Va ser internat al camp de Sant Cebrià de Rosselló. A mitjans de 1940 va ser alliberat per l'exèrcit francès de les tropes nazis i, amb un grup de companys, marxà a la frontera per reprendre la resistència contra el franquisme.
A Bordeus fou detingut per la gendarmeria francesa i internat al camp d'Argelers de la Marenda, per després ser destinat a l'illa de Jersey.
José Montiel Gil:
El 13 d'agost de 1916 neix a Màlaga (Andalusia) el militant anarquista i anarcosindicalista José Montiel Gil. Va passar la seva infantesa al barri malagueny de La Trinidad, entre un col·legi salesià de fèrria disciplina, els amics i el futbol («Centro Sport Trinitario»). Orfe de mare als 11 anys, començà a fer feina amb el seu pare Andrés, anarcosindicalista, i el seun germà major Antonio, marxista, als tallers Taifefe, concessionària de la Ford, com a aprenent de fuster carrosser, ofici que exercirà tota sa vida.
Amb l'establiment de la República va començar a militar en el moviment anarquista, encara que dins la feina estava afiliat a la socialista Unió General de Treballadors (UGT). Poc abans de l'aixecament militar facciós franquista, durant una assemblea del gremi, va donar-se de baixa de la UGT per afiliar-se en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).
Quan va esclatar la guerra va formar part de la Unió de Joventuts Llibertàries (UJL) de Màlaga. Quan les tropes franquistes ocupen aquesta ciutat, fugirà a Almeria (Andalusia) i després marxarà a Madrid (Castella la Nova), on s'incorporarà en la XIV Brigada Internacional amb el grau de capità. Aquesta brigada estava composta per voluntaris belgues i francesos i lluitarà en diverses batalles i cops de mà (Alto de León, Cuesta de la Reina, Barsai, Jarama, Antonion, l'Ebre, etc.).
La Retirada de febrer de 1939 l'agafarà ferit en un hospital de Girona i socorregut en ple bombardeig és portat fins a la frontera. Va acabar, com tants altres, al camp de Sant Cebrià de Rosselló. A mitjans de 1940 va ser alliberat per l'exèrcit francès de les tropes nazis i, amb un grup de companys, marxà a la frontera per reprendre la resistència contra el franquisme. A Bordèu (Gironda, Aquitània) fou detingut per la gendarmeria francesa i internat al camp d'Argelers de la Marenda (Rosselló), per després ser destinat a l'illa de Jersey (Batllia dé Jèrri) per treballar al Mur de l'Atlàntic.
Amb l'Alliberament, participarà de bell nou en la resistència antifranquista en la CNT, especialment en la recaptació de fons per a l'Interior. En aquests anys farà amistat amb el socialista Pablo Sastre i acabarà casant-se amb la seva filla Isabel, amb qui tindrà dos fills, Edith i José.
A començaments de 1950, amb Pablo Sastre, mitjançant la International Refugee Organization (IRO, Organització Internacional del Refugiats), tots marxaran a l'exili americà. Més endavant, José Montiel Gil es va instal·lar a La Plata (Buenos Aires, Argentina), on es va dedicar a la fusteria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada