Robert Fauria (CDC) apareix a Clotilde i Manga mendicant per un càrrec

Robert Fauria i Danés 

Les converses telefòniques mostren els polítics que intermediaven per ell a canvi de favors 







TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 31/07/2016 
Sacalm (Les Guilleriers, la Selva).- 

Llegim en la premsa convencional que la teoria del sis graus de separació considera que una persona pot estar connectada a qualsevol altra persona del planeta que desitgi a través d'una cadena de coneguts que no té més de cinc intermediaris. El problema és saber amb exactitud qui són aquests cinc intermediaris però si un està en un partit com la fins Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) això és senzill. I si no, que li ho preguntin a l'expresident del Consell Comarcal de la Selva i ex-alcalde de Sant Hilari Sacalm (les Guilleries, la Selva), Robert Fauria --en llibertat sota fiança de 18.000 euros--, que apareix en els dos sumaris de corrupció més rellevants de la demarcació gironina --cas Manga i cas Clotilde-- fent exactament això: buscar els cinc coneguts necessaris per aconseguir ser director general de l'Agència Catalana de Residus. No hi va ser a temps. El Servei de Vigilància Duanera el va detenir el 14 de febrer de 2013 per suborn, tràfic d'influències, violació de secrets, prevaricació, frau i exempcions, malversació i falsedat documental.
Potser allò de la "Casa Gran del catalanisme" de Jordi Pujol i Artur Mas tenia més a veure amb la teoria dels sis graus que no amb construccions ideològiques perquè, en definitiva, si un no ocupa càrrecs de responsabilitat tampoc pot "buscar-li un lloc a un noi d'aquests [JNC], que se li poden donar 1.000 euros i que treballi per la causa", en termes de l'actual president de la Diputació de Girona, Pere Vila, quan ajudava Fauria a obtenir el càrrec, segons una conversa telefònica gravada pels serveis policials que utilitza el jutjat.
Perquè Vila i Fauria van parlar el 2 de gener de 2013 sobre el futur càrrec del polític detingut --conversa inclosa al sumari del cas Manga--. Vila li va traslladar a l'alcalde de Sant Hilari Sacalm l'Estat en què es trobava el seu possible nomenament com a director general de l'Agència Catalana de Residus després d'haver-ne parlat amb l'aleshores conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Santi Vila i, aprofitant l'avinentesa, ja li demanava també un favor per col·locar gent. Les cases grans tenen molt personal.
Però les coses no anaven massa bé, doncs el 21 de gener de 2013 Vila torna a parlar amb Fauria i li diu que es vagi oblidant de la direcció general de residus perquè com a molt només podrà ser nomenat director de l'Àrea de Transport Metropolità de Girona, càrrec que no és del gust del president del Consell Comarcal de la Selva perquè "allà no podré col·locar a ningú ni influir en res, a Residus sí. A Residus em dius: Robert necessito un cop de mà per aquí o per allà".
Fauria notava que se li escapava el càrrec. Tenia el suport de Santi Vila, de Pere Vila, d'Oriol Pujol i de Felip Puig però li faltava el cinquè intermediari -Rull no apostava per ell. Així que va decidir tirar d'agenda i el 22 de gener de 2013 va trucar al regidor d'Urbanisme de Lloret, Josep Valls (CDC) -condemnat al cas Clotilde- per demanar-li que contactés amb l'empresari Gustavo Buesa, president de GBI Serveis, per tal que fes sonar el seu nom en l'entorn polític que coneixia bé. Valls va comprometre's a trucar a Buesa per dir-li que "ell [Robert Fauria] té possibilitats de ser-ho [director general de residus] i des de la comarca també interessa estar ben representats allà i ja m'entendrà perfectament".
Al final no va poder ser nomenat ni una cosa ni l'altra perquè la Policia Duanera el va detenir per la seva implicació en el cas Manga --va pagar 18.000 euros de fiança per quedar en llibertat--. I així com ell es va quedar sense res, Pere Vila va aconseguir la Presidència de la Diputació de Girona i Santi Vila, seguir com a conseller --al departament de Cultura de la Generalitat-- malgrat Rull volia que ho deixés, cosa que li suposava quedar-se sense feina, com apuntava Pere Vila en la segona conversa mantinguda amb Fauria. La intenció del partit pujolista era que Santi Vila plegués i deixés entrar el ripollenc Xavi Cima --ara fora del partit i casat amb la cap de l'oposició al Parlament de Catalunya, l’advocada espanyolista Inés Arrimadas (Ciutadans), nascuda a Jérez de la Frontera el 1981, on estava destinat el seu pare, Rufino Arrimadas, que fou membre de la Brigada d’Investigació del Cos Nacional de Policia, que durant el franquisme tardà estava adscrit a la tristament coneguda Prefectura Superior de Policia de Barcelona, a la via Laietana.