dijous, 18 d’agost del 2016

223) CRÒNICA DUES CENTS VINT-I-TRES DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

Cañizares tornarà a celebrar una missa en honor a Franco aquest proper dissabte. 
Malgrat les polèmiques, el calendari de misses de la catedral de València continua incloent una nova celebració dedicada al dictador. 
Cañizares compara “el materialisme” i “la ideologia de gènere” amb “dracs” com ara “l’imperi romà, l’imperi nazi i l’imperi stalinista”. 
El cardenal arquebisbe de València amb motiu de la marededéu d’Agost ataca de nou amb les seues proclames ultraconservadores. 
‘The Economist’, perplex per la nul·la voluntat de l’Estat espanyol per eliminar un llegat de Franco. 
La revista es fa ressò de les incongruències dels horaris a Espanya, de qui diu que està "dessincronitzada amb el sol".  
Per vergonya proletària el calumniador i autor de libels Josep M. Planes serà recordat pels ‘blancs’ a Manresa. 
El Tribunal Constitucional espanyol amenaça Forcadell en una notificació judicial. 
A la notificació enforma d'amenaça el Tribunal Constitucional espanyol fa referència al fet que les conclusions de la comissió del procés constituent han estat suspeses i que Forcadell podria ser sancionada per no impedir la votació realitzada al ple del Parlament de Catalunya. 



[Barcelona (República Catalana) 18/08/2016]  
L’AMIC DEL POBLE 

El cardenal de València, Antonio Cañizares, tornarà a celebrar una missa en "honor a Francisco Franco". La celebració tindrà lloc aquest proper dissabte, 20 d'agost, a les 8 del matí. Segons recull el calendari de misses de la catedral de la ciutat, com cada mes es dedicaren unes pregàries al dictador. Malgrat les polèmiques que ha aixecat aquest fet, el calendari de la catedral continua incloent una missa "en sufragi de Francisco". En aquest ocasió han decidit no incorporar el cognom Franco.
De fet, el passat 18 de juliol, el mateix dia que feia 80 anys del cop d'estat contra la República que va donar lloc a la Guerra Civil espanyola, Cañizares també va celebrar una altra missa en "honor a Franco" per recordar l'efemèride. Tot i així, aquests no són els primers actes polèmics que protagonitza el cardenal que ja ha estat, en altres ocasions, objecte de diferents crítiques. Fa unes setmanes, el cardenal va carregar contra el cartell que l’organització Endavant-OSAN va fer en motiu del dia de l’Orgull LTCG en el qual s’hi podia veure una Geperudeta i la Moreneta fent-se un petó. “És una greu profanació, injusta i gratuïta” va assegurar Cañizares. Sobre aquestes declaracions, la Fiscalia provincial de València ja ha obert diligència. La investigació penal haurà de determinar si les polèmiques sentències de l’arquebisbe sobre els homosexuals i els grups feministes constitueixen un delicte d’odi.
D'altra banda, el passat mes de febrer, la Junta General de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) va decidir aprovar l’ingrés com acadèmic d’honor del cardenal Cañizares. Aquesta entitat destaca pel seu rebuig a la unitat de la llengua i defensa el secessionisme lingüístic.

Cañizares compara “el materialisme” i “la ideologia de gènere” amb “dracs” com ara “l’imperi romà, l’imperi nazi i l’imperi stalinista” 
El cardenal i arquebisbe de València, Antonio Cañizares, no escarmenta i continua en la seva croada contra la igualtat de gènere. En un dels dies més assenyalats per a l’Església catòlica, el dia 15 d’agost, dia de l’assumpció de Maria, el purpurat destapà tot el pot de les essències més extremistes i conservadores del catolicisme. Així, Cañizares no va dubtar en equiparar la ideologia de gènere amb “l’imperi romà, l’imperi nazi i l’imperi stalinista”. El cardenal arquebisbe va advertir durant l’homilia dels “nous dracs que, amb força propagandística, defensen la ideologia materialista, que no respecta ni defensa el pobre, on només importa el consumisme”.
Entre els “dracs” que han amenaçat la humanitat al llarg de la història, va citar l'imperi romà, els imperis nazi i soviètic del segle XX i, ara, el materialisme i la “ideologia de gènere”. L'arquebisbe de València ha defensat que, “seguint la lliçó de María, aconseguim la capacitat creadora per a una nova humanitat per evitar els nous dracs que amb força propagandística defensen la ideologia materialista, que no respecta ni defensa al pobre, on només importa el consumisme [...], que tracta la ideologia de gènere com a dominant. No obstant això, l'important és el respecte a la pobresa, però no temem, Déu és més fort i triomfa amb l'amor”, ha ressaltat.
Alhora, ha afegit que “sempre, al llarg de la història, l'amor de Déu ha sigut més fort que el mal, ha vençut l'odi, la violència, les pretensions d’eliminar Déu, l'egoisme o la llibertat omnímoda que només pensa en el propi interès, sense respecte a la naturalesa, a allò que Déu vol i ha establert”. I després es queixen de la lletra de la versió antimonàrquica i anticlerical de l’Himne de Riego: “Si los curas y frailes supieran/la paliza que les vamos a dar,/subirían al coro/cantando:/’Libertad, libertad, libertad!’".

Espanya, "dessincronitzada amb el sol"  
L'escrit de la revista 'The Economist' 
La revista ‘The Economist’ se’n fa creus dels horaris que utilitza encara el Regne d’Espanya com a herència de la dictadura de Francisco Franco. La revista ha publicat un article titulat ‘Dessincronitzats amb el sol... i esgotats com a conseqüència’ que es fa ressò del fet que l’Estat espanyol encara utilitzi l’horari de l’Europa central quan per localització geogràfica hauria d’adoptar el mateix del Regne Unit o Portugal. La publicació ha emfatitzat que l’anomalia va començar per imposició del dictador feixista i que 40 anys després de la seva mort, ningú l’ha esmenada.


Els rellotges al Regne d’Espanya encara marquen l'hora del centre d'Europa per acontentar Hitler 
“Quan Franco es va apropar a Hitler durant la Segona Guerra Mundial, va canviar els rellotges del seu país per mimetitzar els de Berlín. Ningú els ha tornat a canviar, i el resultat és que els espanyols viuen dessincronitzats amb el sol”, afirma ‘The Economist’. El mateix article reflecteix algunes conseqüències pràctiques de la situació, com ara que el sol es pongui una hora i vint minuts més tard a Madrid que a Nova York tenint en compte les hores locals, o bé que una reunió per esmorzar sigui a les 9 del matí, un fet poc comú a Europa.
La publicació també va referència als horaris partits de molts llocs de feina i als “llargs descansos” per dinar: “Això data de quan les ciutats eren prou petites per permetre’s una ‘siesta’ a casa i quan, en la penúria de la postguerra civil, molts espanyols tenien dues feines. El resultat és un dia esgotadorament llarg, amb molt temps penjant pel mig”. ‘The Economist’ es posa les mans al cap perquè tot s’endarrereix, com els horaris de tancament dels supermercats o l’horari ‘prime time’ de televisió, que acaba a les 23:30. La conseqüència és clara: “Els espanyols dormen molt menys que la mitjana europea, 41 minuts menys diaris”. Immobilisme espanyol mentre que al Principat de Catalunya avança en la reforma horària
Segons la revista, tant el PP, com el PSOE i Ciutadans estan d’acord a endarrerir el rellotge una hora, però de moment en més de 30 anys no ho han fet.
Al Principat de Catalunya el debat sobre la reforma horària és més intens i els tràmits per aconseguir trencar amb l'herència franquista estan més avançats. En aquest sentit, l'últim govern d'Artur Mas va posar en marxa el Consell Assessor per a la Reforma Horària, que presideix el diputat de Junts pel Sí Fabian Mohedano.

Per vergonya proletària el calumniador i autor de libels Josep M. Planes serà recordat pels ‘blancs’ a Manresa 
El libel contra la FAI de Planes de 1934 
Un vergonyós homenatge al reaccionari calumniador i autor de molt nocius libels Josep Maria Planes se celebrarà el 24 d'agost, en el marc de la Festa Major de Manresa (Bages). Aquesta provocació contra la memòria proletària catalana la fan uns elements contrarevolucionaris per recordar el 80è aniversari de l'execució de Planes es farà a les 20:30h del vespre al xamfrà del carrer Born i de la Canal de Manresa. La data triada coincideix amb el dia que es diu que fou executat per obrers en lluita a la Rabassada de Collserola, a la carretera entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès; Planes va ser l'objectiu per haver escrit articles en què calumniava l’anarquisme social, la lluita proletària i especialment creava falses acusacions contra la Federació Anarquista Ibèrica, que qualificava de banda de gàngsters. El recordatori de la mort de Planes ha estat una iniciativa de la Comissió Any Josep M. Planes.
L’any 1934, Josep M. Planes havia publicat el libel titulat ‘Els gàngsters de Barcelona’, vuit peces en què barrejava pistolerisme, corrupció i els grups anarquistes catalans.

El Tribunal Constitucional espanyol amenaça Forcadell en una notificació judicial 
La presidenta del Parlament de la Comunitat Autonòmica de Catalunya, Carme Forcadell, ha anunciat amb una piulada que ha rebut la notificació del Tribunal Constitucional espanyol que li adverteix (l'amenaça) que la podrien sancionar per no impedir la votació realitzada al ple del parlament. Setmanes abans la resta de membres de la mesa del parlament ja havien rebut les notificacions del TC corresponents a cadascú. Carme Forcadell ha anunciat aquesta novetat seu compte de Twitter amb una piulada, en la qual es referma que "als estats democràtics els conflictes polítics es resolen políticament amb diàleg i acords, no al TC".

Forcadell, en el punt de mira 
El Tribunal Constitucional espanyol va iniciar el passat mes de febrer els tràmits contra la comissió d’estudi del Procés Constituent (que va presidir anteriorment Muriel Casals) i va donar deu dies al Parlament de Catalunya perquè s'informés sobre la creació de la comissió. L’advocat de l’Estat demanava al TC que es requereixi "a la senyora presidenta del Parlament de Catalunya i als membres de la citada comissió que s’abstinguin d’aquesta iniciativa i que se n’impedeixi cap que ignori la sentència del constitucional".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada