catalana, el casino tingui sospites fonamentades de la procedència il·lícita de les fitxes o plaques. I pot intervenir per donar compliment a determinades mesures de prevenció del blanqueig de capitals. Malgrat aquest mandat, de tots els casinos de l’Estat espanyol, l’any passat només es van comunicar cinc operacions amb indicis fraudulents, segons l’informe anual de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals.
La sala de pòquer és un espai diferent a la resta pel tipus de persones que hi passegen, potser més joves i especialitzades. També és diferent el tipus de joc: al pòquer de cercle, no s'aposta contra la casa sinó contra la resta de jugadores. L'atzar hi intervé, però l'habilitat és un element important. Al casino, li és igual que les persones jugadores siguin més o menys hàbils perquè no juga contra elles. El guany el treu del rake, un percentatge del pot generat a cada mà. Per aquest motiu, moltes persones es poden plantejar dedicar-s'hi professionalment. A la ruleta, qui juga perdrà contra la casa a la llarga; al pòquer, pot guanyar si juga millor que la resta. Històries d’una relació sota sospita
Les concessions de casinos al Grup Peralada sense concurs públic, el transvasament de fons de l’empresa Inverama a CDC i la compra governamental d’uns terrenys a la immobiliària Camo suggereixen que la família Suqué Mateu mantenia una relació fluïda amb els governs encapçalats per Jordi Pujol Soley.
Així, entre els anys vuitanta i principis de 2000, diversos escàndols van esquitxar Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i el Grup Peralada. El 1987, el Govern de la Generalitat de Ccatalunya liderat per Jordi Pujol va crear el projecte de les loteries públiques catalanes. Des d’un bon principi, l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes (EAJA) de la Generalitat en va adjudicar la gestió a Luditec SA, una empresa privada que tenia Inverama com a accionista majoritària i a Artur Suqué com a president. L’assignació de les loteries a l’empresari que controlava les concessions de tots els casinos de Catalunya va generar moltes sospites entre l’oposició, que va crear una comissió d’investigació per detectar possibles favoritismes, irregularitats i interessos personals d’alguns alts càrrecs de CiU. Segons els membres del grup d’investigació, Convergència va posar entrebancs constants a les tasques de la comissió, que mai no va treure una conclusió clara dels dubtes plantejats. Deu anys més tard, el 1997, La Generalitat va renovar la concessió de les loteries a Luditec sense que hi hagués un concurs públic. En el següent concurs, convocat el 2005 sota el govern autonòmic del tripartit, la companyia de la família Suqué va perdre l’adjudicació a favor d’una unió temporal d’empreses formada per Indra i Scientific Games.
No obstant això, la concessió de les loteries no va ser pas l’únic indici de l’existència de vincles tèrbols entre CDC i el Grup Peralada. El gener de 1990, Jaume Sentís, director financer d’Inverama, va denunciar Artur Suqué pel desviament de 3.000 milions de pessetes pertanyents a l’empresa. Segons el responsable de finances de la companyia, 1.000 milions de la fortuna desapareguda es van destinar a finançar CDC. El mètode per fer-ho hauria estat a través de factures que es van justificar com a suposades inversions en publicitat a diversos mitjans de comunicació de l’època. El cas va comportar un llarg procés judicial que no es va tancar fins al cap de molt temps: el 1999, l’Audiència de Barcelona el va arxivar definitivament. El jutge instructor no va veure elements de delicte en la trama, però sí que va argumentar que s’havien transferit fons al partit de manera irregular.
El 2002, a les acaballes del govern de CiU, la Generalitat va comprar 46 hectàrees d’una zona protegida i d’interès natural del municipi de Palamós a Camo SA, una empresa immobiliària que era propietat de Carmen Mateu i Artur Suqué. Els grups ecologistes, que havien lluitat durant anys per salvaguardar el terreny, van considerar que l’operació era una “estafa a la ciutadania”. Segons els moviments socials del territori, no hi havia cap necessitat que el govern comprés un paratge que ja estava protegit. També van denunciar que el preu de compra de les terres, al voltant de divuit milions d’euros, era completament desorbitat.
Miquel Mateu i Pla, l'ànima de ferro franquista de l'imperi dels casinos a Catalunya
En l'origen de la família que ha controlat el negoci de les sales de joc privat a Catalunya, hi ha un representant prototípic de la burgesia més conservadora del país, amic lleial de Franco i primer alcalde de la Barcelona franquista
 |
| Miquel Mateu oint missa a principis de 1939, poc després de l'entrada de l'exèrcit franquista a Barcelona i de ser-ne nomenat alcalde |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada