diumenge, 3 de juliol del 2016

En el 80 aniversari del cop d’estat facciós clerical oligàrquic franquista

Napoleó Bonaparte i Martí Luter junt amb la Francmaçoneria pares espirituals de la República d’Abril de 1931 segons José Maria Pemán 



En la ideologia nacionalista catòlica franquista sempre es fa referència a la Francmaçoneria al costat del marxisme i del comunisme  com inspiradora de la República enderrocada i també dels governs  del Front Popular. Així en el llibre de Batxiller de FORMACIÓN DEL ESPÍRITU NACIONAL, edició de 1955, llegim: “comunistas, masones, etc. se adueñaron del poder y vuelve la época terrorista (*) [...]  En julio de 1936 estalla el Movimiento Nacional y pone fin a esta situación”.
En un manual d’història del 4art Curs de Batxillerat de 1956 hi consta: “pusieron en peligro el 1936 [...] a todos los españoles honrados contra el detestable conjunto de masones, marxistas (**), comunistas y separatistas (***) que llevaban a nuestra patría al abismo y la ruina material y moral”. 
Abans de la victòria militar de l’1 d’abril 1936, es va editar per al Batxillerat a la zona franquista un llibre de José Maria Pemán (1897-1981) -- Associació Catòlica Nacional de Propagandistes,   Unió Patriòtica, Real Acadèmia Espanyola, FET de las JONS--, MANUAL DE LA HISTORIA DE ESPAÑA, en que aquest reaccionari ultracatòlic monàrquic escriu: “La República era como una concentración y alianza de todos los constantes enemigos de España para hacer, contra ella, un esfuerzo definitivo. Napoleón, brazo de la Revolución francesa y liberal, volvía a entrar a España detrás de la masonería. Lutero, detrás de los intelectuales anticatólicos e impíos. Los turcos, detrás de los bolcheviques, asiáticos y destructores.”  
(*) Quan parlen de “época terrorista” es refereixen a l’anarcosindicalisme en general. 
(**) Amb la denominació “marxistas” engloben PSOE, UGT, CNT, FAI, FIJL, POUM, essent una referència a la lluita de classes i el sindicalisme obrer de classe.
(***) Amb el nom “separatistas” es refereixen sobretot a formacions aleshores autonomistes, com PNB, ERC, ARC i altres de 1936. L’independentisme català organitzat era molt minoritari aleshores (Estat Català, Nosaltres Sols, PNC i altres). 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada