219) CRÒNICA DUES CENTS DINOU DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

TVE demana disculpes a l’audiència per emetre un reportatge en català. 
La televisió va emetre 30 segons d'un reportatge en català durant la secció d'esports del telediari. 
Gabriel acusa el Tribunal Constitucional d'impulsar un cop d'estat. 
Considera ridícul fer entrar en raó als colpistes amb al·legacions i vaticina que les amenaces penals aniran a més si el procés avança i s'intenta convocar un RUI.  
Anticatalanisme, posat de maniquí; sentències que poc després oblida, egocentrisme que el converteix en un penell, marca blanca del PP: això es diu Albert Rivera. 



[Barcelona (República Catalana) 08/08/2016] 
L’AMIC DEL POBLE

Televisió Espanyola va emetre en un telediari abans-d’ahir un reportatge sobre el boxador, Samuel Carmona, que participa en els Jocs de Rio. El periodista Sergio Sauca va introduir la peça explicant qui és el boxador i perquè porta un tatuatge rere el llavi. Fins aquí cap problema. Quan es va començar a emetre el reportatge, però, la veu del narrador era en català i no pas en castellà. Trenta segons després la realització va tallar l’emissió. Sauca es va afanyar a demanar perdó: “Els demanem disculpes, però és que hi havia aquest reportatge en català i en castellà, i ens ha sortit el català”. I va repetir: “Els demanem disculpes”.
Poc després les xarxes van començar a bullir. El mateix president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va reaccionar amb ironia.

Gabriel acusa el Tribunal Constitucional d'impulsar un cop d'estat 

Segons l’Agència Catalana de Notícies (ACN) la diputada per la CUP-CC Anna Gabriel té una visió molt clara del que l'Estat i sobretot el Tribunal Constitucional del Regne d’Espanya estan fent amb les institucions autonòmiques del Principat, després de les darreres actuacions per la votació al Parlament de Catalunya de les conclusions de la Comissió del Procés Constituent. En una entrevista a l'ACN, Gabriel assegura que "ens hauríem de remetre a molts anys enrere i a episodis de cops d'estat militar per veure altes institucions del país amenaçades per la via penal". Això li fa pensar que el Principat de Catalunya està "en un estat similar" ara i considera que és "ridícul intentar fer entrar en raó als colpistes" presentant al·legacions i consideracions a les decisions del TC. "Jo demanaria no recórrer-les", assegura, tot optant per respondre "omplint els carrers per contestar aquest cop d'estat judicial". Amb tot, la diputada vaticina que l'Estat no s'aturarà aquí i vaticina que "les amenaces penals aniran a més" si el procés avança cap a la independència i la desconnexió, i si s'intenta convocar un Referèndum Unilateral d’Independència (RUI). Gabriel demana "no recórrer les decisions del TC" ni presentar al·legacions, ni respondre als requeriments de l’alt tribunal espanyol.
La resposta del Tribunal Constitucional al debat i votació de les conclusions del Procés Constituent és per a Anna Gabriel una mostra més del que intenta fer l'Estat, però també un "boníssim moment" perquè Catalunya "materialitzi la ruptura" obviant els seus efectes. És per això que la diputada de la CUP demana "no recórrer les decisions del TC" ni presentar al·legacions, ni respondre als requeriments del tribunal. "Creiem que és una pèrdua de temps absoluta intentar esgrimir arguments jurídics i polítics a un TC que té una altra funció, la de ser jutge i part". Ha sentenciat. I és que per Gabriel, la situació actual és greu. "Ens hauríem de remetre a molts anys enrere i a episodis de cops d'estat militar per veure altes institucions del país amenaçades per la via penal. Ens trobaríem en un escenari similar", ha etzibat.
En aquest sentit, la diputada creu que "en un escenari d'estat d'excepció en clau democràtica" com el que assegura que es viu ara resulta "ridícul intentar fer entrar en raó als colpistes", en relació al TC i el Govern del Regne. "Als colpistes no se'ls fa entrar en raó, s'articulen trinxeres de democràcia per plantar-l'hi cara. I tenim clar que és aquesta la via. Si nosaltres tenim un discurs diglòssic dient que volem la ruptura però apel·lem al TC perquè reconsideri les seves decisions, emetem senyals equívocs", ha explicat, tot assegurant que "si davant les amenaces es respon omplint els carrers per contestar aquest cop d'estat judicial s'estarà sent més clar, més coherent i es guanyaran moltes més adhesions".  

Exercici pràctic, real, materialitzable i vinculant sobre el dret a l'autodeterminació 
Les darreres actuacions del Govern espanyol i el TC, però, no seran les darreres. O així ho creu al menys Anna Gabriel. "Atenent que s'ha arribat a plantejar la via penal pel sol fet de sotmetre a debat votació les conclusions d'una comissió d'estudi que no té ni rang legislatiu, imaginem què ens poden deparar els propers mesos si volem posar sobre la taula un exercici pràctic, real, materialitzable i vinculant sobre el dret a l'autodeterminació", assegura. De la mateixa manera, vaticina que "si no canvia l'Estat, el seu executiu i el TC, i no sembla que hagin de canviar, les amenaces penals potser que vagin a més o tinguin un efecte concret". Tot i això, creu que les i els independentistes no s'arronsaran davant aquestes accions legals de l'Estat. "Hem d'estar disposats a entomar-ho. No s'entendria que algú hagués pres possessió del seu càrrec en aquesta legislatura posicionant-se a favor de la ruptura amb l'Estat espanyol, no sigui conscient que hi ha la possibilitat que s'actuï penalment contra nosaltres. I per tant, tots els que es van presentar el 27-S, no s'entendria que es tiressin enrere per una mera amenaça del TC", ha conclòs.  

Anticatalanisme, posat de maniquí; sentències que poc després oblida, egocentrisme que el converteix en un penell, marca blanca del PP: això es diu Albert Rivera 

Albert Rivera: anticatalanisme visceral; posat de maniquí obsés; aire doctoral de tantes sentències que poc després oblida; egocentrisme que el converteix en un penell; marca blanca del PP. Element creat per compensar les noves opcions polítiques. Josep Oliu, president del Banc Sabadell, havia proposat la creació d'un "Podem de dretes". I al poc temps, un partit amb un dirigent de poca volada es convertien en els "nens mimats" dels mitjans de comunicació i s'enfilaven als llocs decisoris de la política espanyola. Si més no, és curiós. Tant com la línia professional de la seva posa política: de creure's ja president del Govern del Regne d’Espanya i substituir Rajoy i el PP, a perdre vots en la segona elecció i exigir que el PP proposi un altre candidat; de jurar i perjurar que mai votarà sí a Rajoy, a sentenciar que mai facilitarà la seva investidura; de dir que Rajoy mai no seria president amb el seu vot, a "sacrificar-se" en nom de la governabilitat -els sona?- i abstenir-se en la investidura del president en funcions i acabar, probablement, donant el "sí, quiero" a Rajoy (a canvi d'un càrrec per lluir mans i mànegues?).