A l’ajuntament de Girona, demà 4 de juliol, a les 7 de la tarda, amb el coautor Oriol Luján
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 03/07/2016
Girona (Gironès).-
El 4 de juliol de 1976, a diferents poblacions de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya Nord, va començar la Marxa de la Llibertat. Al Principat de Catalunya, cinc columnes marxaires tenien per objectiu arribar a Poblet el 12 de setembre. Es tractava de la primera mobilització general de la societat civil dels territoris de parla catalana durant els inicis de la Segona Restauració Borbònica i el fet més significatiu de la transició democràtica fora de Barcelona i les grans ciutats. En un moment polític convuls, els diferents governs civils espanyols van prohibir la Marxa i van reprimir durament els participants amb violència, multes i detencions --com s’ha pogut contrastar en els arxius i documents policials als quals ara, quaranta anys després, s’ha pogut accedir no sense problemes i restriccions--, però el moviment popular va donar prova de la seva força, tenint en compta que l’Assemblea de Catalunya no va donar suport a la Marxa ni tampoc CDC, PSUC ni les formacions socialdemòcrates. «A les justes reivindicacions dels catalans la Marxa afegia els principis de l’acció no violenta [...] i la féu derivar cap a una ben encertada posició de desobediència civil» escriu Arcadi Oliveres al pròleg del llibre. «Aleshores dèiem que la Marxa havia estat l’espurna d’una esperança. Ara podem afirmar que aquell desig, aquella esperança, s’ha anat fent realitat» afirma Àngel Colom a l’epíleg.
Demà dilluns 4 de juliol farà 40 anys de l’inici de la Marxa de la Llibertat, a les 7 de la tarda hi ha un acte a l’Alfolí de l’Escala (Alt Empordà), població on va arrancar en mig dels cops de culata de la Guàrdia Civil la columna Tramuntana, i a la sala de Plens de l’Ajuntament de Girona es presentarà el llibre ‘Poble català, posa't a caminar. 40 anys de la Marxa de la Llibertat’ (Angle Llibres), a cura del coautor Oriol Luján, Jordi Chueca i l’alcaldessa de la ciutat, Marta Madrenas Mir.
Els autors
Josep Calvet. Nascut a la Pobla de Segur (1965) és doctor en història i investigador del Servei d’Història, Patrimoni i Documentació de la Universitat de Lleida. Ha dedicat bona part de les seves recerques a estudiar els primers anys de franquisme als Pirineus. Entre les seves publicacions destaquen Les muntanyes de la llibertat. El pas d’evadits pels Pirineus durant la Segona Guerra Mundial, 1939-1944 (L’Avenç, 2008) i Huyendo del Holocausto. Judíos evadidos del nazismo a través del Pirineo de Lleida (Milenio, 2014).
Oriol Luján. Nascut a Navarcles (1984) és periodista, doctor en història i investigador del grup de recerca Grup d’Història del Parlamentarisme (Universitat Autònoma de Barcelona). S’ha especialitzat en l’estudi del liberalisme polític en les dècades centrals del segle XIX, temàtica sobre la qual ha versat la seva tesi doctoral i diversos articles en revistes especialitzades. També ha cultivat l’interès per la transició a la democràcia. En aquest sentit, ha publicat El pacte per la llibertat: L’Assemblea del Bages (1971-1979) (Zenobita, 2011).
Per contactar amb els autors: [jcalvetb@gmail.com]
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 03/07/2016
Girona (Gironès).-
El 4 de juliol de 1976, a diferents poblacions de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya Nord, va començar la Marxa de la Llibertat. Al Principat de Catalunya, cinc columnes marxaires tenien per objectiu arribar a Poblet el 12 de setembre. Es tractava de la primera mobilització general de la societat civil dels territoris de parla catalana durant els inicis de la Segona Restauració Borbònica i el fet més significatiu de la transició democràtica fora de Barcelona i les grans ciutats. En un moment polític convuls, els diferents governs civils espanyols van prohibir la Marxa i van reprimir durament els participants amb violència, multes i detencions --com s’ha pogut contrastar en els arxius i documents policials als quals ara, quaranta anys després, s’ha pogut accedir no sense problemes i restriccions--, però el moviment popular va donar prova de la seva força, tenint en compta que l’Assemblea de Catalunya no va donar suport a la Marxa ni tampoc CDC, PSUC ni les formacions socialdemòcrates. «A les justes reivindicacions dels catalans la Marxa afegia els principis de l’acció no violenta [...] i la féu derivar cap a una ben encertada posició de desobediència civil» escriu Arcadi Oliveres al pròleg del llibre. «Aleshores dèiem que la Marxa havia estat l’espurna d’una esperança. Ara podem afirmar que aquell desig, aquella esperança, s’ha anat fent realitat» afirma Àngel Colom a l’epíleg.
Demà dilluns 4 de juliol farà 40 anys de l’inici de la Marxa de la Llibertat, a les 7 de la tarda hi ha un acte a l’Alfolí de l’Escala (Alt Empordà), població on va arrancar en mig dels cops de culata de la Guàrdia Civil la columna Tramuntana, i a la sala de Plens de l’Ajuntament de Girona es presentarà el llibre ‘Poble català, posa't a caminar. 40 anys de la Marxa de la Llibertat’ (Angle Llibres), a cura del coautor Oriol Luján, Jordi Chueca i l’alcaldessa de la ciutat, Marta Madrenas Mir.
Els autors
Josep Calvet. Nascut a la Pobla de Segur (1965) és doctor en història i investigador del Servei d’Història, Patrimoni i Documentació de la Universitat de Lleida. Ha dedicat bona part de les seves recerques a estudiar els primers anys de franquisme als Pirineus. Entre les seves publicacions destaquen Les muntanyes de la llibertat. El pas d’evadits pels Pirineus durant la Segona Guerra Mundial, 1939-1944 (L’Avenç, 2008) i Huyendo del Holocausto. Judíos evadidos del nazismo a través del Pirineo de Lleida (Milenio, 2014).
Oriol Luján. Nascut a Navarcles (1984) és periodista, doctor en història i investigador del grup de recerca Grup d’Història del Parlamentarisme (Universitat Autònoma de Barcelona). S’ha especialitzat en l’estudi del liberalisme polític en les dècades centrals del segle XIX, temàtica sobre la qual ha versat la seva tesi doctoral i diversos articles en revistes especialitzades. També ha cultivat l’interès per la transició a la democràcia. En aquest sentit, ha publicat El pacte per la llibertat: L’Assemblea del Bages (1971-1979) (Zenobita, 2011).
Per contactar amb els autors: [jcalvetb@gmail.com]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada