En 1949 la seva mare morí prematurament, de cansament i de privacions, i en 1950, després de l'obertura de la frontera hispanofrancesa, va marxar a París per ajuntar-se amb el seu pare, militant de la CNT que havia passat pel camp de concentració de Sant Cebrià de Rosselló.
Agustín Sánchez, membre de la FIJL, s’integrà a la plataforma clandestina Defensa Interior i va portar a terme diverses missions a la Península.
Agustín Sánchez Fuster:
El 8 d'agost de 1936 neix a Barcelona el militant anarcosindicalista i resistent antifranquista Agustín Sánchez Fuster.
En 1939, arrel de l’ocupació per les tropes franquistes de la ciutat de Barcelona, la seva família es va dispersar i amb la seva mare i la seva germana menor s'instal·la a Villarluengo (Terol, Aragó). Quan tenia sis anys començà a treballar en una masia de la contrada.
En 1949 la seva mare morí prematurament, de cansament i de privacions, i en 1950, després de l'obertura de la frontera hispanofrancesa, va marxar a París (Illa de França) per ajuntar-se amb el seu pare. Aquest, militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT), després d'haver passat pel camp de concentració de Sant Cebrià de Rosselló, va fer feina en una mina, i com que es rebel·là contra les dures condicions de vida dels refugiats espanyols, fou detingut per la Gendarmeria francesa i lliurat als alemanys. Deportat a les illes anglonormandes, fou alliberat per les tropes aliades en 1944.
Després d'acabar els seus estudis de serralleria en una escola professional Agustín Sánchez treballà en una empresa de mecànica i es va integrar en la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL), de la qual arribarà a ser secretari de la federació local parisenca.
Entre 1960 i 1965 va militar en l'organització clandestina Defensa Interior (DI) i va portar a terme diverses missions a la Península.
El setembre de 1963, arran de l'assassinat de Granado i de Delgado pel franquisme, juntament amb un desena de companys, fou detingut per la policia gala i empresonat durant vuit mesos a la presó parisenca de la Santé.
Entre 1966 i 1970 va formar del grup de joves llibertaris protagonistes dels fets de Maig del 68 i en 1969 organitzà, juntament amb altres llibertaris espanyols, francesos i italians, manifestacions de protesta contra l'assassinat a Milà de l'anarquista italià Giuseppe Pinelli i l'empresonament de Pietro Valpreda.
Més tard es va instal·lar amb sa família a Montpeller (Llenguadoc, Occitània), on es va ocupar de Mass Education, associació que finançava i construïa escoles als pobles del Bengala occidental (Índia).
Després de la mort de Franco, torna per primer cop a Villarluengo i visità el Maestrat aragonès.
Agustín Sánchez Fuster va morir l'11 de setembre de 2006 a Montpeller.
Agustín Sánchez, membre de la FIJL, s’integrà a la plataforma clandestina Defensa Interior i va portar a terme diverses missions a la Península.
Agustín Sánchez Fuster:
El 8 d'agost de 1936 neix a Barcelona el militant anarcosindicalista i resistent antifranquista Agustín Sánchez Fuster.
En 1939, arrel de l’ocupació per les tropes franquistes de la ciutat de Barcelona, la seva família es va dispersar i amb la seva mare i la seva germana menor s'instal·la a Villarluengo (Terol, Aragó). Quan tenia sis anys començà a treballar en una masia de la contrada.
En 1949 la seva mare morí prematurament, de cansament i de privacions, i en 1950, després de l'obertura de la frontera hispanofrancesa, va marxar a París (Illa de França) per ajuntar-se amb el seu pare. Aquest, militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT), després d'haver passat pel camp de concentració de Sant Cebrià de Rosselló, va fer feina en una mina, i com que es rebel·là contra les dures condicions de vida dels refugiats espanyols, fou detingut per la Gendarmeria francesa i lliurat als alemanys. Deportat a les illes anglonormandes, fou alliberat per les tropes aliades en 1944.
Després d'acabar els seus estudis de serralleria en una escola professional Agustín Sánchez treballà en una empresa de mecànica i es va integrar en la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL), de la qual arribarà a ser secretari de la federació local parisenca.
Entre 1960 i 1965 va militar en l'organització clandestina Defensa Interior (DI) i va portar a terme diverses missions a la Península.
El setembre de 1963, arran de l'assassinat de Granado i de Delgado pel franquisme, juntament amb un desena de companys, fou detingut per la policia gala i empresonat durant vuit mesos a la presó parisenca de la Santé.
Entre 1966 i 1970 va formar del grup de joves llibertaris protagonistes dels fets de Maig del 68 i en 1969 organitzà, juntament amb altres llibertaris espanyols, francesos i italians, manifestacions de protesta contra l'assassinat a Milà de l'anarquista italià Giuseppe Pinelli i l'empresonament de Pietro Valpreda.
Més tard es va instal·lar amb sa família a Montpeller (Llenguadoc, Occitània), on es va ocupar de Mass Education, associació que finançava i construïa escoles als pobles del Bengala occidental (Índia).
Després de la mort de Franco, torna per primer cop a Villarluengo i visità el Maestrat aragonès.
Agustín Sánchez Fuster va morir l'11 de setembre de 2006 a Montpeller.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada