Ressò de la polèmica del ‘burquini’ a la Costa Brava, que ja ha arribat a la premsa convencional de Catalunya

Discutible acudit sobre alcaldes del Rosselló, publicat ahir al diari L'INDÉPENDANT

Prohibició a Aquabrava de Roses. 
Ajuntaments com el de Barcelona consideren el debat francès “una polèmica aïllada” i afirmen que en cas que s'hagi de tractar el tema més endavant “es donarà prioritat a la llibertat de decisió de la dona i a la diversitat”. 
Aquest tipus de banyador musulmà es pot adquirir en conegudes firmes com la cadena britànica de grans magatzems Marc&Spencer, que n'ha llançat la primera línia. 



TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 18/08/2016 
Perpinyà (Rosselló).- 

Ens fem ressò de la creixent polèmica del denominat ‘burquini’ que després de travessar l’Estat francès aquests dies aconsegueix un efectes col·laterals a la Costa Brava i s’obra a Catalunya. És del tot evident que aquest vestit de bany correspon al domini patriarcal falòcrata de les religions monoteistes inspirades en l’Antic Testament bíblic i les seves tres principals branques castradores de l’espècie humana. Però, resulta que el Front Nacional francès i els col·lectius xenòfobs i racistes encapçalen la creuada contra aquest vestit carca i oscurantista de bany cosa que fa que la seva prohibició o persecució política recorda a la Costa Brava l’agressió física contra dues turistes l’estiu de 1962 al carrer de Gràcia de l’Escala (Alt Empordà) per un conegut requetè fabricant de gènere de punt o les ampolles i rocs que el rector de la parròquia de Cadaquès (Alt Empordà) llançava contra noies turístiques aquell mateix estiu: la causa era que portaven biquinis.

Prohibició del ‘burquini’ a Leucata  
Llegim en la premsa convencional gironina que la polèmica s'ha encetat en els darrers quinze dies. Primer amb la cancel·lació d'una jornada exclusivament per a dones en un parc aquàtic proper a Marsella (Provença, Occitània) en què es recomanava que es portés i, posteriorment, es va estendre a Canes i Vilanòva de Mar (Provença, Alps Marítims, Occitània), que n'han prohibit l'ús a les seves platges. De fet, a Canes ja s'han multat quatre dones per utilitzar-lo. Una de les últimes poblacions a afegir-se a la mesura ha estat Sisco, a Còrsega, després que aquest cap de setmana es produís un violent enfrontament entre joves del país i famílies d'origen magrebí que va acabar amb cinc ferits. En les darreres hores, Le Touquet (Pas de Calais) ha pres la mateixa mesura. Al Regne d’Espanya no existeix una regulació específica sobre aquest tipus de banyador, que es pot adquirir en conegudes firmes com la cadena britànica de grans magatzems Marc&Spencer, que n'ha llançat la primera línia.
L’alcalde del municipi de Leucata (Fitor, Aude, Llenguadoc), fronterer amb el Rosselló, concretament amb els municipis de Salses, Sant Hipòlit de la Salanca, Sant Llorenç de la Salanca i el Barcarès, amb els quals comparteix l'estany de Salses, prohibeix banyar-se a les platges del terme d ones amb el denominat ‘burquini’ seguint la tendència de diversos alcaldes francesos, que han fet el mateix. Aquesta circumstància va ser aprofitada a Perpinyà pel diari L’Indépendant per publicar un acudit sobre alguns alcaldes del litoral del Rosselló, que segons aquest diari rossellonès no s’han definit sobre la polèmica una vegada consultats pels periodistes.

Prohibició a Aquabrava de Roses 

Cartell de l'empresa Aquabrava, a Roses, que prohibeix el 'burquini'

Segons les agències EFE i Europa Press el parc aquàtic Aquabrava de Roses (Alt Empordà) ha prohibit el burquini com a peça apta per al bany per la qual cosa no s'hi podrà fer ús d'aquesta roba de bany musulmana que cobreix des del turmells fins al cap. La directora comercial del parc, Maribel López, va dir en declaracions a Europa Press, que tot plegat es deu motius «estrictament de seguretat» ja que les peces amples poden comportar accidents en diverses atraccions que té l'equipament. En aquest sentit, López ahir es mostrava sorpresa per la polèmica generada i va assegurar que el parc tampoc permet des de fa anys el bany amb peces com pareos, samarretes amples o banyadors integrals. La directora va afegit que una vegada dins de les instal·lacions se'ls permet que «es remullin» amb aigua però que en cap cas se'ls autoritza a utilitzar les atraccions. De fet, el parc compta amb un cartell de prohibició a les taquilles on apareix un dibuix d'aquesta peça de roba. López al·legava que es tracta d'una mesura de prevenció de l'empresa perquè aquelles que el portin sàpiguen que un cop dins se'ls negarà l'ús de les atraccions.
El de Roses és el parc més contundent en aquest sentit mostrant una cartell amb la imatge d’un ‘burquini’. Pel que fa als altres parcs aquàtics de la Costa Brava --Water World de Lloret de Mar (la Selva marítima) i Aquadiver de Platja d'Aro (Vall d’Aro, Baix Empordà)-- , el seu portaveu diu que mai s'ha prohibit l'ús d'aquesta peça i que, de fet, les que la portin poden banyar-se a les piscines però que no poden llançar-se pels tobogans com «tampoc pot fer-ho ningú amb samarretes o qualsevol altra peça que no sigui un banyador».
Al Port Aventura Carib Aquatic Park, en canvi, se'n permet l'ús sempre que estigui fet amb materials que s'adhereixin al cos, com la licra o el neoprè. En d'altres punts del Regne d'Espanya, com al Siam Park de Tenerife (Canàries), en canvi, sí que permeten utilitzar-lo en totes les seves instal·lacions mentre que a l'Aqualandia de Benidorm  (Marina Baixa, País Valencià) també ho condicionen al material amb el qual estigui fabricat.

Ajuntaments com el de Barcelona consideren el debat francès “una polèmica aïllada” 
Llegim en la premsa convencional catalana que al Principat de Catalunya, on la utilització del burquini és molt minoritària, el fet que alguns parcs aquàtics --és el cas d'Aquabrava, a Roses; Aquadiver, a Platja d'Aro, i Water World, a Lloret-- tinguin penjades fotografies de dones vestides amb aquesta indumentària de bany i explicitin que el seu ús està prohibit en algunes atraccions “per raons de seguretat” ha generat les primeres reaccions. A les xarxes es comença a parlar del tema, amb opinions a favor i en contra, i ahir mateix alguns ajuntaments, com els de Lleida i Barcelona, es van pronunciar sobre el tema.
En el cas de Barcelona, el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, ho va fer per treure ferro a la polèmica. Va assegurar que a Barcelona “no hi ha debat”, perquè fins ara “no s'ha rebut cap tipus de demanda ni queixa”, i va avançar que en cas que s'hagués de tractar el tema més endavant “ es farà sempre amb respecte a la decisió de la dona i a la diversitat” perquè la principal preocupació “és que puguin banyar-se com vulguin, exercint plenament la seva llibertat i sense pressions culturals de cap tipus”. En el mateix sentit, el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, va indicar que és una “polèmica aïllada” i que “no té sentit vetar el ‘burquini’ si es permet el bany amb vestit de neoprè”.

Pisarello entén que el que passa és que es confon “la igualtat amb la homogeneïtat” 
Pel que fa a les reaccions a l'Estat francès, Pisarello entén que el que passa és que es confon “la igualtat amb la homogeneïtat”. Una opinió contrària a la del primer ministre francès, Manuel Valls, que defensa els alcaldes que han prohibit l'ús del ‘burquini’ “per preservar l'ordre públic i sense dobles intencions polítiques”. Valls va donar suport als decrets, però va descartar una llei d'àmbit estatal per impedir el seu ús. “La reglamentació general de prescripcions sobre el vestit no pot ser una solució”, va declarar en una entrevista al diari ‘La Provence’.
Actualment, a l'Estat francès ja està prohibit el burca (que tapa tot el cos, incloent-hi la cara) i el nicab (només deixa descoberts els ulls), mentre que els funcionaris públics no poden dur vel ni altres signes religiosos en centres educatius de primària i secundària. A Catalunya la situació és diferent. L'any 2010 una trentena de municipis van votar contra l'ús del burca en els espais públics, però, com va recordar ahir Pisarello, una sentència del Tribunal Suprem de l'any 2013 va deixar sense efecte l'ordenança municipal de Lleida que prohibia l'accés amb vel integral als espais destinats a un ús o a serveis públics i va deixar clar que “els ajuntaments no tenen potestat per regular l'ús del burca”. Fins ara, la justícia de l'Estat espanyol ha considerat que preval la llibertat religiosa i de vestimenta de la dona. En el cas del burca es va al·legar com a argument la seguretat ciutadana, però el Tribunal Suprem no el va considerar de prou pes.
Tot i que el debat a l'Estat francès ha revifat aquest estiu, no és el primer cop que hi ha un incident per la utilització d'un ‘burquini’. L'any 2009 una dona no va poder accedir a la piscina municipal d'Emerainville, als afores de París (Illa de França), perquè van al·legar que estava prohibit “banyar-se vestida”. La peculiaritat d'aquest vestit de bany dissenyat per a dones musulmanes, que més aviat sembla un pijama de neoprè amb caputxa, dóna peu a interpretacions lliures de les normatives.
Al Principat de Catalunya, les piscines municipals tenen una regulació d'accés aprovada per ple i totes coincideixen precisament a obligar a utilitzar vestit de bany o bikini per entrar a l'aigua. L'argument per prohibir el bany amb roba són “motius d'higiene i de seguretat”. En el cas de Lleida o de Figueres (Alt Empordà) s'explicita, per exemple, que no és permès banyar-se amb roba interior, samarreta o pantalons. No fan cap menció explícita al ‘burquini’, com tampoc ho fa la normativa d'Illa Fantasia (Vilassar de Dalt, Maresme). Només demanen “una vestimenta de bany adequada”.