247) CRÒNICA DUES-CENTES QUARANTA SET DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

Concentració legionària a Madrid en defensa del carrer amb el nom del seu fundador 







[Barcelona (República Catalana) 25/09/2016]  
L’AMIC DEL POBLE 

Francisco Franco y Millán Astray, el 1926 

La decisió de l'Ajuntament de Madrid d'eliminar d'un carrer de la ciutat el nom del fundador de la Legió espanyola, José Millán-Astray va ser replicada contestada ahir al matí per una concentració que va reunir centenars de feixistes. Alguns dels assistents van proferir crits contra el periodista José Miguel Monzón Navarro, El Gran Wyoming, presentador del programa televisiu El Intermedio, a qui acusaven d'insultar l'esmentat militar. La retirada de la denominació es fa en compliment de la llei de la Memòria Històrica.

El mutilat general José Millán-Astray 

Així, la Plaza Mayor de Madrid va albergar un acte polític durant la qual es va cantar l'himne d'aquest cos militar  ‘El novio de la muerte’.
La convocatòria legionària va partir de diverses entitats vinculades a la Legió espanyola. El dirigent de la Hermanand de Antigus Caballeros Legionarios, Guillermo Rocafort, va agraïr la presència de legionaris arribats des de Catalunya, on el cos compta amb la seva germandat més nombrosa, segons dades l'entitat. També hi va estar present la filla del fundador, Peregrina MIllán-Astray, i delegacions procedents de Ceuta, Melilla i diversos llocs de la Península.
Els diferents oradors van insistir en defensar la unitat d'Espanya, i van voler desvincular la figura de Millán-Astray del seu paper durant la Guerra Civil, de la seva iniciativa de fundar la Legió espanyola l'any 1920 com un cos militar d'elit integrat per militars professionals, amb una dedicació preferent a l'acció a les colònies africanes del Regne d’Espanya.