Raons d’un cop d’estat aixafat per les masses islamistes
Raons del cop d’estat de generals i oficials turcs aixafat per les masses islamistes? En primer lloc hi ha els casos de corrupció, suborn i abús del poder al 2013 a l’època del govern d’Erdogan, primer ministre en aquell moment. Aquests casos segueixen sent un testimoni històric dels crims comesos contra el poble turc i de les injustícies que va patir tota persona que volgués explicar-ho.
Les investigacions sobre aquests casos van posar de manifest la implicació de quatre ministres del Govern turc, gerents de bancs i empresaris propers a l’actual president. La cosa va tenir greus repercussions que van sacsejar Turquia.
Erdogan va reaccionar en aquell moment dient que les investigacions eren intents de cop d’estat incitats pel clergue turc Fetulà Gulen. I des de llavors Erdogan ha dirigit un seguit de pugnes de seguidors de Gülen. Entre ells, treballadors de mitjans de comunicació o jutges considerats afins seus. La campanya es va estendre posteriorment i hi va incloure ja a qualsevol persona que creués les línies dibuixades per Erdogan o el seu Partit de Justícia i Desenvolupament. Així fins a guanyar les eleccions, ocupar el càrrec de President de la República i convertir-se en l’únic comandant que controla tot Turquia. Un model que ha conduït Turquia a un aïllament mai viscut a la seva historia.
Turquia, mentrestant, és un dels estats més potents de la NATO, però simultàniament és el que més cops d’estat militars ha patit, quatre des dels anys 60 incloent ara també el fallit del 15 de juliol del 2016.
Raons del cop d’estat de generals i oficials turcs aixafat per les masses islamistes? En primer lloc hi ha els casos de corrupció, suborn i abús del poder al 2013 a l’època del govern d’Erdogan, primer ministre en aquell moment. Aquests casos segueixen sent un testimoni històric dels crims comesos contra el poble turc i de les injustícies que va patir tota persona que volgués explicar-ho.
Les investigacions sobre aquests casos van posar de manifest la implicació de quatre ministres del Govern turc, gerents de bancs i empresaris propers a l’actual president. La cosa va tenir greus repercussions que van sacsejar Turquia.
Erdogan va reaccionar en aquell moment dient que les investigacions eren intents de cop d’estat incitats pel clergue turc Fetulà Gulen. I des de llavors Erdogan ha dirigit un seguit de pugnes de seguidors de Gülen. Entre ells, treballadors de mitjans de comunicació o jutges considerats afins seus. La campanya es va estendre posteriorment i hi va incloure ja a qualsevol persona que creués les línies dibuixades per Erdogan o el seu Partit de Justícia i Desenvolupament. Així fins a guanyar les eleccions, ocupar el càrrec de President de la República i convertir-se en l’únic comandant que controla tot Turquia. Un model que ha conduït Turquia a un aïllament mai viscut a la seva historia.
Turquia, mentrestant, és un dels estats més potents de la NATO, però simultàniament és el que més cops d’estat militars ha patit, quatre des dels anys 60 incloent ara també el fallit del 15 de juliol del 2016.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada