Nord-est Llibertari: "A la comissaria de Laietana tenien fitxes de membres del moviment llibertari des del 1939 fins al 1974"

diumenge, 25 de setembre del 2016

"A la comissaria de Laietana tenien fitxes de membres del moviment llibertari des del 1939 fins al 1974"

Testimoni colpidor de Ricard de Vargas, historiador i ex membre del Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL-GAC) a l’Ateneu Barcelonès.
Música en record dels llibertaris Puig Antich i Solé Sugranyes, assassinats pel franquisme.

Dimarts 20 de setembre l’emotiu acte en el record de les víctimes del franquisme Salvador Puig Antich i Oriol Solé Sugranyes, amb la Sala Oriol Bohigas ple de gom a gom i la presència de familiars d’aquests militants comunista llibertaris va obrir l’homenatge el cantautor Jaume Arnella seguit del testimoni colpidor de Ricard de Vargas Golarons, historiador i ex membre del Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL-GAC), Marcel López i Xosé Lois Garcia que van recordar la lluita del moviment obrer autònom, que van compartir amb Puig Antich, i Miquel-Dídac Piñero, que fou membre del Comitè Solidaritat Presos MIL de Barcelona (1973-1974) i que afirmà: "A la comissaria de Laietana tenien fitxes de membres del moviment llibertari des del 1939 fins al 1974". L'artista Joan Isaac va cloure l'Homenatge a Puig Antich i Solé Sugranyes amb la cançó ‘A Margalida’.
Va presentar l’acte en nom de l’Ateneu Barcelonès Bernat Castany i en dues ocasions va recitar poemes Josep Miquel Cervià.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...